Microhistòria del relat policial. Modulacions polítiques del detectiu llatinoamericà

Autors/ores

  • Bernat Garí Barceló Universitat de Barcelona

Resum

La figura del detectiu literari adopta diferents formes i declinacions polítiques al llarg de la seva història. La narrativa policial vuitcentista —o relat enigma— s'inscriu en una matriu biopolítica i és el producte madurat d'una reflexió teòrica i social sobre les noves dinàmiques de l'home modern en el context de la gran ciutat. La seva variant brutalitzada —el hard-boiledesbossat per Hammet i Chandler i les diferents reformulacions que suscita— dona compte d'un patró reformista, esgotats els pressupostos del marxisme ortodox i la possibilitat d'una ruptura total. Finalment, en el context de la postmodernitat, el metapolicial desplega una línia experimental i despolititzada. Tractaré d'exposar-ho sumàriament en les línies que segueixen a través d'alguns exemples seleccionats aleatòriament.

Paraules clau

detectiu, biopolítica, democràcia, comunitarisme.

Referències

BENJAMIN, W. (1972), Iluminaciones II. Baudelaire. Un poeta en el esplendor del capitalismo. Madrid: Taurus.

BOLAÑO, R. (2004), 2666. Barcelona: Anagrama.

BOLAÑO, R. (2006), Llamadas telefónicas. Barcelona: Anagrama.

BORGES, J.L. (1979), “El cuento policial”. En Borges oral. Buenos Aires: Emecé & Editorial Belgrano.

BORGES, J.L. (2008), Ficciones. Madrid: Alianza Editorial.

BUENO, G. (2001), “La nostalgia de la barbarie, como antiglobalización”. En ZERZAN, J.: El malestar en el tiempo. Vitoria: Ikusager.

CASTANY, B. (2006), “Reformulación escéptica del género policial en la obra de Jorge Luis Borges”. Tonos digital. Revista electrónica de estudios filológicos, núm. 11, s.p.

CHANDLER, R. (1980), El simple arte de matar. Barcelona: Brugera.

CORCUFF, P. (2014), “Novela policial, filosofía y sociología crítica: referencias problemáticas”. Cultura y representaciones sociales, vol. 8, núm. 16, s.p.

CROUCH, C. (2004), Posdemocracia. Madrid: Taurus.

DOMINGO ARGÜELLES, J. (1990), “El policíaco mexicano: un género hecho con un autor y terquedad (entrevista con Paco Ignacio Taibo II)”. Tierra adentro, núm. 49, s.p.

FERNÁNDEZ GONZALO, J. (2011), Filosofía zombie. Barcelona: Anagrama.

FOUCAULT, M. (2006), Seguridad, territorio, población. México: Fondo de Cultura Económica.

FOUCAULT, M. (1980), Microfísica del poder. Madrid: Las Ediciones de la Piqueta.

GIARDINELLI, M. (2002), Luna caliente. Madrid: Alianza Editorial.

KRACAUER. S. (2010), La novela policial. Un tratado filosófico. Barcelona: Paidós.

LYOTARD, J. F. (2006), La condición postmoderna. Madrid: Cátedra.

LIPOVETSKY, G. (2015), La era del vacío. Barcelona: Anagrama.

MARTÍN CEREZO, I. (2006), Poética del relato policíaco. Murcia: Universidad de Murcia.

MENDOZA, M. (2010), Buda blues. Barcelona: Seix Barral.

PIGLIA, R. (2014), Crítica y ficción. Barcelona: Penguin Random House.

RANCIÈRE, J. (2006), Política, policía, democracia. Chile: Editorial Lom.

SAVATER, F. (1997), «El asesino sin huellas». En La infancia recuperada, Madrid, Alianza.

TAIBO II, P. I. (2001), Sintiendo que el campo de batalla. México: Txalaparta.

Publicades

15-07-2019

Descàrregues