The ancient and medieval fortification of Castellví de la Marca (Barcelona). First archaeological data
Abstract
This paper summarises the results of different archaeological surveys carried out in Castellví de la Marca during the last three years, while developing a research project that covers both Early Medieval fortifications and aristocratic or noble clans. The starting motivation for this enterprise was triggered by the name of the castle of the town itself, the so called Castellvell (castrum Vetulum), referred to as such ever since it was first documented in the 10th century. This name expresses an antiquity undefined in archaeological terms. In order to establish the castle in its specific territorial range, our effort started with a systematic prospection within the town boundaries, which resulted in the detection of up to 21 medieval and ancient archaeological sites. Thanks to this work a once inhabited area associated to the castle was also detected, right under the Castellvell, on a broad platform where a habitat from the 10th century was excavated, featuring materials dating back to the County of Barcelona period as well as materials from al-Andalus. Finally, the start of work at the fortification itself has uncovered the remains of three different walls and has recovered diverse archaeological materials which are still under study, but that have already revealed different occupation phases of the castle’s site, from Prehistoric times until the end of the Medieval Ages.Keywords
castle, watchtower, Bronze Age, Roman Empire, Late Antiquity, al-Andalus, County of Barcelona, Penedès, Catalan Civil WarReferences
Alba, Miguel; Gutiérrez, Sonia (2008). «Las producciones de transición al Mundo Islámico: el problema de la cerámica paleoandalusí (siglos VIII y IX)». A: Bernal, Darío; Ribera, Albert (eds). Cerámicas hispanorromanas : un estado de la cuestión. Cádiz: Universidad de Cádiz, 585-636.
Autors Diversos (1971). Els Castells Catalans, vol. III. Barcelona: Rafael Dalmau Editor.
Autors Diversos (1993). Catalunya Romànica XIX. El Penedès, El Garraf, L’Anoia, Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.
Bacaria, Albert (1997). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la vil·la romana de Cal Bruna. Barcelona: Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya (<http://calaix.gencat.cat/handle/10687/8421>; darrera consulta 15/10/2018).
Baiges, Ignasi; Feliu, Gaspar; Salrach, Josep M.ª (dirs. 2010). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Barcelona: Fundació Noguera.
Baucells, Josep; Fàbrega, Àngel; Riu, Manel; Hernando, Josep; Batlle, Carme (2006). Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona: Segle xi. Barcelona: Fundació Noguera.
Beltrán, Julia (1997). «La ceràmica localitzada a l’extradós de les voltes de la Pia Almoina de Barcelona». A: González, Antonio (dir.). Ceràmica medieval catalana. Quaderns científics i tècnics, 9. Barcelona: Diputació Provincial de Barcelona, 235-253.
Carbonell, Vicenç (2004). «La Múnia de Castellví de la Marca». Societat d’Onomàstica: butlletí interior, 97, 54-55.
Castillo, Francisc; Martínez, Rafael (1993). «Producciones cerámicas en Baˆyˆyāna». A: Malpica, Antonio (ed.). La cerámica altomedieval en el sur de al-Andalus. Granada: Universidad de Granada, 67-116.
Cela, Xavier; Revilla, Víctor (2004). La transició del municipium d’Iluro i Alarona (Mataró).
Cultura material i transformacions d’un espai urbà entre els segles V i VII dC. Laietania, 15.
Estarán, M.ª José; Beltrán, Francisco (2015). Numismática paleohispánica. Bilbao: Universidad del País Vasco.
Feliu, Gaspar; Salrach, Josep M.ª (dirs. 1999). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Barcelona: Fundació Noguera.
Gibert, Jordi (2005). «La integració a al-Andalus dels territoris a ponent del Llobregat». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 16, 39-72.
— (2006). «Els inicis de l’Edat Mitjana (segles viii-ix) al Penedès i el Baix Llobregat: una aproximació arqueològica». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 17, 65-84.
Giró, Pere (1964-1965). «Castellví de la Marca». Ampurias, 26-27, 266.
Guitart, Josep; Palet, Josep M.ª; Prevosti, Marta (2003). «La Cossetània Oriental de l’època ibèrica a l’antiguitat tardana: ocupació i estructuració del territori». A: Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 129-157.
López, Albert; Suau, Laura (2004). «Resultats de l’excavació al monestir de Sant Llorenç del Munt (Matadepera, Vallès Occidental). Campanyes 1988-1990 i 1997». A: Jornades d’Arqueologia i Paleontologia 2001. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1155-1177.
Macias, Josep M.ª (1999). La ceràmica comuna tardoantiga a Tàrraco. Anàlisi tipològica i històrica (segles V-VII). Tarragona: Museu de Tarragona.
Martí, Ramon (2013). «El palatium rural, una institución fiscal del siglo viii». A: Ballestín, Xavier; Pastor, Ernesto (eds.). Lo que vino de Oriente. Horizontes, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en Al-Andalus (ss. vii-ix). Oxford: Archaeopress, BAR Series, 102-117.
— (2017). «Els Castellvell durant el segle x, artífexs i veguers de la Marca de Barcelona». Anuario de Estudios Medievales, 47 (2), 679-705.
Mauri, Alfred (2014). El Castellvell de Rosanes. Martorell: Centre d’Estudis Martorellencs.
Molist, Núria (ed. 2009). La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d’Olèrdola. De la prehistòria a l’etapa romana (campanyes 1995-2006). Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Molist, Núria; Bosch, Josep M.ª (2012). «El cementiri medieval de Sant Miquel d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès)». A: Molist, Núria; Ripoll, Gisela (eds.). Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII). Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola, 469-494.
Ordeig, Ramon (1993-2001). Les dotalies de les esglésies de Catalunya (segles ix-xii). Vic: Estudis Històrics.
Papell, Joan (2005), Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225). Barcelona: Fundació Noguera.
Pons Guri, Josep M.ª (1963-64). «Un fogatjament desconegut de l’any 1358». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 30, 323-498.
Roig, Jordi (2003). «Primeres dades sobre la ceràmica medieval d’Olèrdola (Alt Penedès)». Del Penedès, 7, 51-64.
— (2012). «La cerámica del período carolingio y primera época condal en la Cataluña Vieja: las producciones reducidas, oxidantes y espatuladas (siglos ix, x y xi). Propuesta de tipologia». A: Gelichi, Sauro (ed.). Atti del IX Congresso Internazionale sulla Ceramica Medievale nel Mediterraneo. Florència: All’Insegna del Giglio, 199-202.
Salicrú, Roser (2001). «Propter vetustatem et terremotum. Els terratrèmols de 1427-1428 i el castell de Castellví de Rosanes». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 22, 565-600
Salinas, Elena (2013). «Cerámica vidriada de época emiral en Córdoba». Arqueología y territorio medieval, 20, 67-96.
Sobrequés, Santiago; Sobrequés, Jaume (1973). La Guerra Civil Catalana del segle XV. Estudis sobre la crisi social i económica de la Baixa Edat Mitjana. Barcelona: Edicions 62.
Published
Downloads
Copyright (c) 2024 Cristian Folch, Jordi Gibert, Xavier Gonzalo, Ramon Martí, Núria Martínez
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
