Locucions espanyoles amb nom d'instrument musical

Resum

El principal objectiu de l'estudi es la confecció del corpus de locucions espanyoles compostes amb el nom d'un instrument musical, del tipus entre pitos y flautas o templar gaitas; per a fer-ho, es prenen com a fonts de recerca quatre diccionaris espanyols, dos de descriptius d'ús general –el DLE i el DEA– i dos d'específics de fraseologia –el DFEM i el DFDEA–.
Entre les conclusions que se'n poden extreure, pot afirmar-se que són molt pocs els  noms d'instrument musical que han aconseguit generar locucions i que la majoria són instruments bastant coneguts (guitarra, piano, acordió, platet, tambor, flauta, violí, gaita, pandereta, castanyola, bombo, siulet, etc.) i fins i tot propis de l'àmbit espanyol o europe, tot i que amb caràcter universal; tanmateix, els corpus dels quatre diccionaris no són coïncidents, ni estables (p. ex., varien d'una edició a una altra).