Tiempo devorado

Ballant amb gegants

2022-10-05T13:19:22+02:00

Ressenya del llibre de Sonia Le Gouriellec, Djibouti: la diplomátie de géant d´un petit État, Villeneuve d´Asq, Presses universitaires du Septentrion, 2020

Introducció

2022-09-21T02:07:38+02:00

...

Estats-base

2022-07-12T03:22:20+02:00

Després del final de la Guerra Freda, ha estat freqüent llegir sobre l'existència de bases militars en àmbits extraterritorials. Si bé això no és un fenomen nou, sí que ho són algunes de les seves interpretacions i utilitzacions del concepte. A través de l'estudi dels quatre casos aquí presentats: Kosovo, Qatar, Singapur i Transnistria, així com de la teorització desenvolupada, es pot començar a aclarir el que és un dels instruments estratègics amb més auge en les darreres dècades

Qatar y Al Udeid

2022-07-28T18:18:58+02:00

Este artículo analiza la evolución histórica de Qatar desde la perspectiva teórica de Estado-base, en virtud de la instalación de Al Udeid, su importancia geoestratégica y las consecuencias nacionales para Qatar como posible Estado-base. En particular, el análisis se detiene en el estudio de la crisis del bloqueo a Qatar en 2017. La presencia en territorio qatarí de la base militar estadounidense de Al Udeid, no solo ha supuesto un elemento de seguridad e independencia para el país, sino también una clave geopolítica y geoestratégica para los Estados Unidos.

És Singapur un Estat-base?

2022-07-13T10:29:49+02:00

Singapur, des del seu naixement el 1965 com a Estat sobirà i independent, ha sabut articular una magistral política exterior. Amb l'objectiu, tant de garantir la supervivència del nou Estat com de transformar econòmicament la realitat del país. Amb aquesta fita, el pilar d'ASEAN, com a pivot de la seva política exterior, juntament amb la col·laboració estreta amb els Estats Units, s'han conformat com les bases i els garants de la seva autonomia estratègica.

Joc de jòquers

2022-09-19T18:10:18+02:00

La descomposició de la Unió Soviètica va deixar darrere seu una sèrie d'Estat-base provisionals, fruit de la improvisació, que amb el temps han generat un microcosmos ideal per analitzar comparativament el fenomen i perfilar el concepte. Entre els Estats-base russos podem trobar que alguns són vigilants, altres dissuasius i fins i tot fenòmens tan peculiars com el de Kaliningrad. Aquest és un exclau rus sense sobirania estatal pròpia, tolerat per l'entorn de la Unió Europea, perquè les conseqüències que suposaria la seva independència o la possibilitat d'un repartiment territorial entre Alemanya, Polònia i Lituània serien molt desaconsellables. A més dels casos d'Abkhàzia, Ossètia del Sud, Txetxènia o Transnistria, en aquest article s'inclouen dos antecedents històrics al concepte d'Estat-base rus: el de la República d'Extrem Orient i la República Democràtica del Iemen.

Perfils d'Estats-base

2022-10-04T23:10:25+02:00

Presentem a continuació una breu col·lecció de mapes sobre els Estats-base més evidents i, en especial, sobre els tractats en aquest monogràfic, juntament amb algunes dades bàsiques relatives a la superfície, població, any d'independència i nacionalitat de les bases militars que allotja cadascú. En alguns casos s'han afegit mapes de context polític, estratégic o de relleu, així com de les bases militars, quan són importants.
No s'han inclòs els mapes d'estats-base històrics (és a dir, anteriors a 1945) com ara Panamà i la República de l'Extrem Orient. Tampoc no s'hi ha inclòs el mapa de la República Democràtica Popular de l'Iemen ni el de Kaliningrad, ja que en essència es tracta d'un òblast o regió de la República Federativa Democràtica de Rússia.