Història local, patrimoni i associacionisme a Catalunya

Resum

Les vinculacions entre el patrimoni i l’associacionisme són, a casa nostra, molt evidents. Només cal recordar, a tall d’exemple, el paper del Centre Excursionista de Catalunya en la detecció i conservació de monuments prehistòrics i jaciments arqueològics, entre finals del segle XIX i el XX. Ara bé, més enllà d’aquesta constatació o d’altres de similars que es poden fer, observem en els darrers trenta anys com la relació entre associacionisme i patrimoni ha pres una dimensió complexa: el nombre d’associacions que des d’una o altra perspectiva tenen el patrimoni en l’objecte de mira s’ha incrementat notablement; el seu perfil és cada cop més divers, com també ho són les formes d’actuació que els permeten assolir objectius patrimonialistes. I ben bé en paral·lel (però no de manera aliena) observem com el concepte de patrimoni s’ha anat eixamplant fins a abastar elements relacionats amb la vida quotidiana i les classes populars. De tot plegat es proposa una anàlisi a la llum dels grans esdeveniments polítics (com la construcció d’Europa); de factors econòmics (com el boom immobiliari o les possibilitats turístiques del patrimoni); de factors socials (com el nymbisme i la pèrdua d’elements d’identitat de les grans urbs), i de factors psicosocials (com la percepció col·lectiva de benestar).