Tiempo devorado https://revistes.uab.cat/tdevorado <em>Tiempo devorado </em>és una publicació que promou els estudis d’història actual relatius als últims trenta anys. El títol s'inspira en una frase de l'historiador Tony Judt: «Ens vam relaxar i felicitar, per haver guanyat la Guerra Freda: una forma segura de perdre la pau. Els anys que van des de 1989 a 2009 van ser devorats per les llagostes»<br />http://revistes.uab.cat/tdevorado ca-ES Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:<br /><ol type="a"><li>Els autors conserven els drets d’autoria.</li><li>Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de <a title="Creative Commons" href="http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.en" target="_blank">Reconeixement 4.0</a> Internacional de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a <a title="Creative Commons" href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.en" target="_blank">http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.en</a>.</li><li>Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><li>S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</li></ol> revista.tiempo.devorado@uab.cat (Francesc Veiga) carlosgonvil@gmail.com (Carlos González Villa) Wed, 05 Oct 2022 00:00:00 +0200 OJS 3.2.1.4 http://blogs.law.harvard.edu/tech/rss 60 Ballant amb gegants https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/182 <p>Ressenya del llibre de Sonia Le Gouriellec,&nbsp;<em>Djibouti: la diplomátie de géant d´un petit État,&nbsp; Villeneuve d´Asq, </em>Presses universitaires du Septentrion, 2020</p> Francisco Veiga Drets d'autor (c) 2022 Equipo de Redacción https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/182 Wed, 08 Feb 2023 00:00:00 +0100 Introducció https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n2-redaccion <p>...</p> Equip de Redacció Drets d'autor (c) 2022 Francisco Veiga https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n2-redaccion Fri, 07 Oct 2022 00:00:00 +0200 Estats-base https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n2-baquero <p>Després del final de la Guerra Freda, ha estat freqüent llegir sobre l'existència de bases militars en àmbits extraterritorials. Si bé això no és un fenomen nou, sí que ho són algunes de les seves interpretacions i utilitzacions del concepte. A través de l'estudi dels quatre casos aquí presentats: Kosovo, Qatar, Singapur i Transnistria, així com de la teorització desenvolupada, es pot començar a aclarir el que és un dels instruments estratègics amb més auge en les darreres dècades</p> Germán Sánchez Baquero Drets d'autor (c) 2022 Germán Sánchez Baquero https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n2-baquero Fri, 07 Oct 2022 00:00:00 +0200 Qatar i Al Udeid https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n1-letirodriguez <p>Aquest article analitza l'evolució històrica de Qatar des de la perspectiva teòrica d'Estat-base, en virtut de la instal·lació d'Al-Udeid, la seva importància geoestratègica i les conseqüències nacionals per a Qatar com a possible Estat-base. En particular, l'anàlisi s'atura a l'estudi de la crisi del bloqueig a Qatar el 2017. La presència en territori qatarià de la base militar nord-americana d'Al-Udeid, no només ha suposat un element de seguretat i independència per al país, sinó també una clau geopolítica i geoestratègica per als Estats Units.</p> Leticia Rodríguez García, Alberto Bueno Drets d'autor (c) 2022 Leticia Rodríguez García https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n1-letirodriguez Fri, 07 Oct 2022 00:00:00 +0200 És Singapur un Estat-base? https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n2-gil <p>Singapur, des del seu naixement el 1965 com a Estat sobirà i independent, ha sabut articular una magistral política exterior. Amb l'objectiu, tant de garantir la supervivència del nou Estat com de transformar econòmicament la realitat del país. Amb aquesta fita, el pilar d'ASEAN, com a pivot de la seva política exterior, juntament amb la col·laboració estreta amb els Estats Units, s'han conformat com les bases i els garants de la seva autonomia estratègica.</p> JAVIER GIL Drets d'autor (c) 2022 JAVIER GIL https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n2-gil Fri, 07 Oct 2022 00:00:00 +0200 Joc de jòquers https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n2-veiga <p>La descomposició de la Unió Soviètica va deixar darrere seu una sèrie d'Estat-base provisionals, fruit de la improvisació, que amb el temps han generat un microcosmos ideal per analitzar comparativament el fenomen i perfilar el concepte. Entre els Estats-base russos podem trobar que alguns són vigilants, altres dissuasius i fins i tot fenòmens tan peculiars com el de Kaliningrad. Aquest és un exclau rus sense sobirania estatal pròpia, tolerat per l'entorn de la Unió Europea, perquè les conseqüències que suposaria la seva independència o la possibilitat d'un repartiment territorial entre Alemanya, Polònia i Lituània serien molt desaconsellables. A més dels casos d'Abkhàzia, Ossètia del Sud, Txetxènia o Transnistria, en aquest article s'inclouen dos antecedents històrics al concepte d'Estat-base rus: el de la República d'Extrem Orient i la República Democràtica del Iemen.</p> Francisco Veiga Drets d'autor (c) 2022 Francisco Veiga https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n2-veiga Fri, 07 Oct 2022 00:00:00 +0200 Perfils d'Estats-base https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n2-veiga2 <p>Presentem a continuació una breu col·lecció de mapes sobre els Estats-base més evidents i, en especial, sobre els tractats en aquest monogràfic, juntament amb algunes dades bàsiques relatives a la superfície, població, any d'independència i nacionalitat de les bases militars que allotja cadascú. En alguns casos s'han afegit mapes de context polític, estratégic o de relleu, així com de les bases militars, quan són importants.<br />No s'han inclòs els mapes d'estats-base històrics (és a dir, anteriors a 1945) com ara Panamà i la República de l'Extrem Orient. Tampoc no s'hi ha inclòs el mapa de la República Democràtica Popular de l'Iemen ni el de Kaliningrad, ja que en essència es tracta d'un òblast o regió de la República Federativa Democràtica de Rússia.</p> Francisco Veiga Drets d'autor (c) 2022 Francisco Veiga https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v7-n2-veiga2 Wed, 08 Feb 2023 00:00:00 +0100