Jo sóc “normal”. Racionalitat i normalització de la “discapacitat intel·lectual” en institucions escolars. Aproximació etnogràfica al model d'atenció a la diversitat en centres ordinaris
Resum
Els estudiants amb discapacitat intel·lectual són analitzadors perfectes per examinar l'utilitat de l'escola perquè aprenguin. Aquest article és producte d'una etnografia que aborda el cas d'un noi de Còrdova i utilitza la història de la vida com a tècnica metodològica. Partint d'un cas concret, analitzem com l'escola articula, a partir del Model d'Atenció a la Diversitat, l'ensenyament/aprenentatge d'aquest col·lectiu d'alumnes amb Necessitats Educatives Especials. Els resultats obtinguts permeten identificar patrons de discriminació que, de manera més o menys encoberta, es reprodueixen a través de pràctiques de normalització institucionalitzades. També s'examinen les tècniques de control i el poder disciplinari sota el concepte de "normalització" i a partir de teories que situen les institucions formalitzades com a administradores de nous models de biopoder-biopolítica.
Paraules clau
Etnografia, Discapacitat intel·lectual, Escola inclusiva, Racionalitat, Normalització, BiopoderReferències
Acosta, C. y Heras Monner Sans, A.I. (2015). Salud mental, asimetrías de poder-saber y heterotopías. En: Jornadas Internacionales “Discurso y poder: Foucault, las ciencias sociales y lo jurídico” (A cuarenta años de la publicación de “Vigilar y Castigar”). UNLA, Lanús, Pcia. Buenos Aires.
Barcalett Pérez, M.L. y Lechuga de la Cruz, A.M. (2009). Canguilhem y Foucault: De la normatividad a la normalización. Ludus Vitalis, 17, (31), 65-85.
Benedict, R. (1934). La antropología y el anormal. Journal of General Psychology, 10(2), 59-82.
Bourdieu, P. y Passeron, J.C. (1996). La Reproducción. Barcelona, España. Editorial Laia, S.A.
Brubaker, R. y Cooper, F. (2001). Más allá de la “identidad”. Apuntes CECYP, (7), 30-67.
Díaz de Rada, Á. (1996). Los primeros de la clase y los últimos románticos. Una etnografía para la crítica de la visión instrumental de la enseñanza. Madrid, España. Siglo XXI de España Editores, S.A.
Feito, R. (2015, 13 de marzo). Teorías sociológicas de la educación. Biblioteca de Sociofilosofía.
Gimeno Sacristán, J. (2015). La construcción del discurso acerca de la diversidad y sus prácticas. Aula de innovación educativa, (81 y 82), 1-19.
Giorgi, G. y Rodríguez, F. (2009). Prólogo. En Paidós (Ed.), Ensayos sobre biopolítica. Excesos de vida. (9-35). Gabriel Giorgi y Fermín Rodríguez (comps.).
Illich, I. (1978). La sociedad desescolarizada. México. Editorial Posada, S.A.
Foucault, M. (2003). Vigilar y Castigar. Nacimiento de la prisión. Buenos Aires, Argentina. Siglo XXI Editores Argentina, S.A.
Foucault, M. (2010). “Topologías (Dos conferencias radiofónicas)”, Fractal, XII (48), 39-40.
Foucault, M. (2019). “Espacios Otros”. Versión. Estudios de Comunicación y Política. Nº 9.
Portal Ariosa, M.A. (1991). La identidad como objeto de estudio de la antropología. Alteridades1 (2), 3-5.
Rambla, X. (1998). Los resquicios de escuela. La organización escolar y los problemas de la investigación-acción en la escuela. Revista de Educación, 316, 133-150.
Tejeda González, J.L. (2011). Biopolítica, control y dominación. Espiral, 18 (52), 77-107.
Terrén, E. (1996). Las aulas desencantadas: Max Weber y la educación. Política y Sociedad, 21, 133-148.
Torres Santomé, J. (1998). El currículum oculto. Madrid, España. Ediciones Morata, S.L.
Tyler, W. (1996). Organización escolar: una perspectiva sociológica. Madrid, España. Ediciones Morata, S.L.
Toro Zambrano, M.C. (2017). El concepto de heterotopía en Michael Foucault. Cuestiones de Filosofía. 3, (21), 19-41.
Urraco-Solanilla, M. y Nogales Bermejo, G. (2013). Michael Foucault: El funcionamiento de la institución escolar propio de la Modernidad. Anduli, 153, (12), 153-167.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Margarita De Tena Calvo
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
