Sensibilitat als errors accentuals amb valor morfològic vs errors vocàlics en espanyol L2 entre francòfons: quins efectes en la comprensió oral?

Resum

Aquest treball pretén aportar una contribució al debat sobre la “sordesa accentual” observada entre els francòfons davant els contrastos accentuals (Dupoux et al., 1997, 2001, 2008). Altres estudis, però, han demostrat que els aprenents francòfons no eren tan “sords” i, que per tant, són capaços de codificar l’accent lèxic en les seves representacions lèxiques (Mora et al., 1997 ; Alfano et al., 2010 ; Muñoz García, 2010 ; Schwab, Llisterri, 2011). 

S’han estudiat les dificultats per percebre els contrastos d’accent a l’hora de percebre paraules aïllades, però encara es desconeix si hi ha dificultat per a diferenciar els contrastos d’accent durant les tasques de comprensió auditiva. Aquest és l’objectiu d’aquest treball que pretén avaluar la presència o no de dificultats perceptives en dos grups de francòfons de diferents nivells de castellà (B1 vs. C1) exposats a una tasca de detecció d’errors morfològics o accentuals en la comprensió auditiva en espanyol L2. Els resultats obtinguts amb el paràmetre Loglinear A’ (Stanislaw, Todorov, 1999) i les anàlisis estadístiques realitzades amb RStudio (RStudio Team, 2019) mostren que la detecció d’errors que impliquen accents de valors morfològics és més difícil per als francòfons que la detecció d’errors de tipus vocal, i més encara per als parlants de nivell intermedi, que confirma la presència d’una “sordesa” accentuals en el cas de parelles morfològiques mínimes en espanyol L2.