«No tinc paraules per descriure’m». Notes sobre traducció poètica i gènere al segle XXI
Resum
Una de les millors vies de divulgació d’una literatura és la traducció. I la producció poètica no n’és una excepció, però sí un cas especial, a causa de les particularitats pròpies del gènere. Aquest text es fixa en les dues primeres dècades del segle XXI i es demana quines autores s’estan traduint i per què, quines persones i institucions hi ha al darrere, com és el mercat i quin és l’estat de salut del conjunt del sistema. Posteriorment, centrem la mirada en uns reculls concrets per analitzar els mecanismes i les estratègies que s’han emprat per transitar entre les dificultats de la traducció del llenguatge poètic, i veurem, mitjançant alguns exemples reeixits i altres de més problemàtics, com no es donen dues solucions iguals.
Paraules clau
poesia catalana, traduccions, estudis de gènere, poesia contemporàniaReferències
ARDOLINO, Francesco (2021). «Tríptic de traducció: Víctor Català, Salvador Espriu i Carme Riera». A: BALAS, Oana-Dana; MONTOLIU PAULI, Xavier (ed.). Actes del Divuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatures Catalanes. Barcelona; Bucarest: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Institut d’Estudis Catalans: Universitat de Bucarest, p. 67-78.
BARJAU, Eustaquio (1995). «La traducción de textos poéticos: dificultades y estrategias». A: MARCO, Josep (ed.). La traducció literària. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, p. 59-80.
BISUTTI, Donatella (1989). «Sul rapporto fra poeta tradotto e poeta traduttore». A: BUFFONI, Franco (ed.). La traduzione del testo poetico. Roma: Interlinea, p. 179-182.
CALAFELL, Mireia (2016). Tantas mudas. Traducció de Flavia Company. L’Hospitalet de Llobregat: Stendhal books.
CAMPOS VILANOVA, Xavier (1994). «La traducció poètica: el pensament teòric de James S. Holden». A: HURTADO ALBIR, Amparo (ed.). Estudis sobre la traducció. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, p. 11-24.
CASASSAS, Anna (2014). «El ritme de la prosa». A: De traduir (poesia): parlaments oferts en els actes de lliurament del Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia (2005-2014). Barcelona: Cafè Central, p. 69-78.
CHAUME, Frederic; GARCÍA DE TORO, Cristina (2010). Teories actuals de la traductologia. Alzira: Bromera.
ESPOSITO, Edoardo (2001). «Traduzione e poesia». A: L’ospite ingrato. La traduzione. Roma: Quodlibet, p. 159-168.
FLOTOW, Luise von (1997). Translating in the «Era of Feminism». Manchester: St. Jerome.
GAS, Anna (2021). Lingua de ántrax. Traducció d’Antón Blanco Casás. Santiago de Compostela: Urutau.
GODAYOL, Pilar (2000). Espais de frontera. Gènere i traducció. Vic: Eumo Editorial.
GUAL, Anna (2020). Innombrable: antología poética. L’Hospitalet de Llobregat: Stendhal.
MARCO, Josep (2002). El fil d’Ariadna: anàlisi estilística i traducció literària. Vic: Eumo Editorial.
MARQUÉS, Paula; MATAS, Meritxell (2021). «“Perdudes en la paradoxa d’un cos representat”: versos dissidents en italià». Visat, 31.
MERCURI, Valentina (2010). «Piccolo karma», de Carlo Coccioli: un caso extremo de autotraducción. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.
MOLL, Sònia (2017). Y Dios en algún lugar. Traducció d’Elena Lázaro Ruiz. Barcelona: Godall.
MUNDAY, Jeremy (2001). Introducing Translation Studies. Theories and Applications. Londres: Routledge.
NUÑEZ, Isabel (2014). «Els meandres de la traducció». A: De traduir (poesia): parlaments oferts en els actes de lliurament del Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia (2005-2014). Barcelona: Cafè Central, p. 37-48.
PARCERISAS, Francesc (2014). «Tres preguntes, dues anècdotes, un poema». A: De traduir (poesia): parlaments oferts en els actes de lliurament del Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia (2005-2014). Barcelona: Cafè Central, p. 109-118.
PIETRELLI, Lucia (2010). Furia. Traducció de Jaume C. Pons Alorda i Lucia Pietrelli. Palma: Documenta Balear.
SELLENT, Joan (2014). «Amb sense ser poeta». A: De traduir (poesia): parlaments oferts en els actes de lliurament del Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia (2005-2014). Barcelona: Cafè Central, p. 27-36.
SEVILLA, Maria (2020). Kalashnikov. Traducció de Caterina Riba i Maria Sevilla. Barcelona: Godall.
SOLÀ, Irene (2017). Beast. Traducció d’Oscar Holloway i Irene Solà. Bristol: Shearsman Books.
SOLÀ, Irene (2020). Bestia. Traducció de Cecilia Monina. Ancona: Pequod.
Publicades
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
