Terres, pastes i vasos. Algunes qüestions entorn de la recerca sobre la gestió de les matèries primeres per fer ceràmica
Resum
La recerca sobre les estratègies de gestió de les matèries primeres constitueix, sens dubte, una de les vies d’estudi més àmpliament desenvolupades en el marc de la proliferació dels estudis tecnològics sobre les produccions ceràmiques realitzades per les comunitats humanes durant la prehistòria recent, com ho demostra la quantitat d’estudis d’aquest tipus realitzats els últims trenta anys. No obstant això, l’avaluació de l’impacte d’aquests estudis en les discussions més generals sobre els processos de desenvolupament i canvi d’aquestes comunitats ens porta a plantejar la necessitat d’avançar en la formulació de propostes teòriques i metodològiques que permetin definir marcs de recerca més robustos amb els quals proposar hipòtesis interpretatives substantives sobre determinats aspectes de les formes d’organització de la producció i consum d’aquelles comunitats. En aquest treball es plantegen algunes qüestions que, sense ànim de ser exhaustius, creiem que han d’abordar-se en l’evolució dels estudis sobre les estratègies de gestió de les matèries primeres per fer ceràmica en el passat. Aquestes qüestions han de servir tant per millorar la comprensió del paper d’aquests treballs en un marc de discussió més general com per plantejar als investigadors especialitzats alguns aspectes que caldria abordar per aconseguir dotar de major consistència aquesta via d’estudi.Paraules clau
ceràmica, matèria primera, terres, pasta, procedència, aptitud per l’úsReferències
Aguayo, P.; Barahona, E.; Garrido, O.; Padial, B. (1998). «Estudio preliminar de los depósitos de arcilla utilizados para la elaboración de cerámicas arqueológicas en la depresión natural de Ronda». En: Bernabeu, J.; Orozco, T.; Terradas, X. (eds.). Los recursos abióticos en la prehistoria. Caracterización, aprovisionamiento e intercambio, 173-188. Valencia: Col·lecció Oberta, 2, Universitat de València.
Albero Santacreu, D. (2014). Materiality, Techniques and Society in Pottery Production. Varsovia/Berlín: De Gruyter Open. https://doi.org/10.2478/9783110410204
Arnold, D. E. (2005). «Linking Society whit the Compositional Analysis of Pottery: A Model from Comaparative Ethnography». En: Livingstone Smith, A.; Bosquet, D.; Martineau, R. (dirs.). Pottery Manufacturing Processes: Reconstitution and Interpretation, Actes du XIV Congrès UISPP, Université de Liège, Belgique, 2-8, septiembre de 2001, 15-21. BAR International Series 1349. Oxford: Hadrian Books Ltd.
Balfet, H.; Fauvet, M. F.; Monzon, S. (1989). Lexique et typologie des poteries. París: Presses du CNRS.
Bate, L. F. (1998). El proceso de investigación en arqueología. Barcelona: Ed. Crítica.
Binder, D.; Perles, C. (1990). «Stratégies de gestion des outillages lithiques au Néolithique». Paleo, 2, 257-283. https://doi.org/10.3406/pal.1990.1004
Braun, D. P. (1983). «Pots as tools». En: Moore, J. A.; Keene, A. S. (eds.). Archaeological hammers and theories. Nueva York: Academic Press. https://doi.org/10.1016/B978-0-12-505980-0.50012-4
Bronitsky, G. (1986). «The Use of Materials Science Techniques in the Study of Pottery Construction and Use». En: Schiffer, M. B. (coord.). Advances in Archaeological Method and Theory, 9, 209-276. Orlando: Academic Press. https://doi.org/10.1016/B978-0-12-003109-2.50008-8
Burnez-Lanotte, L. (2017). Matières à penser. Sélection et traitement des matières premières dans les productions potières du néolithique ancien. Séances de la Société Préhistorique Française, 11. París: Société Préhistorique Française.
Carrión, F.; Alonso, J. M.; Castilla, J.; Ceprián, B.; Martínez, J. L. (1998). «Métodos para la identificación y caracterización de las fuentes de materia prima prehistóricas». En: Bernabeu, J.; Orozco, T.; Terradas, X. (eds.). Los recursos abióticos en la prehistoria. Caracterización, aprovisionamiento e intercambio, 29-38. Valencia: Col·lecció Oberta, 2, Universitat de València.
Castro, P.; Chapman, R. W.; Gili, S.; Lull, V.; Micó, R.; Rihuete, C.; Risch, R.; Sanahuja, M.ª E. (1996). «Teoría de las prácticas sociales». Complutum Extra, 6 (2), 35-48. Madrid.
Clop, X. (2007). Materia prima, cerámica y sociedad. La gestión de los recursos minerales para manufacturar cerámicas del 3100 al 1500 ANE en el noreste de la Península Ibérica. BAR International Series 1660. Oxford.
Clop, X. (2011). «Caracterización petroarqueológica de cerámicas decoradas del neolítico antiguo de la península Ibérica». En: Bernabeu, J.; Rojo, M. A. Las primeras producciones cerámicas. El VI milenio cal ACen la península Ibérica. Saguntum Extra, 12, 35-52. Valencia: Universitat de València.
Clop, X. (2012). «Extensión, cambios y perduración en las “formas de hacer”: la producción de cerámica y el uso de desengrasantes añadidos». En: Borrell, M.; Borrell, F.; Bosch, J.; Clop, X.; Molist, M. Xarxes al neolític. Circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània occidental (VIIè-IIIer mil·lenni aC). Rubricatum, 5, 369-373. Gavà: Museu de Gavà.
Convertini, F. (1996). Production et signification de la céramique campaniforme à la fin du 3ème millénaire av. J.-C. dans le Sud et le Centre-Ouest de la France et en Suisse Occidentale. BAR International Series 656. Oxford.
Earle, T. K.; Ericson, J. E. (1977). Exchange systems in prehistory. Nueva York: Academic Press.
Echallier, J.-C. (1984). Elements de technologie céramique et d’analyse des terres cuites archéologiques. Documents d’Archéologie Méridionale; Méthodes et Techniques, 3. Lambesc: Association pour la Diffusion de l’Archéologie Méridionale.
Ericson, J. E.; Earle, T. K. (eds.) (1982). Contexts for prehistoric exchange. Nueva York: Academic Press.
García, M.-A.; Rouzaud, F. (1994). «Les exploitations chalcolithiques d’argile dans la grotte de Foissac (Aveyron)». En: Binder, D.; Courtin, J. Terre cuite et société. La céramique, document technique, économique, culturel. XIVème Renontres Internationales d’Archéologie et d’Histoire d’Antibes, 13-18. Juan-les-Pins (Francia): Éditions APDCA.
Hunt, A. M. W. (ed.) (2017). The Oxford Handbook of Archaeological Ceramic Analysis. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199681532.001.0001
Juhl, K. (1995). The Relation between Vessel Form and Vessel Function. A Methodological Study. AmS-Skrifter 14. Stavanger: Arkeologisk Museum.
Livingstone Smith, A. (2007). Chaîne opératoire de la poterie. Références ethnographiques, analyses et reconstitution. Tervuren (Bélgica): Musée Royal de l’Afrique Centrale.
Maggetti, M. (1995). «Méthode chimique contre méthode minéralogique pétrographique dans l’étude des céramiques anciennes». En: Vendrell-Saz, M.; Pradell, T.; Molera, J.; García, M. (eds.). Estudis sobre ceràmica antiga. Ponències del Congrés Europeu sobre Ceràmica Antiga, 23-237. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.
Montané, J. (1980). Marxismo y arqueología. México: Ediciones de Cultura Popular.
Navarrete, M.ª S.; Capel, J.; Linares, J.; Huertas, F.; Reyes, E. (1991). Cerámicas neolíticas de la provincia de Granada. Materias primas y técnicas de manufacturación. Monográfica Arte y Arqueología, 9. Universidad de Granada.
Olaetxea, C. (2000). «La tecnología cerámica en la Protohistoria vasca». Munibe, suplemento, 12. San Sebastián: Sociedad de Ciencias Aranzadi.
Orozco, T. (1994). «El suministro de recursos abióticos. Breve revisión del panorama documental». Saguntum, 27, 99-106. Universitat de València.
Picon, M. (1984). «Problèmes de determination de l’origine des céramiques». En: Hackens, T.; Schvoerer, M. PACT, 10. Datation-caractérisation des céramiques anciennes, 425-433. Ravello: Editions du CNRS.
Picon, M. (1995). «Pour une relecture de la céramique marocaine: caractéristiques des argiles et des produits, techniques de fabrication, facteurs économiques et sociaux». En: Bazzana, A.; Delaigue, M.ª Ch. (1995). Ethno-archéologie méditerranéenne. Finalités, démarches et résultats, 141-158. Madrid: Colección de la Casa de Velázquez.
Ramos Millán, A. (1984). «La identificación de las fuentes de suministro de un asentamiento prehistórico. El abastecimiento de rocas silíceas para manufacturas talladas». Arqueología Espacial. Coloquio sobre distribución y relaciones entre los asentamientos, 1, 107-133. Teruel.
Ramos Millán, A. (1986). «La explotación de recursos líticos por las comunidades prehistóricas. Un estudio sobre economía primitiva». Cuadernos de Prehistoria de la Universidad de Granada, 11, 237-271.
Rice, P. (1987). Pottery Analysis. A sourcebook. Chicago y Londres: The University of Chicago Press.
Rice, P. (1996). «Recent Ceramic Analysis: 1. Function, Style and Origins». Journal of Archaeological Research, 4 (2), 133-163. https://doi.org/10.1007/BF02229184
Roux, V. (2016). Des céramiques et des hommes. Décoder les assemblages archéologiques. París (Francia): Presses Universitaires de Paris Ouest.
Schaetzel, R.; Anderson, S. (2005). Soils: Genesis and Geomorphology. Cambridge/Nueva York: Cambridge University Press.
Schiffer, M. B. (1988). «The Effects of Surface Treatment on Permeability and Evaporative Cooling Effectiveness of Pottery». Proceedings of the 26th International Archaeometry Symposium. Toronto, Canada, del 16 al 20 de mayo de 1988, 23-29.
Schiffer, M. B.; Skibo, J. M.; Boelke, T. C.; Neupert, M. A.; Aronson, M. (1994). «New perspectives on experimental archaeology: surface treatments and thermal response of the clay cooking pot». American Antiquity, 59 (2), 197-217. https://doi.org/10.2307/281927
Shepard, A. O. (1980). Ceramics for the Archaeologist. Washington: Carnegie Institution of Washington.
Terradas, X. (2001). «La gestión de los recursos minerales en las sociedades cazadoras-recolectoras». Treballs d’Etnoarqueologia, 4. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Young, L. C.; Stone, T. (1990). «The Thermal Properties of Textured Ceramics: An Experimental Study». Journal of Field Archaeology, 17 (2), 195-203. https://doi.org/10.1179/009346990791548295
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 Xavier Clop García
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
