Al llarg del segle XX i al voltant dels grans exèrcits de lleva de la primera revolució industrial, s'han anat configurant relacions de germanor i companyonia entre grups d'excombatents específics, al marge de les organitzacions oficials, dependents dels estats. En alguns casos, aquests col·lectius han estat consolidats i derivats cap a alternatives polítiques completes. En altres, però, ha acabat quallant una veritable cultura dels excombatents, duradora en el temps, amb els seus propis canals d'expressió, i una clara capacitat de reflexió sobre el seu significat a la societat. De vegades, fins i tot, s'han incorporat a aquest fenomen sectors de la societat civil. D'això se'n diu cultura de la desmobilització.
