https://revistes.uab.cat/tdevorado <em>Tiempo devorado </em>és una publicació que promou els estudis d’història actual relatius als últims trenta anys. El títol s'inspira en una frase de l'historiador Tony Judt: «Ens vam relaxar i felicitar, per haver guanyat la Guerra Freda: una forma segura de perdre la pau. Els anys que van des de 1989 a 2009 van ser devorats per les llagostes»<br />http://revistes.uab.cat/tdevorado Universitat Autònoma de Barcelona ca-ES Tiempo devorado 2565-2915 Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:<br /><ol type="a"><li>Els autors conserven els drets d’autoria.</li><li>Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de <a title="Creative Commons" href="http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.en" target="_blank">Reconeixement 4.0</a> Internacional de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a <a title="Creative Commons" href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.en" target="_blank">http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.en</a>.</li><li>Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><li>S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</li></ol> https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v8-n2-casals <p>Ressenya de la novel·la <em>Les tempestàlides</em>, de Gueorgui Gospodínov</p> Marc Casals Iglesias Drets d'autor (c) 2023 Marc Casals Iglesias https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-09-03 2023-09-03 8 2 138 140 10.5565/rev/tdevorado.212 https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v8-n2-de-miguel <p>Entrevista amb l'escriptor albanès Bashkim Shehu</p> Jordi de Miguel Drets d'autor (c) 2023 Jordi de Miguel https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-09-03 2023-09-03 8 2 133 137 10.5565/rev/tdevorado.199 https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v8-n2-pizarroso <p>Presentació dels articles i contingut del monogràfic</p> Patricia Pizarroso Acedo Drets d'autor (c) 2023 Patricia Pizarroso Acedo https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-09-03 2023-09-03 8 2 1 4 10.5565/rev/tdevorado.211 https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v8-n2-heredero <p>Aquest article presenta una breu història de l'Eslovènia independent, des dels seus darrers moments a la República Federativa Socialista de Iugoslàvia i la proclamació de la seva independència fins a l'actualitat, passant per fites importants d'aquest període com la seva inclusió a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord i la Unió Europea o crisis internacionals com l'econòmica iniciada el 2008, la dels refugiats del 2015 o la sanitària de la pandèmia de COVID-19. Per això, dividim aquestes dècades en quatre períodes: la independència de Iugoslàvia, la consolidació com a estat independent, els anys d'inclusió a les entitats supranacionals i la bonança econòmica i l'època de crisis internacionals i internes que va començar el 2008. Per un banda, presentem els fets més significatius d'aquest temps i, de l'altra, mostrem com aquests esdeveniments s'han reflectit en la literatura produïda pels escriptors eslovens, principalment a la novel·la. Per aquest motiu, també dediquem part de la nostra atenció al desenvolupament de la literatura eslovena en aquest període, en què ha perdut en gran part el seu paper social i nacional i ha passat a centrar-se més en retòriques personals.</p> David Heredero Zorzo Sašo Puljarević Drets d'autor (c) 2023 David Heredero Zorzo https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-09-03 2023-09-03 8 2 5 27 10.5565/rev/tdevorado.208 https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v8-n2-pizarroso2 <p>El mite fundacional de la Croàcia contemporània es basa en la guerra d’independència de principis dels anys 90. Aquest mite, que continua ben present avui dia, ha donat forma al tal com és avui. No obstant això, la manera com s’ha interpretat difereix entre aquells intel·lectuals que van estar conformes amb el procés d'independència i formació de la nova Croàcia i aquells intel·lectuals dissidents que van mostrar el seu rebuig a la forma en què es va constituir i establir el país. A través dels textos d’aquests escriptors d’esquerra, com Slavko Goldstein, Mirko Kovač, Slavenka Drakulić o Dubravka Ugrešić, entre d’altres veurem com van concebre la creació de la República de Croàcia per les seves elits polítiques i quins van ser els aspectes que van despertar el seu rebuig .</p> Patricia Pizarroso Acedo Drets d'autor (c) 2023 Patricia Pizarroso Acedo https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-09-03 2023-09-03 8 2 28 49 10.5565/rev/tdevorado.205 https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v8-n2-palibrk <p>La història de la literatura sèrbia contemporània no es desenvolupa simplement a partir de la història nacional, sinó que la reconfigura i estableix un diàleg amb el seu passat i amb el seu present. En aquest sentit, s'ha de considerar com una complexa <em>semiosfera</em> el centre de la qual parteix d'un procés de debats estètics entre mimesis i virtuoses tècniques experimentals. A partir de les propostes i polèmiques al voltant de l'escriptor Danilo Kiš, totes dues tendències es fonen amb el compromís ideològic de fons, però sempre transmès des de valents innovacions formals. Els traumàtics successos bèl·lics de finals del segle XX extremen aquesta fusió amb un moviment “irrealista” que deriva en una literatura la màxima institució estètica de la qual és la transgressió.</p> <p> </p> Ivana Palibrk Drets d'autor (c) 2023 Ivana Palibrk https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-09-03 2023-09-03 8 2 50 69 10.5565/rev/tdevorado.207 https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v8-n2-roan <p>La literatura bosniana posjugoslava sorgeix a partir de la fundació del nou Estat bosnià, però també procedeix de les conseqüències de la fragmentació de Iugoslàvia, de la guerra (1992-1995) i de la seva configuració durant la transició. S'han traduït en espanyol un nombre significatiu de novel·les i autobiografies que ens permeten traçar algunes línies col·lectives, tant temàtiques com emocionals, per conèixer les motivacions i interessos dels creadors bosnians fins a poder explorar succintament en les característiques generals de la seva memòria col·lectiva. Tot i això, si bé els gèneres literari i autobiogràfic permeten acostar-se a la realitat del país, la producció editorial a Espanya es revela tan completa per conèixer patrons comuns. com a incompleta o parcialment completa per explorar la complexitat del país i de la seva història recent.</p> Miguel Roan Drets d'autor (c) 2023 Miguel Rodriguez Andreu https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-09-03 2023-09-03 8 2 70 89 10.5565/rev/tdevorado.202 https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v8-n2-veiga <p>Amb el final del règim comunista a Albània, les temàtiques predominants a la literatura d'aquest país han canviat en dues grans direccions. D'una banda, els autors que escriuen narrativa a albanès i/o viuen al país. Els més destacats són reconeguts per l'Acadèmia i se centren a desmuntar o reconvertir el llegat marxista i nacionalista que va desenvolupar aquesta institució al llarg dels anys de la dictadura de Hoxha. La gran figura frontissa és el reconegut novel·lista Ismail Kadaré. Tot i això, Albània és un país que posseeix una extensa població exterior, tant d'emigrants i expats com de minories ètniques albaneses, especialment els arbëreshë, a Calàbria i Sicília. Aquestes enormes colònies d'albanesos també han generat la seva pròpia literatura, de vegades directament en la llengua dels països d'acollida o de seguida traduïdes. Alguns dels noms més coneguts són narradores els relats de les quals han evolucionat en una literatura de gènere que enllaça amb la que es publica a la resta d'Europa. Dins aquest context, la narradora Lea Ypi ha revolucionat les lletres albaneses amb una primera obra que connecta les temàtiques tradicionals de la novel·la albanesa sobre el final del règim comunista, amb aquella que se centra en les crisis que ha portat el nou sistema liberal, de la qual Grècia aporta un petit però significatiu nombre d'exemples.</p> Francisco Veiga Drets d'autor (c) 2023 Francisco Veiga https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-09-03 2023-09-03 8 2 90 110 10.5565/rev/tdevorado.213 https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v8-n2-diz <p>Aquest article es proposa analitzar un corpus de textos prosístics (novel·la, fonamentalment, però també relat, diari i assaig) de la literatura romanesa de les últimes dècades que evidencien alguns dels canvis socials, econòmics i polítics més importants per els que ha travessat Romania des de la Revolució de desembre de 1989. L'objectiu, per tant, és veure de quina manera la història recent —o, si més no, una part— es reflecteix literàriament; de quina manera els escriptors plasmen o recreen el present i el passat més proper del país: des de la confessió o testimoniatge fins a la de-formació paròdica, passant pel realisme.</p> Alba Diz Villanueva Drets d'autor (c) 2023 Alba Diz Villanueva https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-09-03 2023-09-03 8 2 111 132 10.5565/rev/tdevorado.201