La reelaboració del mite com apropiació de la memòria andina en Baladas peruanas de González Prada

Autors/ores

Resum

En aquest article, es té com a hipòtesis que a partir de la implementació de l’element del mite dins de la composició de les peces de les peces poètiques de Baladas peruanas, es produeix una apropiació de la memòria andina. És a dir, a través de les estratègies de textualització com la dedicatòria, la cita pòrtic i l’epígraf, Prada legitima a Baladas peruanas una forma mítica de pensar el món i ho introdueix dins d’un context de major arrel com l’europeu-occidental. Per fer-ho s’estableixen primer vasos comunicants entre Comentarios reales de l’Inca Gracilaso de la Vega i pròpiament Baladas peruanas, a partir de la qual es rescata l’element del mite, es reutilitza i es recrea d’una manera plàstica, nova i autònoma, conservant la matriu dels mites prehispànics. D’aquesta manera, el subjecte textual s’apropia dels elements de la cultura andina i la seva forma de veure el món a nivell estructural i semàntic, la qual cosa esdevé una autentificació i universalització d’una manera vàlida i diferent de concebir la història.

Paraules clau

estratègies de textualització, Balades peruanes, Literatura peruana, mite, memòria andina

Referències

Bibliografía primaria

CHÉNIER, André. (1872), Poésies. Paris, Charpentier. Consultado en: https://books.google.es/books?id=6_ozAQAAIAAJ&q=L´INVENTION+de+Chenier&dq=L´INVENTION+de+Chenier&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiYvrGCu6biAhXRyYUKHTBfAEYQ6AEIKjAA (19/05/2019).

GARCILASO DE LA VEGA, Inca (1995), Comentarios reales. México, Fondo de Cultura Económica, tomo 1 y 2.

GONZÁLEZ PRADA, Manuel (1985), Baladas peruanas en Obras. Lima, Ediciones COPE.

DE GÓMARA, F. L. (1954), Historia general de las Indias (Vol. 2). Biblioteca Cervantes Virtual. Consultado en: www.cervantesvirtual.com/obra-visor/historia-general-de-las-indias--0/html/ (10/08/2018).

Bibliografía secundaria

ELIADE, Mircea (1981), Lo sagrado y lo profano. Barcelona, Guadarrama/Punto Omega.

ESPINO RELUCÉ, Gonzalo (1999), Imágenes de inclusión andina. Literatura peruana del XIX. Lima, Instituto de Investigación Humanística.

ESPINO RELUCÉ, Gonzalo (2010), “Manuel González Prada, poesía y poesía indigenista”, en El porvenir nos debe una victoria: la insólita modernidad de Manuel González Prada. (edición de Thomas Ward) Lima, Red para el Desarrollo de las Ciencias Sociales en el Perú, pp.291-292.

FERNÁNDEZ COZMAN, Camilo (2014), “La poesía de Manuel González Prada: entre la Ortometría y Minúsculas”, consultado en: http://camilofernande.blogspot.com/2006/12/la-poesa-de-manuel-gonzlez-prada-entre_25.html (17/05/2019).

LINO SALVADOR, Eduardo (2013), El Estudio del código métrico-rítmico en González Prada, Eguren y Valdelomar. Tesis para optar el grado de Magister en la UNMSM. Lima, Universidad Nacional Mayor de San Marcos.

ORTIZ RESCANIERE, Alejandro (1973), De Adaneva a Inkarri. Una visión indígena del Perú. Lima, Retablo de papel.

OXFORD UNIVERSITY PRESS (2019) “Mito”. Consultado en: https://es.oxforddictionaries.com/definicion/mito (19/05/2019).

TAUZIN CASTELLANOS, Isabelle (2004), “Prólogo” en GONZÁLEZ PRADA, Manuel. Baladas. Lima, PUCP, pp.7-16.

WARD, Thomas (2009), Buscando a la nación peruana. Lima: Horizonte.

Biografia de l'autor/a

Evelyn Isamar Huarcaya Gutierrez, Universidad Nacional Mayor de San Marcos/ Universidad de Extremadura

Bachiller en Literatura. Actualmente cursa la Maestría en Literatura en la Universidad Nacional Mayor de San Marcos (Perú) y la Maestría en Investigación en Humanidades en la Universidad de Extremadura (España). Ha participado en calidad de ponente en el II Congreso Internacional Interdisciplinario La poesía de las Américas/ Las Américas en la poesía 2016, XII Jornadas Andinas de Literaturas Latinoamericanas Costa Rica 2017, XXIII Coloquio de Estudiantes de Literatura, Lima 2018, III Coloquio Internacional de Estudios sobre culturas originarias de América, Cuba 2018, Coloquio de Literatura, política y educación. Homenaje a Teresa González de Fanning Lima 2018, entre otros. A su vez ha publicado en la plataforma del Ministerio de Cultura del Perú, artículos como «Un taller para ponerte en la piel del otro: “Arte para la [de]transformación” del Colectivo C.H.O.L.O.»,  «Arte y el desarrollo intra e intercultural: la experiencia de la Asociación Ayllu Yupaychay» y « ¿Se puede vivir de y para la literatura? Posiciones en debate».

 

Publicades

15-06-2019

Descàrregues