Tiempo devorado

Història d'Espanya i Catalunya, 1979-2019

Equip de Redacció — 2023-03-31

En aquest número proposem, com a document, un programa hipotètic com a base per a l'elaboració d'una assignatura ideal que agrupés la història d'Espanya i Catalunya entre el 1979 i el 2019. Des de la Redacció hem pres com a referència els llibres de Pilar Toboso Sánchez, Historia de España actual. Desde la Segunda República hasta nuestros días (Síntesis, 2019); i el de Juan Jesús González Rodríguez (ed.), Cambio social en la España del siglo XXI (Alianza Editorial, 2020). Totes dos són obres de referència que agrupen contingut i resulten ideals per a una primera aproximació a un programa tan vast. El programa centrat en la Història de l'Economia a l'Espanya actual és una iniciativa del professor Guillermo García Crespo (UC3, UdG).

La política exterior espanyola s'ha integrat en els diversos punts del programa sense donar-li un relleu especial.

Per a un enfocament ja elaborat de tot el període, es recomana l'obra de Michael Reid, Spain. The trials and Triumphs of Modern European Country (Yale University Press, 2023) que es ressenya en aquest mateix número de Tiempo devorado.

Spain

Equip de Redacció — 2023-03-31

Resenya del llibre de Michael Reid: Spain. The trials and Triumphs of a Modern European Country (2023)

Aquelles guerres, aquella gent

Montserrat Huguet — 2023-03-31

Resenya del llibre de Manuel Vidal, España y la guerra de Argelia (1954-1962), Eds. UAM, 2022

Introducció

Equip de Redacció — 2023-03-31

A l'hora de plantejar-se l'ensenyament de la història dels darrers trenta o quaranta anys d'Espanya i/o Catalunya, el debat actual gira al voltant de com definir la porta que dona accés a aquest període: Cal explicar la Segona República, la guerra civil, el franquisme i la transició com un bloc explicatiu en si mateix? I si és així, quines relacions de causa-efecte es poden arribar a deduir entre els grans actors d'aquell període? Qui va portar al desastre i qui el va redimir? Les polèmiques historiogràfiques es barregen amb les discussions entre les formacions polítiques, de vegades ferotges, però moltes vegades alienes a les preocupacions actuals de la societat, que necessita una explicació de “la seva” història, la que els ha portat on són actualment. Aquesta és la funció i la utilitat de la història de l'actual o del temps present.

Una redefinició necessària

Arnau González Vilalta — 2023-03-31

Aquest article, en forma d'assaig, reflexiona sobre quina podria ser la programació d'una hipotètica assignatura d'Història de la Catalunya actual (1980-2020) al si del debat sobre la presència de la Història Actual als graus universitaris. Més enllà d'ordenar cronològicament les dècades o els fets, l'article debat la pròpia història de Catalunya i la seva interacció i inclusió necessària en els marcs espanyol i europeu per poder transmetre la traducció dels darrers quaranta anys mundials a través del prisma català. S'endinsa en opcions com la fusió d'assignatures d'Història Contemporània, la politització del debat, a més de plantejar una programació que situi l'estudiant en el moment de canvi d'era global present, però també en un escenari català ple d'incerteses amb relació a l'anàlisi historiogràfic que, amb matisos, s'ha produït a l'últim segle.

Concebre el present

Paola Lo Cascio — 2023-03-31

En aquest article es duu a terme una reflexió entorn de la transmissió del coneixement del passat més recent d'Espanya en el marc de l'ensenyament universitari de grau. Arrencant des d'unes consideracions inicials en mèrit a la consolidació de les recerques d'història del temps present i a la dificultat de plasmar els seus resultats en propostes docents, s'esbossen les característiques principals d'una possible assignatura que tracti els continguts vinculats a l'experiència política, social, econòmica i cultural d'Espanya des de 1978 i fins als nostres dies. Una primera part de l'article està dedicada als continguts i l'estructura de l'assignatura (que inclou una reflexió entorn de la periodització i als relats públics sobre l'etapa considerada), mentre que una segona part examina els recursos i avança propostes de dinàmiques docents. Una última part es dedica, finalment, a una reflexió entorn de les competències vinculades a una assignatura d'aquestes característiques i als possibles mecanismes d'avaluació dels continguts. També es proporciona uns recursos bibliogràfics (en la seva gran part d'accés obert) considerats útils per a tractar els continguts de l'assignatura.

L'ou o la gallina?

David Martínez Fiol — 2023-03-31

Les pàgines següents són una reflexió sobre com s'hauria d'abordar en el marc universitari la docència d'una o diverses matèries que exposessin i interpretessin la Història de Catalunya i d'Espanya del període 1976-2022. De fet, aquest punt de partida és mediatitzat per la polèmica següent: els historiadors ens hem d'atrevir a analitzar la història actual o estrictament presentista, o si aquesta és patrimoni dels periodistes? Si donem per bona aquesta premissa, els historiadors estem donant, erròniament és clar, que el present no és història i, per tant, no forma part del nostre ministeri corporatiu. Així, el present més immediat només serà història d'aquí a 50 anys? 25? La veritat és que tampoc hi ha un referent idoni sobre això. Diríem que no hi ha un paràmetre científic/matemàtic que ens permeti establir que a partir d'un nombre determinat d'anys és el barem ideal per començar a analitzar períodes històrics. Tota aquesta reflexió mediatitzada pel debat sorgit arran del Reial Decret de 2022 del currículum de 2n de Batxillerat.

La qüestió basca i catalana des de 1980

Andrew Dowling — 2023-03-31

La nostra època contemporània és aquella en què la identitat nacional conserva una importància important que en part pot facilitar l'explicació. Ensenyar la qüestió basca i catalana des de 1980 a estudiants universitaris britànics planteja una sèrie de reptes per als educadors. Els temes que sorgeixen en l'ensenyament sobre aquests conflictes polítics a Espanya inclouen la violència d'estat, el terrorisme, el nacionalisme i els moviments socials, les llengües minoritàries i la immigració. Algunes qüestions són més complexes que d'altres a tenir en compte, especialment les que envolten la violència política i el terrorisme. Tanmateix, el material potencialment sensible no vol dir que no es pugui abordar. Aquest va ser un curs que pretenia demostrar que les qüestions d'identitat són contingents i subjectes contínuament a la recreació i la reinterpretació. L'objectiu de l'educació universitària hauria de ser explicar per què aquestes disputes i la seva causa són impugnades i inseparables de l'enquadrament polític històricament flexionat.