La théorie de la transposition didactique: un outil conceptuel pour décrire les savoirs grammaticaux élaborés en classe par les élèves
Resum
Els nostres treballs tenen per objectiu descriure els coneixements gramaticals elaborats pels alumnes durant l'ensenyament/l'aprenentatge de la concordança del verb. Aquesta descripció es realitza gràcies a l'anàlisi de la interaccions didàctiques, és a dir, de les interaccions que es produeixen entre els tres vèrtexs del triangle didàctic (alumne, professor i saber) en la construcció dels objectes ensenyats.
La teoria de la transposició didàctica de Chevallard (1985/1991) constitueix la pedra angular dels nostres treballs. Els conceptes de transposició didàctica externa (saber a ensenyar) i interna (saber ensenyat efectivament) serveixen per analitzar les interaccions didàctiques; el doblet cronogènesi/topogènesi és l'eina conceptual que utilitzem per descriure el pas dels sabers a ensenyar els sabers ensenyats i apresos efectivament.
Aquest article se centrarà en els aspectes conceptuals i metodològics associats a l'estudi de les interaccions didàctiques a l'aula i es presentaran els resultats amb l'únic objectiu d'il·lustrar el nostre procés de recerca, que s'inscriu en el marc de la teoria de la transposició didàctica.