Segimon Serrallonga's translation of Sumerian and Akkadian texts in his “Versions de poesia antiga”. A history of texts
Abstract
Segimon Serrallonga was one of the first who, in modern times, was seriously concerned in the Catalan context with the literatures of the Ancient Near East. The first objective of this article is to trace the textual history of the translations of Sumerian and Akkadian texts that Segimon Serrallonga included in the posthumous volume Versions de poesia antiga (2002). The second objective is to establish, throughout these textual histories, what was Serrallonga’s relationship with Mesopotamian literature and languages over time and the degree of familiarity he had with them. Al that, in relation to the poetological and translational thinking of the author.
Keywords
Segimon Serrallonga, Mesopotamian literature, poetic translationReferences
BLAKE, William (2012 [1981]). Les noces del cel i de l’infern. Estudi preliminar, traducció i textos complementaris a cura de Segimon Serrallonga. Vic: Cafè Central-Eumo.
BOTTÉRO, Jean (1992). L’épopée de Gilgameš. Le grand homme qui ne voulai pas mourir. París: Gallimard.
CAMPBELL THOMPSON, Reginald (1930). The Epic of Gilgamish. Text, transliteració i notes. Oxford: Clarendon Press.
CARBONELL, Manuel (2001). «La sala de l’univers». Reduccions. Revista de Poesia, 73-74, p. 179-193.
CONTENAU, Georges (1952). Le Déluge babylonien, Ishtar aux Enfers, la Tour de Babel. París: Payot.
DHORME, Paul (1907). Choix de textes religieux assyro-babyloniens. París: Librairie Victor Leccofre.
FALKENSTEIN, Adam; VON SODEN, Wolfram (1953). Sumerische und Akkadische Himnen und Gebete. Zúric; Stuttgart: Artemis Verlag.
FELIU, Lluís; MILLET, Adelina (2007). El poema de Gilgamesh segons els manuscrits en llengua accàdia dels mil·lennis II i I a.C. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FELIU, Lluís; MILLET, Adelina (2022). Poema de Gilgamesh. Traducció de l’accadi de Lluís Feliu i Adelina Millet. Martorell: Adesiara.
FERRATÉ, Joan (1991). Cinquanta poesies de Du Fu. Barcelona: Quaderns Crema.
FRANKFORT, Henry A.; WILSON, John A.; JACOBSEN, Thorkild (1967 [1946]). El pensamiento prefilosófico I. Egipto y Mesopotamia. Traducció al castellà d’Elí de Gortari. Mèxic D. F.: Fondo de Cultura Económico.
FSS. Fons Segimon Serrallonga de la Biblioteca Ricard Torrents de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
GEORGE, Andrew (2003). The Epic of Gilgamesh. Londres: Penguin Classics.
JIMÉNEZ ZAMUDIO, Rafael (1998). Grámatica de la lengua sumeria. Madrid: Ediciones Clásicas.
KRAMER, Samuel N. (1940). Lamentation over the Destruction of Ur. Chicago: University of Chicago.
LAMBERT, Wilfred G. (1970). Atra-Hasis. The Babylonian Story of the Flood. Oxford: Clarendon Press.
LAMBERT, Wilfred G. (ed.) (1975 [1967]). Babylonian Wisdom Literature. Nova York: Oxford University Press.
LAMBERT, Wilfred G.; MILLARD, Alan R. (1970). Atra- Hasis. The Babylonian Story of the Flood. Oxford: Oxford University Press.
MICHALOWSKI, Piotr (ed.) (1989). The lamentation over the destruction of Sumer and Ur. Winona Lake: Eisenbraus.
OBIOLS, Víctor (2000). «L’“interpoema” de Segimon Serrallonga i l’“apropiació” de Joan Ferraté. Dos procediments originals de traducció poètica en la poesia catalana contemporània». Quaderns. Revista de Traducció, 5, p. 69-81.
Poema babilónico de la creación (1981). Edició preparada per Federico L. Peinado i Maximiliano G. Cordero. Madrid: Editora Nacional.
SANDARS, Nancy K. (1971 [1968]). The Epic of Gilgamesh. Londres: Penguin Books.
SARDÀ, Zeneida (2007 [2001]). «Segimon Serrallonga: poesia secreta». A: Retrats. Barcelona: PAM, p. 229-242.
SERRALLONGA, Segimon (1964). «Sobre el problema fonamental de les tècniques formals i dos exemples: Soló (640-560 a.C.) i Shelley (1792-1822)». Inquietud Artística, 31, p. 1-5.
SERRALLONGA, Segimon (1979). Poemes 1950-1975. Barcelona: Crítica.
SERRALLONGA, Segimon (1981). «Poesia antiga». Els Marges, 21, p. 65-84. [Poemes: «Plany de Gilgameš per la mort d’Enkidu», «Himne a Šamaš», «Cant de l’arpista», «Cants de joia extrema», «Cants de la vora de l’aigua», «Cants de goig sobre l’enamorada que tornava dels camps, la que el teu cor estima» i «Poema de Ben Sira».]
SERRALLONGA, Segimon (1983). «Del Llibre d’amic als Cants d’Abelone». Reduccions. Revista de Poesia, 20, p. 57-64.
SERRALLONGA, Segimon (2001). «Poesia antiga d’Egipte: escriptura, mort, amor i veritat». Reduccions. Revista de Poesia, 73-74, p. 95-100.
SERRALLONGA, Segimon (2002). Versions de poesia antiga. Mesopotàmia, Egipte, Israel, Grècia, Roma, del segle XXX al segle I aC. Barcelona: Empúries.
SERRALLONGA, Segimon (2003). «Plany de Ningal per la destrucció d’Ur». A: CORNUDELLA, Jordi (ed.). Maleïdes les guerres. Poesia universal de tots els temps sobre els desastres de la guerra. Barcelona: Edicions 62: Empúries, p. 15-17.
SERRALLONGA, Segimon (2012 [1981]). «Nota a la segona edició» i «Pròleg». A: BLAKE, William (2012). Les noces del cel i de l’infern. Vic: Cafè Central-Eumo, p. 11-41.
TORRENTS, Ricard (1988). «“Maig 1968”. Un palimpsest líric de Segimon Serrallonga». Reduccions. Revista de Poesia, 38, p. 43-69.
VIDAL, Jordi (2023). «L’estudi de la poesia mesopotàmica a Catalunya durant els segles XIX i XX». Reduccions. Revista de Poesia, 119, p. 273-284.
Published
Downloads
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
