“I don’t have words to describe myself”. Some notes on poetic translation and gender in the 21st century
Abstract
One of the best ways to spread literature is through translation. And poetic production is not an exception, but a special case, due to the particularities of the genre. This text focuses on the first two decades of the 21st century and asks which authors are being translated and why, which people and institutions are behind them, what the market is like and what is the state of health of the system as a whole. Afterwards, we focus on specific collections to analyse the mechanisms and strategies that have been used to navigate through the difficulties of translating poetic language, while seeing how no two solutions are the same through some successful examples and others more problematic.
Keywords
Catalan poetry, translations, gender studies, contemporary poetryReferences
ARDOLINO, Francesco (2021). «Tríptic de traducció: Víctor Català, Salvador Espriu i Carme Riera». A: BALAS, Oana-Dana; MONTOLIU PAULI, Xavier (ed.). Actes del Divuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatures Catalanes. Barcelona; Bucarest: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Institut d’Estudis Catalans: Universitat de Bucarest, p. 67-78.
BARJAU, Eustaquio (1995). «La traducción de textos poéticos: dificultades y estrategias». A: MARCO, Josep (ed.). La traducció literària. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, p. 59-80.
BISUTTI, Donatella (1989). «Sul rapporto fra poeta tradotto e poeta traduttore». A: BUFFONI, Franco (ed.). La traduzione del testo poetico. Roma: Interlinea, p. 179-182.
CALAFELL, Mireia (2016). Tantas mudas. Traducció de Flavia Company. L’Hospitalet de Llobregat: Stendhal books.
CAMPOS VILANOVA, Xavier (1994). «La traducció poètica: el pensament teòric de James S. Holden». A: HURTADO ALBIR, Amparo (ed.). Estudis sobre la traducció. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, p. 11-24.
CASASSAS, Anna (2014). «El ritme de la prosa». A: De traduir (poesia): parlaments oferts en els actes de lliurament del Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia (2005-2014). Barcelona: Cafè Central, p. 69-78.
CHAUME, Frederic; GARCÍA DE TORO, Cristina (2010). Teories actuals de la traductologia. Alzira: Bromera.
ESPOSITO, Edoardo (2001). «Traduzione e poesia». A: L’ospite ingrato. La traduzione. Roma: Quodlibet, p. 159-168.
FLOTOW, Luise von (1997). Translating in the «Era of Feminism». Manchester: St. Jerome.
GAS, Anna (2021). Lingua de ántrax. Traducció d’Antón Blanco Casás. Santiago de Compostela: Urutau.
GODAYOL, Pilar (2000). Espais de frontera. Gènere i traducció. Vic: Eumo Editorial.
GUAL, Anna (2020). Innombrable: antología poética. L’Hospitalet de Llobregat: Stendhal.
MARCO, Josep (2002). El fil d’Ariadna: anàlisi estilística i traducció literària. Vic: Eumo Editorial.
MARQUÉS, Paula; MATAS, Meritxell (2021). «“Perdudes en la paradoxa d’un cos representat”: versos dissidents en italià». Visat, 31.
MERCURI, Valentina (2010). «Piccolo karma», de Carlo Coccioli: un caso extremo de autotraducción. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.
MOLL, Sònia (2017). Y Dios en algún lugar. Traducció d’Elena Lázaro Ruiz. Barcelona: Godall.
MUNDAY, Jeremy (2001). Introducing Translation Studies. Theories and Applications. Londres: Routledge.
NUÑEZ, Isabel (2014). «Els meandres de la traducció». A: De traduir (poesia): parlaments oferts en els actes de lliurament del Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia (2005-2014). Barcelona: Cafè Central, p. 37-48.
PARCERISAS, Francesc (2014). «Tres preguntes, dues anècdotes, un poema». A: De traduir (poesia): parlaments oferts en els actes de lliurament del Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia (2005-2014). Barcelona: Cafè Central, p. 109-118.
PIETRELLI, Lucia (2010). Furia. Traducció de Jaume C. Pons Alorda i Lucia Pietrelli. Palma: Documenta Balear.
SELLENT, Joan (2014). «Amb sense ser poeta». A: De traduir (poesia): parlaments oferts en els actes de lliurament del Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia (2005-2014). Barcelona: Cafè Central, p. 27-36.
SEVILLA, Maria (2020). Kalashnikov. Traducció de Caterina Riba i Maria Sevilla. Barcelona: Godall.
SOLÀ, Irene (2017). Beast. Traducció d’Oscar Holloway i Irene Solà. Bristol: Shearsman Books.
SOLÀ, Irene (2020). Bestia. Traducció de Cecilia Monina. Ancona: Pequod.
Published
Downloads
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
