L’aprenentatge de les eines informàtiques en la formació del traductor

Richard Samson

Resum

Cal distingir entre las competències informàtiques generals i les competències informàtiques específiques de la traducció, a les quals s'associen gran diversitat d'eines i tasques. Cal adquirir un bon domini de les primeres abans de poder progressar a les segones. L'ús de les tecnologies de la informació i comunicació en contexts formatius millora l'aprenentatge, ajuda a contextualitzar-lo de forma adequada i propicia un enfocament professionalitzador. Els contextos d'instrucció i d'aplicació de les competències adquirides són molt diversos i és la naturalesa d'aquest context en cada cas la que permet decidir quines de les competències i eines s'han d'ensenyar i practicar.

Paraules clau

aprenentatge; competències; TAO; formació; eines informàtiques; instrucció; tecnologies de la informació i la comunicació; TIC; traducció; traductor

Text complet:

PDF (Español)

Referències

Austermühl, F. (2001). Electronic Tools for Translators. Translation Practices Explained. Manchester: St Jerome.

Bowker, L. (2002). Computer-Aided Translation Technology: A Practical Introduction. Ottawa: University of Ottawa Press.

Cánovas, M. y Samson, R. (2011). "Open source software in translator training ". Revista Tradumàtica: tecnologies de la traducció , 9, p. 46-56. . Fecha de consulta de la página: 06.11.13.

Chouc, F. (2010). "ICT for Translation and Interpreting: the Relevance of New Technologies for the Training of Expert Linguists". ICT for Language Learning, 3. Disponible en línea: . Fecha de consulta de la página: 29.11.13.

Drugan, J. (2013). Quality in Professional Translation: Assessment and Improvement. London; New York: Bloomsbury Academic.

Esselink, B. (2000). A Practical Guide to Localization. Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins.

González Davies, M. y Enríquez, V. (eds.) (2016). Situated Learning in Translator and Interpreter Training: Bridging Research and Good Practice. The Interpreter and Translator Trainer, 10 (1).

Hutchins, J. (1998). “The origins of the translator’s workstation”. Machine Translation, 13 (4), p 287-307. Disponible en línea: . Fecha de consulta de la página: 06.11.13.

Kolb, A. y Kolb, D. A. (2005). ”Learning styles and learning spaces: Enhancing experiential learning in higher education”. Academy of Management Learning and Education, 4 (2), p. 193-212. Disponible en línea: . Fecha de consulta de la página: 29.11.13.

Lagoudaki, E. (2006). "Translation Memories Survey 2006: Users' perceptions around TM use". Translating and the Computer, 28 (6).

McLellan, H. (1994). "Situated Learning: Continuing the Conversation". Educational Technology, 34, (8) p. 7-8.

National Network for Translation. (2013). What are the skills required? . Fecha de consulta de la página: 29.11.13.

Quah, C. K. (2006). Translation and Technology. Basingstoke: Palgrave Macmillan.

Search Engine Land. (2013). Google Still World’s Most Popular Search Engine By Far, But Share Of Unique Searchers Dips Slightly. . Fecha de consulta de la página: 06.11.13.

Wenger, E. (2013). Communities of practice: A brief introduction. . Fecha de consulta de la página: 29.11.13.

Zetzsche, J. (2013). The 224th Tool Box Newsletter.

.Comunicación de archivo no disponible en abierto.

Mètriques darticles

Carregant mètriques ...

Metrics powered by PLOS ALM
Copyright (c) 2013 Richard Samson
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons