Des de la mort de Francisco Franco i l'arribada del populisme l'extrema dreta espanyola va passar per un llarg període generacional de marginalització i fracàs polític, que va caracteritzar a una llarga transició cap a una extrema dreta moderna homologable a la resta de forces globals. Dins d'aquesta, i molt desconeguda, va tenir lloc una de les experiències menys conegudes i potser de les més interessants en el seu si, la Nova Dreta Espanyola, que va tractar d'instaurar a través de diversos intents el mateix que havia succeït a França amb la Nouvelle Droite en 1968, una superació del passat feixista. Espanya no va quedar exempta. En aquest monogràfic s'expliquen les claus històriques de la Nova Dreta Espanyola entre 1975 i l'actualitat, precisament per a il·luminar tot un camp intel·lectual i cultural alternatiu a la a vella extrema dreta espanyola.
