Implicacions de la COVID-19 per als treballadors migrants de cures

Una perspectiva de gènere

Autors/ores

Resum

La pandèmia mundial COVID-19 ha afectat els sistemes d’atenció mèdica i els serveis socials i ha causat un impacte econòmic i social negatiu general a tot Europa. Els migrants, que es dirigeixen a Europa o hi resideixen, estan especialment desafavorits, no només pel tancament de fronteres, sinó també perquè molts ja es trobaven en situacions precàries amb accés limitat als sistemes de protecció social al país d’acollida. Els migrants responsables del treball de cures, que són majoritàriament dones, són especialment vulnerables, ja que aquest tipus de feines durant la COVID-19 signifiquen encara més exposició al virus.

Aquest informe descriu les formes en què el treball de cura dels migrants és particularment precari en les condicions de la COVID-19. Assenyala com ara, més que mai, és fonamental abordar el paper crucial que tenen els treballadors de cures migrants a les societats europees. Finalment, suggereix mesures per mitigar els riscos i la vulnerabilitat a què s'enfronten i com les mesures proposades poden ser beneficioses per a la UE en termes de recuperació de la crisi i reconstrucció de les economies afectades.

Paraules clau

COVID-19, Migrants, Treballadors, Gènere

Referències

Boniol M., McIsaac M., Xu L., Wuliji T., Diallo K. et al. (‎2019)‎. Gender equity in the health workforce: analysis of 104 countries. World Health Organization. https://apps.who.int/iris/handle/10665/311314.

Cangiano, A. (2014). Elder Care and Migrant Labor in Europe: A Demographic Outlook. Population and Development Review, 40(1), 131-154. https://doi.org/10.1111/j.1728-4457.2014.00653.x

Doliwa-Klepacka A., Zdanowicz M. (2020). The European Union Current Asylum Policy: Selected Problems in the Shadow of COVID-19. International Journal for the Semiotics of Law. https://doi.org/10.1007/s11196-020-09744-3

Franklin B. and Urzi Brancati C. (2016). Moved to Care: The Impact of Migration on the Adult Social Care Workforce. International Longevity Centre - UK (ILC-UK). https://independent-age-assets.s3.eu-west-1.amazonaws.com/s3fs-public/2016-05/IA%20Moved%20to%20care%20report_12%2011%2015.pdf

Guadagno L. (2020). Migrants and the COVID-19 Pandemic: an initial analysis. International Organization for Migration (Migration Research Series, No. 60). https://publications.iom.int/es/node/2372

Júnior JG, de Sales J.P., Moreira, M.M., Pinheiro, W.R., Lima, C.K.T., Neto, M.L.R. (2020). A crisis within the crisis: The mental health situation of refugees in the world during the 2019 coronavirus (2019-nCoV) outbreak. Psychiatry Research, 288 (June), 113000. https://doi.org/10.1016/j.psychres.2020.113000

Kluge, H.H.P., Jakab, Z., Bartovic, J., D'Anna, V., Severoni, S. (2020). Refugee and migrant health in the COVID-19 response. The Lancet, 395(10232), 1237-1239. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30791-1

Kofman, E. (2012). Rethinking care through social reproduction: articulating circuits of migration. Social Politics, 19(1), 142-162. https://doi.org/10.1093/sp/jxr030

Moré Corral, P. (2020). Cuidados y crisis del coronavirus: el trabajo invisible que sostiene la vida. Revista Española De Sociología, 29(3), 737-745. https://doi.org/10.22325/fes/res.2020.47

Moreira da Silva, J. (18.3.2019). Why you should care about unpaid care work. OECD Development Matters. https://oecd-development-matters.org/2019/03/18/why-you-should-care-about-unpaid-care-work/

Peterson E. (2007). The Invisible Carers. European Journal of Women’s Studies, 14(3), 265-280. https://doi.org/10.1177/1350506807079014

Regional Risk Communication and Community Engagement (RCCE) Working Group. (2020). COVID-19: How to Include Marginalized and Vulnerable People in Risk Communication and Community Engagement. https://reliefweb.int/sites/reliefweb.int/files/resources/COVID-19_CommunityEngagement_130320.pdf

Ryan, N.E., El Ayadi, A.M. (2020). A call for a gender-responsive, intersectional approach to address COVID-19. Global Public Health, 15(9), 1404-1412. https://doi.org/10.1080/17441692.2020.1791214

Santarone, K., McKenney, M., & Elkbuli, A. (2020). Preserving mental health and resilience in frontline healthcare workers during COVID-19. The American journal of emergency medicine, 38(7), 1530–1531. https://doi.org/10.1016/j.ajem.2020.04.030

The Lancet (2020). The Gendered Dimensions of COVID-19. The Lancet, 395 (10231), 1168. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30823-0

United Nations (2020). Policy Brief: The Impact of COVID-19 on Women. https://www.unwomen.org/sites/default/files/Headquarters/Attachments/Sections/Library/Publications/2020/Policy-brief-The-impact-of-COVID-19-on-women-en.pdf

https://reliefweb.int/sites/reliefweb.int/files/resources/COVID-19_CommunityEngagement_130320.pdf

Ryan NE, El Ayadi AM. (2020). A call for a gender-responsive, intersectional approach to address COVID-19. Global Public Health, 15(9), 1404-1412. https://doi.org/10.1080/17441692.2020.1791214

Santarone, K., McKenney, M., & Elkbuli, A. (2020). Preserving mental health and resilience in frontline healthcare workers during COVID-19. The American journal of emergency medicine, 38(7), 1530–1531. https://doi.org/10.1016/j.ajem.2020.04.030

The Lancet (2020). The Gendered Dimensions of COVID-19. The Lancet, 395 (10231), 1168. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30823-0

United Nations (2020). Policy Brief: The Impact of COVID-19 on Women. https://www.unwomen.org/sites/default/files/Headquarters/Attachments/Sections/Library/Publications/2020/Policy-brief-The-impact-of-COVID-19-on-women-en.pdf

Biografies de l'autor/a

Eva Vilà Sánchez, Universitat Autònoma de Barcelona

Graduada a la UAB. Actualment està realitzant el Màster en Integració Europea i ha completat una passantia al projecte ITFLOWS, finançat per Horizon2020 de la UE. Té una llicenciatura en Estudis Europeus i Francès del Royal Holloway, Universitat de Londres.

Colleen Boland, Universitat Autònoma de Barcelona

Investigadora postdoctoral a la UAB, on treballa en el projecte ITFLOWS,  finançat pel programa de la Comissió Europea Horizon2020, que investiga la gestió dels fluxos migratoris a la UE. És doctora en Sociologia i Antropologia per la Universitat Complutense de Madrid. Els seus interessos de recerca es relacionen amb la intersecció de gènere i diversitat, els drets i la gestió d'asil i la construcció de la ciutadania i la pertinença amb referència a les poblacions minoritàries a les societats europees. Actualment és becària de re:constitució 2021-2022, un programa de Forum Transregionale Studien i Democracy Reporting International finançat per Stiftung Mercator.

Linda Cottone, Universitat Autònoma de Barcelona

Doctoranda en Dret Internacional públic i Relacions Internacionals. És llicenciada en Dret i està especialitzada en la protecció internacional dels drets humans i el dret del mar. També és membre del personal de les Nacions Unides en qualitat d'oficial de recerca a la seu de l'OIM a Ginebra.

Publicades

2022-01-31

Descàrregues