https://revistes.uab.cat/tdevorado/issue/feed Tiempo devorado 2022-10-05T13:19:22+02:00 Francesc Veiga revista.tiempo.devorado@uab.cat Open Journal Systems <em>Tiempo devorado </em>és una publicació que promou els estudis d’història actual relatius als últims trenta anys. El títol s'inspira en una frase de l'historiador Tony Judt: «Ens vam relaxar i felicitar, per haver guanyat la Guerra Freda: una forma segura de perdre la pau. Els anys que van des de 1989 a 2009 van ser devorats per les llagostes»<br />http://revistes.uab.cat/tdevorado https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/182 Ballant amb gegants 2022-10-05T13:19:22+02:00 Francisco Veiga francesc.veiga@uab.cat <p>Ressenya del llibre de Sonia Le Gouriellec,&nbsp;<em>Djibouti: la diplomátie de géant d´un petit État,&nbsp; Villeneuve d´Asq, </em>Presses universitaires du Septentrion, 2020</p> 2022-10-07T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Francisco Veiga https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n2-redaccion Introducció 2022-09-21T02:07:38+02:00 Francisco Veiga francesc.veiga@uab.cat <p>...</p> 2022-10-07T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Francisco Veiga https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n2-baquero Estats-base 2022-07-12T03:22:20+02:00 Germán Sánchez Baquero sanchezbaquerogerman@gmail.com <p>Després del final de la Guerra Freda, ha estat freqüent llegir sobre l'existència de bases militars en àmbits extraterritorials. Si bé això no és un fenomen nou, sí que ho són algunes de les seves interpretacions i utilitzacions del concepte. A través de l'estudi dels quatre casos aquí presentats: Kosovo, Qatar, Singapur i Transnistria, així com de la teorització desenvolupada, es pot començar a aclarir el que és un dels instruments estratègics amb més auge en les darreres dècades</p> 2022-10-07T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Germán Sánchez Baquero https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n1-letirodriguez Qatar y Al Udeid 2022-07-28T18:18:58+02:00 Leticia Rodríguez García letirodriguez@correo.ugr.es <p>Este artículo analiza la evolución histórica de Qatar desde la perspectiva teórica de Estado-base, en virtud de la instalación de Al Udeid, su importancia geoestratégica y las consecuencias nacionales para Qatar como posible Estado-base. En particular, el análisis se detiene en el estudio de la crisis del bloqueo a Qatar en 2017. La presencia en territorio qatarí de la base militar estadounidense de Al Udeid, no solo ha supuesto un elemento de seguridad e independencia para el país, sino también una clave geopolítica y geoestratégica para los Estados Unidos.</p> 2022-10-05T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Leticia Rodríguez García https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n2-gil És Singapur un Estat-base? 2022-07-13T10:29:49+02:00 JAVIER GIL javanes35@gmail.com <p>Singapur, des del seu naixement el 1965 com a Estat sobirà i independent, ha sabut articular una magistral política exterior. Amb l'objectiu, tant de garantir la supervivència del nou Estat com de transformar econòmicament la realitat del país. Amb aquesta fita, el pilar d'ASEAN, com a pivot de la seva política exterior, juntament amb la col·laboració estreta amb els Estats Units, s'han conformat com les bases i els garants de la seva autonomia estratègica.</p> 2022-10-07T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 JAVIER GIL https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n2-veiga Joc de jòquers 2022-09-19T18:10:18+02:00 Francisco Veiga francesc.veiga@uab.cat <p>La descomposició de la Unió Soviètica va deixar darrere seu una sèrie d'Estat-base provisionals, fruit de la improvisació, que amb el temps han generat un microcosmos ideal per analitzar comparativament el fenomen i perfilar el concepte. Entre els Estats-base russos podem trobar que alguns són vigilants, altres dissuasius i fins i tot fenòmens tan peculiars com el de Kaliningrad. Aquest és un exclau rus sense sobirania estatal pròpia, tolerat per l'entorn de la Unió Europea, perquè les conseqüències que suposaria la seva independència o la possibilitat d'un repartiment territorial entre Alemanya, Polònia i Lituània serien molt desaconsellables. A més dels casos d'Abkhàzia, Ossètia del Sud, Txetxènia o Transnistria, en aquest article s'inclouen dos antecedents històrics al concepte d'Estat-base rus: el de la República d'Extrem Orient i la República Democràtica del Iemen.</p> 2022-10-07T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Francisco Veiga https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n2-veiga2 Perfils d'Estats-base 2022-10-04T23:10:25+02:00 Francisco Veiga francesc.veiga@uab.cat <p>Presentem a continuació una breu col·lecció de mapes sobre els Estats-base més evidents i, en especial, sobre els tractats en aquest monogràfic, juntament amb algunes dades bàsiques relatives a la superfície, població, any d'independència i nacionalitat de les bases militars que allotja cadascú. En alguns casos s'han afegit mapes de context polític, estratégic o de relleu, així com de les bases militars, quan són importants.<br />No s'han inclòs els mapes d'estats-base històrics (és a dir, anteriors a 1945) com ara Panamà i la República de l'Extrem Orient. Tampoc no s'hi ha inclòs el mapa de la República Democràtica Popular de l'Iemen ni el de Kaliningrad, ja que en essència es tracta d'un òblast o regió de la República Federativa Democràtica de Rússia.</p> 2022-10-07T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Francisco Veiga