Tiempo devorado

La relació entre literatura i memòria històrica

2023-05-28T17:51:29+02:00

Entrevista amb l'escriptor albanès Bashkim Shehu

A la recerca d'un "cronorefugi"

2023-09-02T18:35:52+02:00

Ressenya de la novel·la Les tempestàlides, de Gueorgui Gospodínov

Introducció

2023-09-02T18:30:15+02:00

Presentació dels articles i contingut del monogràfic

Adéu a l'"estructura prešereniana"

2023-06-17T03:15:14+02:00

Aquest article presenta una breu història de l'Eslovènia independent, des dels seus darrers moments a la República Federativa Socialista de Iugoslàvia i la proclamació de la seva independència fins a l'actualitat, passant per fites importants d'aquest període com la seva inclusió a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord i la Unió Europea o crisis internacionals com l'econòmica iniciada el 2008, la dels refugiats del 2015 o la sanitària de la pandèmia de COVID-19. Per això, dividim aquestes dècades en quatre períodes: la independència de Iugoslàvia, la consolidació com a estat independent, els anys d'inclusió a les entitats supranacionals i la bonança econòmica i l'època de crisis internacionals i internes que va començar el 2008. Per un banda, presentem els fets més significatius d'aquest temps i, de l'altra, mostrem com aquests esdeveniments s'han reflectit en la literatura produïda pels escriptors eslovens, principalment a la novel·la. Per aquest motiu, també dediquem part de la nostra atenció al desenvolupament de la literatura eslovena en aquest període, en què ha perdut en gran part el seu paper social i nacional i ha passat a centrar-se més en retòriques personals.

L'altra cara de la postal

2023-06-05T22:35:57+02:00

El mite fundacional de la Croàcia contemporània es basa en la guerra d’independència de principis dels anys 90. Aquest mite, que continua ben present avui dia, ha donat forma al tal com és avui. No obstant això, la manera com s’ha interpretat difereix entre aquells intel·lectuals que van estar conformes amb el procés d'independència i formació de la nova Croàcia i aquells intel·lectuals dissidents que van mostrar el seu rebuig a la forma en què es va constituir i establir el país. A través dels textos d’aquests escriptors d’esquerra, com Slavko Goldstein, Mirko Kovač, Slavenka Drakulić o Dubravka Ugrešić, entre d’altres veurem com van concebre la creació de la República de Croàcia per les seves elits polítiques i quins van ser els aspectes que van despertar el seu rebuig .

Història d'una transgressió institucionalitzada

2023-07-12T18:03:39+02:00

La història de la literatura sèrbia contemporània no es desenvolupa simplement a partir de la història nacional, sinó que la reconfigura i estableix un diàleg amb el seu passat i amb el seu present. En aquest sentit, s'ha de considerar com una complexa semiosfera el centre de la qual parteix d'un procés de debats estètics entre mimesis i virtuoses tècniques experimentals. A partir de les propostes i polèmiques al voltant de l'escriptor Danilo Kiš, totes dues tendències es fonen amb el compromís ideològic de fons, però sempre transmès des de valents innovacions formals. Els traumàtics successos bèl·lics de finals del segle XX extremen aquesta fusió amb un moviment “irrealista” que deriva en una literatura la màxima institució estètica de la qual és la transgressió.

La memòria transicional

2023-07-12T17:59:04+02:00

La literatura bosniana posjugoslava sorgeix a partir de la fundació del nou Estat bosnià, però també procedeix de les conseqüències de la fragmentació de Iugoslàvia, de la guerra (1992-1995) i de la seva configuració durant la transició. S'han traduït en espanyol un nombre significatiu de novel·les i autobiografies que ens permeten traçar algunes línies col·lectives, tant temàtiques com emocionals, per conèixer les motivacions i interessos dels creadors bosnians fins a poder explorar succintament en les característiques generals de la seva memòria col·lectiva. Tot i això, si bé els gèneres literari i autobiogràfic permeten acostar-se a la realitat del país, la producció editorial a Espanya es revela tan completa per conèixer patrons comuns. com a incompleta o parcialment completa per explorar la complexitat del país i de la seva història recent.

Les àligues volen lliures

2023-09-03T01:37:46+02:00

Amb el final del règim comunista a Albània, les temàtiques predominants a la literatura d'aquest país han canviat en dues grans direccions. D'una banda, els autors que escriuen narrativa a albanès i/o viuen al país. Els més destacats són reconeguts per l'Acadèmia i se centren a desmuntar o reconvertir el llegat marxista i nacionalista que va desenvolupar aquesta institució al llarg dels anys de la dictadura de Hoxha. La gran figura frontissa és el reconegut novel·lista Ismail Kadaré. Tot i això, Albània és un país que posseeix una extensa població exterior, tant d'emigrants i expats com de minories ètniques albaneses, especialment els arbëreshë, a Calàbria i Sicília. Aquestes enormes colònies d'albanesos també han generat la seva pròpia literatura, de vegades directament en la llengua dels països d'acollida o de seguida traduïdes. Alguns dels noms més coneguts són narradores els relats de les quals han evolucionat en una literatura de gènere que enllaça amb la que es publica a la resta d'Europa. Dins aquest context, la narradora Lea Ypi ha revolucionat les lletres albaneses amb una primera obra que connecta les temàtiques tradicionals de la novel·la albanesa sobre el final del règim comunista, amb aquella que se centra en les crisis que ha portat el nou sistema liberal, de la qual Grècia aporta un petit però significatiu nombre d'exemples.

Entre el rebuig i l'acceptació

2023-07-11T19:35:42+02:00

Aquest article es proposa analitzar un corpus de textos prosístics (novel·la, fonamentalment, però també relat, diari i assaig) de la literatura romanesa de les últimes dècades que evidencien alguns dels canvis socials, econòmics i polítics més importants per els que ha travessat Romania des de la Revolució de desembre de 1989. L'objectiu, per tant, és veure de quina manera la història recent —o, si més no, una part— es reflecteix literàriament; de quina manera els escriptors plasmen o recreen el present i el passat més proper del país: des de la confessió o testimoniatge fins a la de-formació paròdica, passant pel realisme.