Què pensen els traductors sobre la postedició? Un estudi basat en el mètode mixt sobre els temors, les preocupacions i les preferències en la postedició de traducció automàtica
Resum
La postedició de textos generats amb traducció automàtica cada cop és més present en el sector de la traducció. En aquest context, és essencial saber com aquest nou procediment ha impactat sobre els traductors professionals. Al llarg de la darrera dècada, diversos estudis han recollit informació sobre la traducció automàtica i la postedició des de la perspectiva dels diferents agents implicats en el sector de la traducció, tot i que son minoria els que s'han interessat en l'opinió dels traductors (OPTIMALE, 2011; Guerberof, 2012; Specia i Torres, 2012; Temizöz, 2013; Gaspari et al., 2015; Rossi i Chevrot, 2019; entre altres). En aquest sentit, l'objectiu d'aquest treball és completar la visió general de tot allò que ha estat analitzat fins a l'actualitat sobre la percepció que els traductors professionals tenen en relació amb la postedició de textos generats amb traducció automàtica, amb especial atenció al cas d'Espanya. En particular, aquest article presentarà dades relatives a les seves principals pors, preocupacions i preferències pel que fa a aquesta activitat professional.Paraules clau
traducció automàtica, postedició, perspectiva, traductors professionalsReferències
Cadwell, Patrick; O’Brien, Sharon; Teixeira, Carlos S. C. (2017). Resistance and accommodation: factors for the (non-) adoption of machine translation among professional translators. Perspectives: Studies in translation theory and practice, 1-21. http://dx.doi.org/10.1080/0907676X.2017.1337210. Accessed 24/11/19.
Callejo, Javier. (2001). El grupo de discusión: introducción a una práctica de investigación. Ariel, Barcelona.
Fink, Arlene. (2003). The Survey Kit (2nd edition). SAGE, Thousand Oaks (CA).
Gaspari, Federico; Almaghout, Hala; Doherty, Stephen. (2015). A survey of machine translation competences: Insights for translation technology educators and practitioners. Perspectives: Studies in Translatology, v. 23, n. 3, pp. 333-358. http://dx.doi.org/10.1080/0907676X.2014.979842. Accessed 25/11/19.
Gouadec, Daniel. (2007). Translation as a Profession. John Benjamins Publishing, Amsterdam/Philadelphia. https://doi.org/10.1075/btl.73
Guerberof, Ana. (2012). Productivity and quality in the post-editing of outputs from translation memories and machine translation. PhD thesis. Universitat Rovira i Virgili.
Koskinen, Kaisa; Ruokonen, Minna. (2017). Love letter or hate mail?: Translators’ technology acceptance in the light of their emotional narratives”. In: Kenny, Dorothy. (ed.). Human issues in translation technology: The IATIS yearbook. Routledge, London.
Lesznyák, Ágnes. (2019). Hungarian translators’ perceptions of neural machine translation in the European Commission. In: Proceedings of Machine Translation Summit XVII Volume 2: Translator, Project and User Tracks, pp. 16-22.
Nida, Eugene. (1964). Toward a Science of Translating: With Special Reference to Principles and Procedures Involved in Bible Translating. Brill, Leiden.
Oppenheim, Abraham N. (1992). Questionnaire Design, Interviewing and Attitude Measurement. Pinter Publishers, London.
OPTIMALE, Optimising Professional Translator Training in a Multilingual Europe. (2011). The Optimale employer survey.
Pérez-Macías, Lorena. (2017). Análisis de las percepciones en torno a la práctica de la posedición en el sector profesional de la traducción en España. PhD thesis. Universidad Pablo de Olavide.
Pérez-Macías, Lorena; Rico, Celia; Forcada, Mikel. (2018). EAMT 2018 Translator Survey: report. http://www.eamt.org/translators_documents/eamt_2018_survey_report.pdf. Accessed 25/11/2020
Pérez-Macías, Lorena; Sánchez-Ramos, M.ª Mar; Rico, Celia. (2020). Study on the Usefulness of Machine Translation in the Migratory Context: Analysis of Translators’ Perceptions. Open Linguistics, 6(1): 68-76. https://doi.org/10.1515/opli-2020-0004.
Rico, Celia. (2017). La formación de traductores en Traducción Automática. Revista Tradumàtica. Tecnologies de la Traducció, 15, pp. 75-96.
Rico, Celia; García, Álvaro. (2016). Análisis del sector de la traducción en España (2014-2015). Universidad Europea de Madrid, Villaviciosa de Odón. http://hdl.handle.net/11268/5057. Accessed 28/04/19.
Robson, Colin. 2011. Real World Research (3rd edition). Wiley, West Sussex.
Rojo, Ana. (2013). Diseños y Métodos de Investigación en Traducción (e-book). Editorial Síntesis, Madrid.
Rossi, Caroline; Chevrot, Jean-Pierre. (2019). Uses and perceptions of Machine Translation at the European Commission.
Sanz, Sara. (2015). El traductor ante la traducción asistida por ordenador y la traducción automática con posedición: estudio comparado de actitudes hacia su uso, necesidad y evolución. Master's Dissertation. Universidad de Valladolid.
Silverman, David. (2013). Doing qualitative research: A practical handbook (4th edition). Sage, Thousand Oaks, CA.
Specia, Lucia; Torres, Ruth. (2012). Post-Editing practice – a survey of translators' preferences and concerns. In: Proceedings of the ETP-International Workshop on Expertise in Translation and Post-editing - Research and Application. Copenhague: The Bridge.
Suárez, Magdalena. (2005). El grupo de discusión: una herramienta para la investigación cualitativa. Laertes, Barcelona.
Temizöz, Özlem. (2013). Postediting machine translation output and its revision: subject-matter experts versus professional translators. PhD thesis. Universitat Rovira i Virgili.
Torres-Hostench, Olga; Presas, Marisa; Cid-Leal, Pilar (coords.). (2016). El uso de traducción automática y posedición en las empresas de servicios lingüísticos españolas: Informe de investigación ProjecTA 2015. Bellaterra. https://ddd.uab.cat/pub/estudis/2016/148361/usotraaut_2016.pdf. Accessed 20/02/19.
Way, Catherine. (2016). The Challenges and Opportunities of Legal Translation and Translator Training in the 21st Century. International Journal of Communication, 10: 1009-1029.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 Lorena Pérez Macías
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
