Habilitats i perfil del nou rol del traductor com a posteditor de traducció automàtica
Resum
Aquest article aborda les habilitats i les característiques del perfil del nou rol del traductor com a posteditor de traducció automàtica, tot i tenint en compte l’augment de l’interès en i l’ús de la traducció automàtica per part de la industria de la traducció. Després d’una breu revisió de la literatura més rellevant sobre postedició (PE) en tant que professió per ella mateixa, l’article identifica les diferents tasques implicades en els processos de PE, segons la proposta de Krings (2001). A continuació es defineix una sèrie de competències que s’agrupen en tres categories principals: competències nuclears, habilitats lingüístiques i competències instrumentals. Finalment el artículo proposa una descripció de l’escenari de traducció controlada propi de la PE de traducció automàtica, sense perdre de vista l’escenari general de qualsevol projecte de traducció, que inclou la descripció del client, el domini del text, la descripció del text, l’ús de glossaris, el motor de traducció automàtica, la qualitat de la traducció automàtica resultant i el propòsit del text traduït.
Paraules clau
postedició, traducció automàtica, directrius per a la postedició, habilitats per a la postedicióReferències
Allen, D. (2003): “Post-editing”, In Somers, H. (ed.): Computers and Translation. A translator’s guide. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.
Arnold, D. et al (1994): Machine Translation: An Introductory Guide. Manchester: NCC Blackwell [online] Available: http://www.essex.ac.uk/linguistics/external/clmt/MTbook/ [accessed 13 September 2012]
Beaton, A. and G. Contreras. (2010) “Sharing the Continental Airlines and SDL post-editing experience”. AMTA 2010, The Ninth Conference of the Association for Machine Translation in the Americas. Denver, Colorado, October 31 – November 4. [online] Available: http://www.mt-archive.info/AMTA-2010-Beaton.pdf [accessed 13 September 2012]
Clarck, R. (1994): “Computer-assisted translation: The state of the art”. In Teaching translation and interpreting, II: insights, aims, visions, ed. C. Dollerup and A. Lindegaards, 301-308. Amsterdam: Bejamins.
Gouadec, D. (2007) Translation as a Profession. John Benjamins. Amsterdam/Philadelphia.
Guerberof, A. (2008) “Post-editing MT and TM. A Spanish case”. Multilingual, vol. 19 (6): 45-50.
Guzmán, R. (2007) “Manual MT Post-editing: if it’s not broken, don’t fix it” Translation Journal, vol. 11, 4. October 2007.
Houlihan, D. (2009) Translating Product Documentation: The Right Balance between Cost and Quality in the Localization Chain. [online] Available: http://www.ptc.com/WCMS/files/108879/en/6230-RA-ManagingTranslation-DH-08-NSP.pdf [accessed 13 September 2012]
Kelly, D. (2007) “Translator Competence Contextualized. Translator Training in the Framework of Higher Education Reform: in Search of Alignment in Curricular Design”. In Dorothy Kenny & Kyongjoo Ryou (eds) Across Boundaries: International Perspectives on Translation Studies. Newcastle: Cambridge Scholars Publishing.
Krings, P. and Koby, G. S. (ed.) (2001): Repairing Texts. Empirical Investigations of Machine Translation Post-Editing Processes. Kent: The Kent State University Press.
O'Brien, S. (2002): “Teaching post-editing: a proposal for course content”. 6th EAMT Workshop, Teaching Machine Translation, November 14-15, 2002. European Association for Machine Translation. 99-106. [online] Available: http://www.mt-archive.info/EAMT-2002-OBrien.pdf [accessed 13 September 2012]
O’ Brien, S., Roturier, J., & Almeida, G. D. (2009) “Post-Editing MT Output. Views for the researcher, trainer, publisher and practitioner” MT Summit 2009 tutorial. [online] Available: http://www.mt-archive.info/MTS-2009-OBrien-ppt.pdf [accessed 13 September 2012]
O’ Brien, S. (2011) Introduction to Post-Editing: Who, What, How and Where to Next? [online] Available: http://www.cngl.ie/node/2542 [accessed 13 September 2012]
PACTE (2008) “First results of a Translation Competence Experiment: ‘Knowledge of Translation’ and ‘Efficacy of the Translation Process’”. In Translator and Interpreter Training. Issues, Methods and Debates. John Kearns and Contributors.
Rico, C. (2010): “Translator Training in the European Higher Education Area”. Curriculum Design for the Bologna Process. A Case Study” en The Interpreter and Translator Trainer, vol.4 (1): 89-114
Somers, H. (1997): “A practical approach to using machine translation software: Post-editing the source text”. Translator 3 (2): 193-212
TAUS/CNGL (2011) Machine Translation Post-editing Guidelines. [online] Available: http://www.cngl.ie/node/2542 [accessed 13 September 2012]
Thicke, L. (2011) “Improving MT results: a Study” Multilingual, (February), 37-40.
Torrejón Díaz, E. y C. Rico Pérez (2002) “Controlled Translation: A new teaching scenario tailor-made for the translation industry” 6th EAMT Workshop, Teaching Machine Translation, November 14-15, 2002. European Association for Machine Translation, pp. 107-116 [online] Available: http://www.mt-archive.info/EAMT-2002-Torrejon.pdf [accessed 13 September 2012]
Vasconcellos, M. and M. León (1985): “SPANAM and ENGSPAN: Machines Translation at the Pan American Health Organization”, Computational Linguistics 11, 122-136. [online] Available. http://acl.ldc.upenn.edu/J/J85/J85-2003.pdf [accessed 13 September 2012]
Vasconcellos, M. (1987): “A comparison of MT postediting and traditional revision”. In Proceedings of the 28th Annual Conference of the American Translators Association. Ed. K. Kummer, 409-415. Medford, NJ: Learned Information.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2013 Enrique Torrejón, Celia Rico
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
