Les talles de la «Verge amb casulla» de Ger, IX, Targasona i Talló. Sobre la iconografia de les escultures catalanes de Maria en el període romànic

Resum

A Catalunya han sobreviscut nombroses escultures d’estil romànic de la Verge, que la representen com a sedes sapientiae. Els exemplars de Ger (segona meitat del segle XII), IX (últim terç del segle XII), Targasona (inicis del segle XIII) i Talió (inicis del segle XIII) criden l’atenció per una peculiaritat iconogràfica. Explícitament, representen la Mare de Déu entronitzada i, com es veurà amb més detall, vestida amb casulla. És molt probable que la casulla representi Maria com a símbol de l’església jerarquitzada o institucionalitzada i també al·ludeix al concepte de Maria com a sacerdot o ministeri sacerdotal, una idea que es va estenent al segle XII. Els trons de les talles de Ger i IX, que per la seva estructura formal refereixen sens dubte al famós tron episcopal de la catedral de Girona, també es poden vincular al mateix significat. El tipus iconogràfic català de la «Verge amb casulla» no es troba abans en l'art de la talla, sinó en la pintura mural romànica de les valls pirinenques del nord-oest de Catalunya. L’ambient històric i cultural que pot justificar el desenvolupament i propagació d’aquest tipus de Verge serà analitzat en el context de la reforma religiosa dels segles XI i XII a Catalunya.