Necessito això i ho soluciono així. Les necessitats i les eines dels estudiants i dels professionals de la traducció i la interpretació davant del repte multilingüe digital
Resum
La revolució global digital, juntament amb els reptes de la societat multilingüe actual, plantegen un escenari ple de grans reptes per a la formació d'una ciutadania competent. En diverses disciplines, com ara els estudis de traducció, ja fa dècades que s'investiga sobre el multilingüisme, l'adquisició d'una segona llengua i les competències digitals, per això ja hi ha molta literatura i certituds sobre la competència traductora, que no tan sols inclou la capacitat de comunicar-se en diverses llengües, sinó també subcompetències instrumentals (tecnològiques). Aquest estudi té l'objectiu de descriure les necessitats, les eines i els recursos que té una mostra de l'alumnat de Traducció i d'Interpretació (TI) que vam agafar com a mostra. Per això es va passar una enquesta a 110 estudiants (majoritàriament alumnes de la Universitat Pablo de Olavide, però també alguns Erasmus i alumnes de la University of Bristol i de la Ulster University) i se n'han comparat els resultats amb una de similar feta per Alonso el 2015, a 412 traductors professionals. En totes dues investigacions, les necessitats lexicogràfiques o terminològiques i les documentals són les que semblen més urgents per als participants. A diferència dels professionals, però, per a l'alumnat sembla més necessari l'ús dels dispositius mòbils. L'alumnat mostra dinàmiques constructivistes en els processos d'aprenentatge, perquè recorre amb relativa freqüència als companys i al professorat, tendència que pensem que s'hauria d'estudiar més detalladament en el futur. La traducció automàtica no obté un lloc destacat ni entre els estudiants, ni entre els professionals. Els resultats apunten que els subjectes cobreixen les seves llacunes en les competències multilingües amb recursos externs (tecnològics o humans).
Paraules clau
Traducció, multilingüisme, Internet, competència digital, competència traductora, aprenentatge de segones llengües, traducció automàtica, tecnologies de la informació i de les comunicacions.Referències
Abdallah, K. y Koskinen, K. (2007). Managing trust: Translating and the network economy. Meta: Journal des Traducteurs / Meta: Translators’ Journal, 52(4), 673-687. http://dx.doi.org/10.7202/017692ar.
Alonso, E. (2015). Analysing translation professionals in the information society and their use and perceptions of Wikipedia. JoSTrans: The Journal of Specialised Translation, 23, 89-116. Recuperado de http://www.jostrans.org/issue23/ art_alonso.pdf
Alonso, E. y Calvo, E. (2015). Developing a Blueprint for a Technology-mediated Approach to Translation Studies. Meta: Journal des traducteurs / Meta: Translators' Journal, 60(1), 135-157.
Alonso, E., Briales, I., de la Cova, E., Filsinger, G., Jiménez, N., Mendoza, I., Ponce, N. (2015). Formación de traductores y desarrollo de contenido multilingüe en Wikipedia sobre “Mujeres y Ciencia”. Acción 2 del Plan de Innovación y Desarrollo Docente. Vicerrectorado de Profesorado de la Universidad Pablo de Olavide. Nº de investigadores: 7. Investigador principal: Elisa Alonso.
Alves, F. y Liparini, T. (2009). Translation Technology In Time: Investigating The Impact Of Translation Memory Systems And Time Pressure On Types Of Internal And External Support. En S. Göpferich, A. L. Jakobsen y I. M. Mees (Eds.), Behind the Mind: Methods, Models and Results in Translation Process Research (pp. 191–218). Copenhagen: Samfundslitteratur.
Bolaños-Medina, A. y Monterde-Rey, A. M. (2012). Caracterización de los hábitos de documentación terminológica de los estudiantes de traducción. Cadernos de Traducão, 1(29), 93–113.
Buendía, M. (2013). The Web for Corpus and the Web as Corpus in Translator Training. New Voices in Translation Studies, 10, 54–71.
Bundgaard, K. Christensen, T.P. y Schjoldager, A. (2016). Translator-computer interaction in action — an observational process study of computer-aided translation. JoSTrans: The Journal of Specialised Translation, 25, 106-130. Recuperado de http://www.jostrans.org/issue25/art_bundgaard.pdf
Calvo, E. (2015). Scaffolding translation skills through situated training approaches: progressive and reflective methods. The Interpreter and Translator Trainer, 9(3), 306-322. http://dx.doi.org/10.1080/1750399X.2015.1103107.
Carreres, A. (2014). Translation as a means and as an end: reassessing the divide. The Interpreter and Translator Trainer, 8(1), 123-135. http://dx.doi.org/10.1080/1750399X.2014.908561
Castells, M. (2010). The Information Age: Economy, Society, and Culture: The Rise of the Network Society. Chichester: Wiley-Blackwell.
Centro Virtual Cervantes (s.f.). Marco común europeo de referencia. Recuperado de http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/marco/nota_pre.htm
Colás, P. (2003). Internet y aprendizaje en la sociedad del conocimiento. Comunicar, 20, 31-35. https://goo.gl/7Q3yFy
Comisión de las Comunidades Europeas (2008). Multilingüismo: una ventaja para Europa y un compromiso compartido. Recuperado de https://goo.gl/zz3Yn9
Corcoll, C. and González Davies, M. (2015). Switching Codes in the Additional Language Classroom. ELT Journal, 70(1). Recuperado de http://eltj.oxfordjournals.org/content/70/1/67
Cook, G. (2010). Translation in Language Teaching. Oxford: Oxford University Press.
Council of Europe (2001). Common European Framwork of Reference for Languages: Learning, teaching, assessment. Cambridge: Cambridge University Press.
Council of Europe (2017). Common European Framework of Reference for Languages: Learning, Teaching, Assessment. Companion Volume with New Descriptors. Recuperado de https://goo.gl/4DY6My
Cummins, J. (2007). Rethinking Monolingual Instructional Strategies in Multilingual Classrooms. Canadian Journal Of Applied Linguistics, 10(2), 221-240.
European Commission (2012). Europeans and their Languages. Special Eurobarometer, 386. Recuperado de https://goo.gl/Du2ejW
European Commission (2015). Internationalisation of small and medium-sized enterprises. Eurobarometer, 421. Recuperado de https://goo.gl/c3qnK1
European Union (s.f.) Multilinguialism. Recuperado de http://europa.eu/pol/mult/index_en.htm.
García, O. (2009). Bilingual Education in the 21st Century. A Global Perspective. UK: Wiley- Blackwell.
González Davies, M. (2014). Towards a plurilingual development paradigm: from spontaneous to informed use of translation in additional language learning. The Interpreter and Translator Trainer, 8(1), 8-31. http://dx.doi.org/10.1080/1750399X.2014.908555
Gopferich, S. (2009). Towards a Model of Translation Competence and its Acquisition: the Longitudinal Study TransComp. En S. Gopferich, A. L. Jakobsen y I. M. Mees (Eds.), Behind the Mind: Methods, Models and Results in Translation Process Research (pp. 12–37). Copenhagen: Samfundslitteratur.
Guerberof Arenas, A. (2013). What do professional translators think about post- editing? JoSTrans: The Journal of Specialised Translation, 19, 75-95. Recuperado de http://www.jostrans.org/issue19/art_guerberof.pdf
Head, A. J. y Eisenberg, M. B. (2009). Lessons Learned: How College Students Seek Information in the Digital Age. Washington: The Information School, University of Washington. Recuperado de http://projectinfolit.org/images/pdfs/pil_fall2009_finalv_yr1_12_2009v2.pdf
Hvelplund, Kristian Tangsgaard (2017). Translators’ use of digital resources during translation. HERMES-Journal of Language and Communication in Business, 56, 71-87.
Hirci, N. (2012). Electronic Reference Resources for Translators. Implications for Productivity and Translation Quality. The Interpreter and Translator Trainer, 6(2), 219–235. http://dx.doi.org/10.1080/13556509.2012.10798837
Jiménez-Crespo, M. A. (2015). The Internet in translation education: Two decades later. Translation and Interpreting Studies, 10(1), 33-57.
Källkvist, M. (2004). The effect of translation exercises versus gap exercises on the learning of difficult L2 structures. Preliminary results of an empirical study. En K. Malmkjær (Ed.), Translation in Undergraduate Degree Programs (pp. 173-184). Amsterdam y Philadelphia: John Benjamins.
Källkvist, M. (2008). L1-L2 translation versus no translation: A longitudinal study of focus-on-forms within a meaning-focused curriculum. En L. Ortega y H. Byrnes (Eds.), The Longitudinal Study of Advanced L2 Capacities (pp. 182-202). Londres y Nueva York: Routledge.
Kiraly, D. (2012). Growing a Project-Based Translation Pedagogy: A Fractal Perspective. Meta, 57, 82-95. http://dx.doi.org/10.7202/1012742ar
Lagoudaki, E. (2006). Translation memory survey 2006: Users’ perceptions around TM use. En Actas del Congreso Translating and the Computer 28, Londres, 2006. Londres: Aslib. Recuperado de http://www.mt-archive. info/Aslib-2006-Lagoudaki.pdf
Laviosa, S. (2014). Introduction. The Interpreter and Translator Trainer, 8(1), 1-7. http://dx.doi.org/10.1080/1750399X.2014.908548
LeBlanc, M. (2013). Translators on translation memory (TM). Results of an ethnographic study in three translation services and agencies. The International Journal for Translation and Interpreting Research, 5(2), 1–13. Recuperado de https://goo.gl/L1QEZQ
Massey, G. y Ehrensberger-Dow, M. (2011). Investigating Information Literacy: A Growing Priority in Translation Studies. Across Languages and Cultures, 12(2), 193–211. http://dx.doi.org/10.1556/Acr.12.2011.2.4
Medina, A. (2013). Comercio internacional y traducción: localización de webs corporativas y e-marketing multilingüe para fomentar la internacionalización de las PYMES españolas (COMINTRAD). Convocatoria Retos del Ministerio de Economía y Competitividad 2013-2016.
Morón, M. (2010). Perfiles profesionales en Traducción e Interpretación: análisis DAFO en el marco de la sociedad multilingüe y multicultural. La Linterna del Traductor. Recuperado de http://www.lalinternadeltraductor.org/n4/dafo-traduccion.html
Morón, M. (2012). La figura del traductor-intérprete en procesos de internacionalización: el caso de las convocatorias de becas del ICEX. Sendebar, 23, 251-274. Recuperado de http://revistaseug.ugr.es/index.php/sendebar/article/viewFile/38/38
NetMarketShare (2016). Desktop Search Engine Market Share. Recuperado de https://www.netmarketshare.com/search-engine-market-share.aspx?qprid=4&qpcustomd=0
O’Brien, S. (2006). Eye Tracking and Translation Memory Matches. Perspectives: Studies in Translatology, 14(3), 185–205.
O’Hagan, M. (2012). The Impact of New Technologies on Translation Studies: A Technological Turn? En C. Millán-Varela y F. Bartrina (Eds.), Routledge Handbook of Translation Studies (pp. 503–518). London: Routledge.
O'Hagan, M. y Ashworth, D. (2002). Translation-mediated communication in a digital world: Facing the challenges of globalization and localization (vol. 23). Bristol: Multilingual Matters.
Olvera-Lobo, M. D., Castro-Prieto, M.R., Quero-Gervilla, E., Muñoz-Martín, R., Muñoz-Raya, E., “…”, Domínguez-López, C. (2005). Translator Training and Modern Market Demands. Perspectives: Studies in Translatology, 13(2), 132–142. http://dx.doi.org/10.1080/09076760508668982
PACTE (2009). Results of the Validation of the PACTE Translation Competence Model: Acceptability and Decision Making. Across Languages and Cultures, 10, 207–230. http://dx.doi.org/10.1556/Acr.10.2009.2.3
Pym, A. (2011). What Technology Does to Translating. The International Journal for Translation and Interpreting Research, 3(1), 1–9. Recuperado de http://trans-int.org/index.php/transint/article/view/121/81 (consulted 01.03.2014).
Pym, A. (2013). Translation Skill-sets in a Machine-translation Age. Meta, 58(3), 487–503. Recuperado de http://dx.doi.org/10.7202/1025047ar
Salinas Ibáñez, J. (2003). Acceso a la información y aprendizaje informal en Internet. Comunicar, 21, 31-38. Recuperado de https://goo.gl/jkxMkW
TAUS (s.f.). Mission. Recuperado de https://www.taus.net/mission
The Economist (2012). Competing across borders. How cultural and communication barriers affect business. Economist Intelligence Unit. Recuperado de https://goo.gl/uvQu8p
Torres, R. (2012). Use of translation technologies survey. Mozgorilla. Recuperado de http://mozgorilla.com/en/texnologii-en-en/ translation-technologies-survey-results/
Unión Europea (2014). Agenda Digital. Bruselas: Comisión Europea. Recuperado de https://goo.gl/LnGjwT
Vargas Sierra, C. y Ramírez Polo, L. (2011). The Translator’s Workstations Revisited: A New Paradigm of Translators, Technology and Translation. Tralogy. Session 4 — Les Outils du Traducteur. Recuperado de https://goo.gl/cPWdBc
Vieira, L. N. (2014). Indices of cognitive effort in machine translation post-editing. Machine Translation, 28(3-4), 187-216.
Vieira, L. N. (2018). Automation anxiety and translators. Translation Studies. DOI: 10.1080/14781700.2018.1543613
Vygotsky, L. S. (1978). Mind in Society: The Development of Higher Psychological Processes. Cambridge: Harvard University Press.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2018 Isabel Briales, Elisa Alonso, Gustavo Filsinger
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
