«Patria uallata asperitate moncium». Pelai d’Oviedo, l’«archa» de les relíquies i la creació d’una topografia règia
Resum
Tradicionalment, s’ha cregut que les relíquies conservades a la Cambra Santa de la catedral d’Oviedo estaven estretament vinculades a la monarquia des de l’època d’Alfons II el Cast. No obstant això, revisant les evidències, s’adverteix que resulta impossible trobar ni una sola prova que demostri una veneració al reliquiari d’Oviedo anterior als últims anys del segle XI. Els bisbes d’aquesta època van ser, amb tota seguretat, els responsables de la creació d’un fenomen que va acabar atraient a Oviedo un cert nombre de peregrins. D’entre els prelats que van regir la seu, destaca, sens dubte, la figura de Pelai. Aquest personatge, partint del luxós reliquiari conegut per Arca Santa —anterior a 1102, com s’intenta demostrar en aquest article— i un relat de inventio, va crear la tradició que vincula les relíquies d’Oviedo amb la monarquia asturiana i la defensa del regne cristià. Però, a més, l’obra cronística de Pelai es va esforçar per estrènyer les relacions de la diòcesi amb els monarques, lligant-los a un territori que adquireix així caràcter simbòlic, ja que es crea la imatge d’una Astúries inexpugnable rere la seva protecció muntanyosa.
Paraules clau
Arca Santa, bisbe Pelai, relíquies, enterraments, monarquia, Astúries, Sant Salvador, Oviedo, peregrinacionsPublicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2008 Raquel Alonso Álvarez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.