La puntuació i l’estructura informativa
Resum
Encara que les obres acadèmiques insisteixen que el valor de la puntuació és principalment organitzatiu i només marginalment una codificació d’aspectes fonètics, en l’àmbit de l’estructura informativa trobem un exemple paradigmàtic de l’ús de la puntuació per codificar l’entonació. No obstant això, a diferència de les marques de la modalitat interrogativa, imperativa o exclamativa, la codificació del tema o el focus no té un signe específic, sinó que fa servir la coma, cosa que provoca confusions. En aquest article repasso les principals funcions informatives del català i les construccions que les codifiquen com a pas previ per entendre el paper de la puntuació en el seu marcatge ortogràfic. A partir d’aquesta descripció, avanço una proposta d’organització dels continguts a l’aula que faci més eficient no només la puntuació, sinó la comprensió global dels fenòmens implicats.
Paraules clau
tema, focus, prosòdia, puntuació, estructura informativaReferències
Acadèmia Valenciana de la Llengua (2006): Gramàtica Normativa Valenciana, València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Atienza Cerezo, Encarna i López Ferrero, Carmen (2000): “Puntuació i processos de composició”, Articles de Didàctica de La Llengua i de La Literatura, 20, pp. 59-73.
Beneroso, Laura (2013): “La puntuación como contenido significativo en la enseñanza y el aprendizaje de la sintaxis. Propuesta didáctica y confirmación experimental”, a Baralo, M.; Ainciburu, M. C. i González Sagardoy, B. (eds.), Actas del I Congreso Internacional Nebrija en Lingüística Aplicada a la Enseñanza de Lenguas [En camino hacia el plurilingüismo: 28-30 de septiembre de 2012], vol. 1, Madrid: Nebrija Procedia, pp. 175-88.
Brunetti, Lisa; Mayol, Laia i Villalba, Xavier (2020): “Bridging Strength, Monotonicity, and Word Order Choices in Catalan”, Discourse Processes, Routledge, 57/8, pp. 703-724. https://doi.org/10.1080/0163853X.2020.1768623.
Busquets, Joan (2009): “La puntuació als textos dels alumnes de secundària. Una intervenció didàctica", Articles de Didàctica de La Llengua i de La Literatura, 48, pp. 78-95.
Fabra, Pompeu (2009): Obres completes. Vol. 7: Converses filològiques, a cura de J. Rafel, J. Argenter, J. Murgades, M. Toldrà i A. Tobella, Barcelona: Proa, Edicions 3i4 i Editorial Moll.
Forcadell, Montserrat (2013): “La sintaxi catalana en procés de canvi: la desaparició de la dextralocació en el català de TV3”, Estudis Romànics, 35, pp. 401-414. https://doi.org/10.2436/20.2500.01.134.
Forcadell, Montserrat (2015): “Seqüències no desaccentuables en català: prosòdia aliena en el català de TV3”, Estudis Romànics, 37, pp. 67-84. https://doi.org/10.2436/20.2500.01.167.
Institut d’Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Jané, Albert (2003): “L’ús de la coma en les dislocacions”, Llengua nacional, 43, pp. 17-17.
Nogué, Neus (2014) “Puntuació i entonació”, En altres paraules [blog], 19/02/2014 <http://en-altres-paraules.blogspot.com/2014/02/puntuacio-i-entonacio.html > [consultat el 09/12/2021].
Planas-Morales, Sílvia i Villalba, Xavier (2013): “The right periphery of interrogatives in catalan and spanish: Syntax/prosody interactions”, Catalan Journal of Linguistics, 12/2013, pp. 193-217. https://doi.org/10.5565/rev/catjl.72
Real Academia Española (2010a): Nueva gramática de la lengua española, Madrid: Espasa.
Real Academia Española (2010b): Ortografía de la lengua española, Madrid: Espasa.
Sanz, Glòria (2000): “Ensenyar a puntuar a l’ESO. Suggeriments des de la pràctica”, Articles de Didàctica de La Llengua i de La Literatura, 20, pp. 76-87.
Sedano, Mercedes (2013): “La dislocación a la derecha en el español escrito”, Spanish in Context, 10/1, pp. 30-52. https://doi.org/10.1075/sic.10.1.02sed.
Solà, Joan i Pujol, Josep Maria (2011): Ortotipografia: Manual de l'autor, l'editor i el dissenyador gràfic, Barcelona: Educaula.
Vallduví, Enric (2008): “L’oració com a unitat informativa”, a Solà, J.; Lloret, M.-R.; Mascaró, J. i Pérez Saldanya, M. (eds.), Gramàtica del català contemporani, Barcelona: Empúries, pp. 1221-1279.
Villalba, Xavier (2011): “A quantitative comparative study of right-dislocation in Catalan and Spanish”, Journal of Pragmatics, 43/7, pp. 1946-1961. https://doi.org/10.1016/j.pragma.2011.01.002.
Villalba, Xavier i Laia Mayol (2013): “Right-dislocation in Catalan: Tails, Polarity and Activation”, International Review of Pragmatics, 5/1, pp. 87-117. https://doi.org/10.1163/18773109-13050104.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Xavier Villalba
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
