La fortificació antiga i medieval de Castellví de la Marca (Barcelona), primeres dades arqueològiques
Resum
Aquesta aportació sintetitza els resultats de les diverses intervencions arqueològiques realitzades a la localitat de Castellví de la Marca durant els darrers tres anys, tot desenvolupant un projecte de recerca que combina l’estudi de les fortificacions altmedievals i el dels clans aristocràtics o nobiliaris. L’elecció d’aquest subjecte es deriva del propi nom del castell de la població, que hom denomina Castellvell (castrum Vetulum) d’ençà de les primeres notícies documentals del segle X, nom que expressa una antigor fins aquí indefinida en termes arqueològics. Aquí els treballs s’iniciaren amb la prospecció sistemàtica del terme municipal, tot sumant 21 zones arqueològiques antigues i medievals, per tal d’inserir el castell al seu àmbit territorial específic. Gràcies a aquests treballs també es detectà un espai habitat associat que se situa als peus del Castellvell, sobre una àmplia plataforma on s’excavà un àmbit específic del segle X, amb presència de materials comtals i també andalusins. Finalment, amb l’inici dels treballs al nucli de la fortificació s’han descobert les restes de tres muralles distintes i s’han recuperat materials arqueològics diversificats que encara són en procés d’estudi, tot evidenciant les distintes fases d’ocupació que ha conegut l’emplaçament del castell i que abracen des de la Prehistòria fins la fi de l’Edat Mitjana.Paraules clau
castell, torre de guaita, Edat del Bronze, Imperi Romà, tardoantiguitat, al- Andalus, comtat de Barcelona, Penedès, Guerra Civil CatalanaReferències
Alba, Miguel; Gutiérrez, Sonia (2008). «Las producciones de transición al Mundo Islámico: el problema de la cerámica paleoandalusí (siglos VIII y IX)». A: Bernal, Darío; Ribera, Albert (eds). Cerámicas hispanorromanas : un estado de la cuestión. Cádiz: Universidad de Cádiz, 585-636.
Autors Diversos (1971). Els Castells Catalans, vol. III. Barcelona: Rafael Dalmau Editor.
Autors Diversos (1993). Catalunya Romànica XIX. El Penedès, El Garraf, L’Anoia, Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.
Bacaria, Albert (1997). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la vil·la romana de Cal Bruna. Barcelona: Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya (<http://calaix.gencat.cat/handle/10687/8421>; darrera consulta 15/10/2018).
Baiges, Ignasi; Feliu, Gaspar; Salrach, Josep M.ª (dirs. 2010). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Barcelona: Fundació Noguera.
Baucells, Josep; Fàbrega, Àngel; Riu, Manel; Hernando, Josep; Batlle, Carme (2006). Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona: Segle xi. Barcelona: Fundació Noguera.
Beltrán, Julia (1997). «La ceràmica localitzada a l’extradós de les voltes de la Pia Almoina de Barcelona». A: González, Antonio (dir.). Ceràmica medieval catalana. Quaderns científics i tècnics, 9. Barcelona: Diputació Provincial de Barcelona, 235-253.
Carbonell, Vicenç (2004). «La Múnia de Castellví de la Marca». Societat d’Onomàstica: butlletí interior, 97, 54-55.
Castillo, Francisc; Martínez, Rafael (1993). «Producciones cerámicas en Baˆyˆyāna». A: Malpica, Antonio (ed.). La cerámica altomedieval en el sur de al-Andalus. Granada: Universidad de Granada, 67-116.
Cela, Xavier; Revilla, Víctor (2004). La transició del municipium d’Iluro i Alarona (Mataró).
Cultura material i transformacions d’un espai urbà entre els segles V i VII dC. Laietania, 15.
Estarán, M.ª José; Beltrán, Francisco (2015). Numismática paleohispánica. Bilbao: Universidad del País Vasco.
Feliu, Gaspar; Salrach, Josep M.ª (dirs. 1999). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Barcelona: Fundació Noguera.
Gibert, Jordi (2005). «La integració a al-Andalus dels territoris a ponent del Llobregat». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 16, 39-72.
— (2006). «Els inicis de l’Edat Mitjana (segles viii-ix) al Penedès i el Baix Llobregat: una aproximació arqueològica». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 17, 65-84.
Giró, Pere (1964-1965). «Castellví de la Marca». Ampurias, 26-27, 266.
Guitart, Josep; Palet, Josep M.ª; Prevosti, Marta (2003). «La Cossetània Oriental de l’època ibèrica a l’antiguitat tardana: ocupació i estructuració del territori». A: Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 129-157.
López, Albert; Suau, Laura (2004). «Resultats de l’excavació al monestir de Sant Llorenç del Munt (Matadepera, Vallès Occidental). Campanyes 1988-1990 i 1997». A: Jornades d’Arqueologia i Paleontologia 2001. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1155-1177.
Macias, Josep M.ª (1999). La ceràmica comuna tardoantiga a Tàrraco. Anàlisi tipològica i històrica (segles V-VII). Tarragona: Museu de Tarragona.
Martí, Ramon (2013). «El palatium rural, una institución fiscal del siglo viii». A: Ballestín, Xavier; Pastor, Ernesto (eds.). Lo que vino de Oriente. Horizontes, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en Al-Andalus (ss. vii-ix). Oxford: Archaeopress, BAR Series, 102-117.
— (2017). «Els Castellvell durant el segle x, artífexs i veguers de la Marca de Barcelona». Anuario de Estudios Medievales, 47 (2), 679-705.
Mauri, Alfred (2014). El Castellvell de Rosanes. Martorell: Centre d’Estudis Martorellencs.
Molist, Núria (ed. 2009). La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d’Olèrdola. De la prehistòria a l’etapa romana (campanyes 1995-2006). Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Molist, Núria; Bosch, Josep M.ª (2012). «El cementiri medieval de Sant Miquel d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès)». A: Molist, Núria; Ripoll, Gisela (eds.). Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII). Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola, 469-494.
Ordeig, Ramon (1993-2001). Les dotalies de les esglésies de Catalunya (segles ix-xii). Vic: Estudis Històrics.
Papell, Joan (2005), Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225). Barcelona: Fundació Noguera.
Pons Guri, Josep M.ª (1963-64). «Un fogatjament desconegut de l’any 1358». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 30, 323-498.
Roig, Jordi (2003). «Primeres dades sobre la ceràmica medieval d’Olèrdola (Alt Penedès)». Del Penedès, 7, 51-64.
— (2012). «La cerámica del período carolingio y primera época condal en la Cataluña Vieja: las producciones reducidas, oxidantes y espatuladas (siglos ix, x y xi). Propuesta de tipologia». A: Gelichi, Sauro (ed.). Atti del IX Congresso Internazionale sulla Ceramica Medievale nel Mediterraneo. Florència: All’Insegna del Giglio, 199-202.
Salicrú, Roser (2001). «Propter vetustatem et terremotum. Els terratrèmols de 1427-1428 i el castell de Castellví de Rosanes». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 22, 565-600
Salinas, Elena (2013). «Cerámica vidriada de época emiral en Córdoba». Arqueología y territorio medieval, 20, 67-96.
Sobrequés, Santiago; Sobrequés, Jaume (1973). La Guerra Civil Catalana del segle XV. Estudis sobre la crisi social i económica de la Baixa Edat Mitjana. Barcelona: Edicions 62.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 Cristian Folch, Jordi Gibert, Xavier Gonzalo, Ramon Martí, Núria Martínez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
