Les traduccions de textos sumeris i accadis de Segimon Serrallonga a les «Versions de poesia antiga». Una història dels textos
Resum
Segimon Serrallonga va ser dels primers que, modernament, es va preocupar de manera seriosa per les literatures del Pròxim Orient Antic. I gairebé sense contextos que ho afavorissin. Aquest article té com a primer objectiu resseguir la història textual de les traduccions de textos sumeris i accadis que Segimon Serrallonga va incloure al volum, ja pòstum, Versions de poesia antiga (2002). El segon objectiu és establir, al llarg d’aquestes històries textuals, la relació de Serrallonga amb les literatures i les llengües mesopotàmiques al llarg del temps i el grau de familiaritat que hi va tenir, tot plegat en relació amb el pensament poetològic i traductològic de l’autor.
Paraules clau
Segimon Serrallonga, literatura mesopotàmica, traducció poèticaReferències
BLAKE, William (2012 [1981]). Les noces del cel i de l’infern. Estudi preliminar, traducció i textos complementaris a cura de Segimon Serrallonga. Vic: Cafè Central-Eumo.
BOTTÉRO, Jean (1992). L’épopée de Gilgameš. Le grand homme qui ne voulai pas mourir. París: Gallimard.
CAMPBELL THOMPSON, Reginald (1930). The Epic of Gilgamish. Text, transliteració i notes. Oxford: Clarendon Press.
CARBONELL, Manuel (2001). «La sala de l’univers». Reduccions. Revista de Poesia, 73-74, p. 179-193.
CONTENAU, Georges (1952). Le Déluge babylonien, Ishtar aux Enfers, la Tour de Babel. París: Payot.
DHORME, Paul (1907). Choix de textes religieux assyro-babyloniens. París: Librairie Victor Leccofre.
FALKENSTEIN, Adam; VON SODEN, Wolfram (1953). Sumerische und Akkadische Himnen und Gebete. Zúric; Stuttgart: Artemis Verlag.
FELIU, Lluís; MILLET, Adelina (2007). El poema de Gilgamesh segons els manuscrits en llengua accàdia dels mil·lennis II i I a.C. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FELIU, Lluís; MILLET, Adelina (2022). Poema de Gilgamesh. Traducció de l’accadi de Lluís Feliu i Adelina Millet. Martorell: Adesiara.
FERRATÉ, Joan (1991). Cinquanta poesies de Du Fu. Barcelona: Quaderns Crema.
FRANKFORT, Henry A.; WILSON, John A.; JACOBSEN, Thorkild (1967 [1946]). El pensamiento prefilosófico I. Egipto y Mesopotamia. Traducció al castellà d’Elí de Gortari. Mèxic D. F.: Fondo de Cultura Económico.
FSS. Fons Segimon Serrallonga de la Biblioteca Ricard Torrents de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
GEORGE, Andrew (2003). The Epic of Gilgamesh. Londres: Penguin Classics.
JIMÉNEZ ZAMUDIO, Rafael (1998). Grámatica de la lengua sumeria. Madrid: Ediciones Clásicas.
KRAMER, Samuel N. (1940). Lamentation over the Destruction of Ur. Chicago: University of Chicago.
LAMBERT, Wilfred G. (1970). Atra-Hasis. The Babylonian Story of the Flood. Oxford: Clarendon Press.
LAMBERT, Wilfred G. (ed.) (1975 [1967]). Babylonian Wisdom Literature. Nova York: Oxford University Press.
LAMBERT, Wilfred G.; MILLARD, Alan R. (1970). Atra- Hasis. The Babylonian Story of the Flood. Oxford: Oxford University Press.
MICHALOWSKI, Piotr (ed.) (1989). The lamentation over the destruction of Sumer and Ur. Winona Lake: Eisenbraus.
OBIOLS, Víctor (2000). «L’“interpoema” de Segimon Serrallonga i l’“apropiació” de Joan Ferraté. Dos procediments originals de traducció poètica en la poesia catalana contemporània». Quaderns. Revista de Traducció, 5, p. 69-81.
Poema babilónico de la creación (1981). Edició preparada per Federico L. Peinado i Maximiliano G. Cordero. Madrid: Editora Nacional.
SANDARS, Nancy K. (1971 [1968]). The Epic of Gilgamesh. Londres: Penguin Books.
SARDÀ, Zeneida (2007 [2001]). «Segimon Serrallonga: poesia secreta». A: Retrats. Barcelona: PAM, p. 229-242.
SERRALLONGA, Segimon (1964). «Sobre el problema fonamental de les tècniques formals i dos exemples: Soló (640-560 a.C.) i Shelley (1792-1822)». Inquietud Artística, 31, p. 1-5.
SERRALLONGA, Segimon (1979). Poemes 1950-1975. Barcelona: Crítica.
SERRALLONGA, Segimon (1981). «Poesia antiga». Els Marges, 21, p. 65-84. [Poemes: «Plany de Gilgameš per la mort d’Enkidu», «Himne a Šamaš», «Cant de l’arpista», «Cants de joia extrema», «Cants de la vora de l’aigua», «Cants de goig sobre l’enamorada que tornava dels camps, la que el teu cor estima» i «Poema de Ben Sira».]
SERRALLONGA, Segimon (1983). «Del Llibre d’amic als Cants d’Abelone». Reduccions. Revista de Poesia, 20, p. 57-64.
SERRALLONGA, Segimon (2001). «Poesia antiga d’Egipte: escriptura, mort, amor i veritat». Reduccions. Revista de Poesia, 73-74, p. 95-100.
SERRALLONGA, Segimon (2002). Versions de poesia antiga. Mesopotàmia, Egipte, Israel, Grècia, Roma, del segle XXX al segle I aC. Barcelona: Empúries.
SERRALLONGA, Segimon (2003). «Plany de Ningal per la destrucció d’Ur». A: CORNUDELLA, Jordi (ed.). Maleïdes les guerres. Poesia universal de tots els temps sobre els desastres de la guerra. Barcelona: Edicions 62: Empúries, p. 15-17.
SERRALLONGA, Segimon (2012 [1981]). «Nota a la segona edició» i «Pròleg». A: BLAKE, William (2012). Les noces del cel i de l’infern. Vic: Cafè Central-Eumo, p. 11-41.
TORRENTS, Ricard (1988). «“Maig 1968”. Un palimpsest líric de Segimon Serrallonga». Reduccions. Revista de Poesia, 38, p. 43-69.
VIDAL, Jordi (2023). «L’estudi de la poesia mesopotàmica a Catalunya durant els segles XIX i XX». Reduccions. Revista de Poesia, 119, p. 273-284.
Publicades
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
