Estrategias didácticas para favorecer las prácticas literarias digitales en la formación inicial de maestros

Míriam Cabré Rocafort

doi:10.5565/rev/jtl3.891

Estratègies didàctiques per potenciar les pràctiques literàries digitals a la formació inicial de mestres

Autors/ores

Míriam Cabré Rocafort Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-2749-0121

PDF (ES)

Resum

A la formació inicial de mestres és necessari que els estudiants adquireixin estratègies didàctiques per potenciar les pràctiques literàries digitals. En aquesta investigació s’utilitzen mètodes basats en la paradigma qualitativa i interpretativa i, mitjançant l’anàlisi del discurs en les seves tres dimensions (enunciativa, temàtica i interlocutiva), s’analitzen els discursos dels futurs docents sobre una proposta didàctica per a l’etapa de Primària relacionada amb el desenvolupament de pràctiques literàries digitals (booktrailers). Els resultats mostren que les estratègies didàctiques més eficaces pel disseny de pràctiques literàries digitals són: la multiliteracitat de les activitats, l’aprenentatge basat en projectes i l’avaluació formadora. En conclusió, l’estudi demostra que es requereix capacitar al professorat des de la formació inicial per dissenyar propostes didàctiques que vagin més enllà de la literacitat tradicional. Es tracta que adoptin noves formes comunicatives encaminades cap al desenvolupament de pràctiques educatives que potenciïn la multiliteracitat.

Paraules clau

Literacitat, Aprenentatge basat en projectes, Avaluació, Educació Primària, Formació inicial de mestres

Referències

Ballester, J. & Ibarra, N. (2016). La educación lectora, literaria y el libro en la era digital. Revista chilena de literatura, 94. https://doi.org/10.4067/S0718-22952016000300008

Bayard, P. (2007). Comment parler des libres que l’on n’a pas lus. Minuit.

Bertaux, D. (2005). Los relatos de vida. Perspectiva etnosociológica. Edicions Bellaterra.

Bustos, A., Montenegro, C., Tapia, A., & Calfual, K. (2017). Leer para aprender: Cómo interactúan los profesores con sus alumnos en la Educación Primaria. Ocnos, 16(1), 89-106. https://doi.org/10.18239/ocnos_2017.16.1.1208

Cabré, M. (2018). La competència plurilingüe en la formació inicial de mestres. Estudi longitudi-nal de casos sobre l’evolució de les creences relacionades amb l’educació plurilingüe. [Tesi Doctoral]. Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/666996

Cabré, M. (2019). The development of the plurilingual education through multimodal reflection in Teacher Education: A case study of a pre-service teacher’s beliefs about language education. Canadian Modern Language Review, 75(1), 40-64. http://doi.org/10.3138/cmlr.2017-0080

Caride, J. A., Carballo, M. B., & Gradaílle, R. (2018). Leer en tiempos de ocio: los estudiantes, futuros profesionales de la educación, como sujetos lectores. Ocnos, 17(3), 7-18. https://doi.org/10.18239/ocnos_2018.17.3.1707

Cassany, D. (2013). ¿Cómo se lee y escribe en línea? Revista Electrónica: Leer, Escribir y Descu-brir [RELED]. International Reading Association, 1(1), 1-24.

Cassany, D. (2018). Investigaciones y propuestas sobre literacidad actual: multiliteracidad, Internet y criticidad. En Cátedra UNESCO para la Lectura y la Escritura (pp. 1-10). Universidad de Concepción.

Colomer, T. (2010). Introducción a la literatura infantil y juvenil. Síntesis.

Colomer, T., & Munita, F. (2013). La experiencia lectora de los alumnos de Magisterio: nuevos desafíos para la formación docente. Lenguaje y Textos, 38, 37-44.

Cope, B., & Kalantzis, M. (2000). Multiliteracies: Literacy learning and the Design of Social Fu-tures. Taylor and Francis. http://doi.org/10.2307/358703

Cummins, J., Bismilla, V., Chow, P., Cohen, S., Giampapa, F., Leoni, L., Leoni, L., Sandhu, P., & Padma, S. (2006). ELL students speak themselves: Identity texts and literacy engagement in multilingual classrooms (Manuscrito no publicado).

De Amo, J. M. (2003). Literatura Infantil: claves para la formación de la competencia Literaria. Ediciones Aljibe.

Devetach, L. (2008). La construcción del camino lector. Comunicarte.

Díaz-Plaja, A. (2009). Los estudios de literatura infantil y juvenil en los últimos años. Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, 51, 17-28.

Dooly, M. & Thorne, S. L. (2018). Knowledge for network-based education, cognition & teaching: Key competences for the 21st century. KONECT White paper. https://doi.org/10.6084/m9.figshare.7366982

Felipe, A. (2016). Competencia, estrategias y hábitos lectores de maestros en formación inicial [Tesis doctoral]. Universidad de Málaga.

Giusti, G. (2008). Soft Skills for Lawyers. Chelsea Publishing.

Kerbrat-Orecchioni, C. (2005). Le discours en interaction. Armand Universitaires de France. https://doi.org/10.1017/S0047404508080792

Melo-Pfeifer, S., & Schmidt, A. (2012). Linking ‘Heritage Language’ Education and Plurilingual repertories development: evidences from drawings of Portuguese pupils in Germany. L1-Educational Studies in Language and Literature, 12, 1-30.

Neira, M. R. (2015). La lectura como actividad de ocio en escolares asturianos de 6º de Primaria. Didáctica. Lengua y Literatura, 27, 131-151. https://doi.org/10.5209/rev_DIDA.2015.v27.50869

New London Group. (1996). A pedagogy of mulitliteracies: Designing social futures. Harvard Edu-cational Review, 66(1), 60-94. http://dx.doi.org/10.17763/haer.66.1.17370n67v22j160u

Palou, J., & Cabré, M. (2017). Beliefs regarding plurilingual competence: the perspective in Catalo-nia through a case study of a pre-service teacher. Modern Journal of Language Teaching Methods (MJLTM), 7(8), 63-75.

Palou, J., & Fons, M. (2010). Metacognició i relats de vida lingüística en els processos de formació del professorat. Anàlisi del relat d’una alumna. Dins Institut de Ciències de l’Educació Jo-sep Pallach (Ed.), Multilingüisme i pràctica educativa (pp. 255-260). Universitat de Girona.

Pavlenko, A. (2007). Autobiographic Narratives as Data in Applied Linguistics. Applied Linguistics, 28(2), 163-188. http://doi.org/10.1093/applin/amm008

Peggy, K. (2008). The Hard Truth About Soft Skills: Workplace Lessons Smart People Wish They’d Learned Sooner. Harper Collins.

Riessman, C. K. (2008). Narrative Methods for the Human Sciences. Sage.

Sanmartí, N. (2007). Resum del llibre 10 ideas clave. Evaluar para aprender. Graó.

Villalonga, J., & Deulofeu, J. (2017). La base de orientación en la resolución de problemas: “Cuan-do me bloqueo o me equivoco”. REDIMAT, 6(3), 256-282. http://doi.org/10.1783/redimat.2017.2262

Vygotsky, L. S. (1978). Mind in society. The development of higher psychological processes. Har-vard University Press.

Warschauer, M. (1999). Electronic Literacies: Language, Culture, and Power in Online Education. Erlbaum.

Biografia de l'autor/a

Míriam Cabré Rocafort, Universitat de Barcelona

Doctora en Didáctica de las Lenguas (2018) y profesora del Departamento de Educación Lingüística y Literaria, de la Universidad de Barcelona. Miembro del grupo Plurilingüismos Escolares y Aprendizaje de Lenguas (PLURAL). Forma parte del grupo de investigación consolidado LLETRA. Combina la docencia y la investigación en la Universidad con la tarea de maestra de Primaria.