«I miracoli della pittura»: les demostracions pictòriques de Leon Battista Alberti en el context del naixement de la perspectiva
Resum
Segons narra Leon Battista Alberti en la seva autobiografia, es van qualificar com a miracoli della pittura algunes demostracions òptiques exhibides a Roma, fetes per ser contemplades «a l’interior d’una petita caixa tancada a través d’un minúscul orifici». Aquestes dimostrazioni van ser realitzades pel mateix Alberti entre 1432 i 1434, han estat interpretades des de diferents àmbits, tant en la historiografia general del primer Renaixement com en estudis relacionats amb la història d’espectacles visuals, i s’han apuntat diverses hipòtesis sobre elles per desxifrar-ne el sentit, les característiques i el funcionament, entre les quals proposem la nostra pròpia interpretació. Davant dels arguments que pretenen relacionar les experiències narrades per Alberti amb l’ús d’una cambra fosca o bé justificar la seva relació amb diferents procediments geomètrics, establim la hipòtesi de la seva vinculació directa amb les experiències de Filippo Brunelleschi, conjuminant l’ús del mirall, la voluntat de naturalisme i la concreció d’un artifici d’il·lusionisme visual. La nostra proposta s’inscriu en el llarg debat que vincula els mètodes primitius de construcció de la perspectiva i les seves primeres aplicacions pictòriques.
Paraules clau
L. B. Alberti , F. Brunelleschi , perspectiva, espectacle òptic , cambra fosca , Renaixement, taules demostratives , miracoliReferències
ALBERTI, L. B. (1435). Della pittura, I, p. 11. https://it.wikisource.org/wiki/Della_pittura_(Alberti)/Libro_primo
ALBERTI, L. B. (1843). Vita (Opere volgari). Florencia: Bonucci, 1, p. 184.
ALBERTI, L. B. (1868). De la statue et de la peinture: Traités de Leon-Battista Alberti. París: A. Lévy Éditeur, p. 59.
ALBERTI, L. B. (1900). Pagine scelte, con un giudizio critico di Francesco de Sanctis, a cura de Stefano de Simone. Turín: S. Lattes Editori.
ALBERTI, L. B. (1973). Opere volgari. Editado por C. Grayson. Bari: Laterza & Figli, III, p. 46.
ALBERTI, L. B. (1998). Tratado de pintura. México: Universidad Autónoma Metropolitana, p. 41 y 42.
ALBERTI, L. B. (1999). De la pintura y otros escritos sobre arte. Introducción, traducción y notas de Rocío de la Villa. Madrid: Tecnos, p. 94.
ALBERTI, L. B. (2012). Autobiografia e altre opere latine. Editado por L. Chines y A. Severi. Milán: Rizzoli.
ARRIGHI, G. (1974). «Alberti e le scienze esatte». En: Convegno lnternazionale indetto nel V centenario di Leon Battista Alberti. Roma, p. 155-212, esp. p. 177.
BALZER, R. (1998). Peep shows: A visual story. Londres: Harry N. Abrams.
BECK, J. (1989). «Leon Battista Alberti and the Night Sky at San Lorenzo». Artibus et Historiae, 10(19), p. 22.
BELTRAMINI M. y CAVAZZINI, L. (2019). «Il viaggio a Roma di Brunelleschi e Donatello nel racconto delle fonti». En: La linea d’ombra. Roma: Galeria Nazionale di Balazzo Barberini nel 12-13 febbraio 2018, p. 425-440.
BONUCCI, A. (1843). Opere volgari di Leon Battista Alberti. Florencia: Tipografia Galileiana. p. 81.
CAMEROTA, F. (2001). Nel segno di Masaccio: L’invenzione della prospettiva. Florencia: Giunti, p. 33.
CLARK, K. (1944). Leon Battista Alberti on Painting. Londres: Humphry Milford, p. 23.
CLARK, K. (1949). Landscape into art. Londres: John Murray.
COLETTA, M. (2008). «Il paesaggio nella storia, nella cultura, nell’arte e nella progettazione urbanistica; assunti teorici ed esperienze». En: Territorio della Ricerca su Insediamenti e Ambiente: Rivista Internazionale di Cultura Urbanistica, 2, p. 4-10.
COSGROVE, D. (1985). «Prospect, Perspective and the Evolution of the Landscape Idea». En: Transactions of the Institute of British Geographers. New Series, 10(1), p. 45-62.
CUENCA-CÓRCOLES, C. (2023). La mirada óptica: Vistas ópticas y espectáculos visuales en España durante los siglos XVIII y XIX [Tesis doctoral]. Barcelona: Universitat de Barcelona.
DELLA PORTA, G. (1558). Magiae naturalis sive de Miraculis rerum naturalium. Nápoles.
DIDI-HUBERMAN, G. (2003). «The Imaginary Breeze: Remarks on the Air of the Quattrocento». Journal of Visual Culture, 2, p. 275.
EDGERTON, S. (1975). The Renaissance Rediscovery of Linear Perspective. Nueva York: Basic Books.
ELKINS, J. (1996). The Poetics of Perspective. Nueva York: Cornell University Press.
FERNÁNDEZ, L. M. (2006). Tecnología, espectáculo, literatura: Dispositivos ópticos en las letras españolas de los siglos XVIII y XIX. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela.
FILARETE, A. (1972). Trattato di architettura. Milán: Il Polifilo, p. 657.
FILARETE, A. (1990). Tratado de arquitectura. Edición a cargo de Pilar Pedraza. Vitoria: Instituto de Estudios Iconográficos Ephialte.
FRUTOS ESTEBAN, F. J. (2010). Los ecos de una lámpara maravillosa. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.
FUBINI R. y GALLORINI, A. (1972). «L’autobiografia di Leon Battista Alberti: Studio e edizione». Rinascimento, XII, p. 21-78, esp. p. 73.
GALLORINI, R. (1972). «L’autobiografia di Leon Battista Alberti: Studio e edizione». Rinascimento, n. s., 12, p. 73.
GARRIGA, J. (1994). «La intersegazione de L. B. Alberti». D’Art, 20, p. 11-57.
GENTIL, J. M. (2011). Sobre la supuesta perspectiva antigua y algunas consecuencias modernas. Sevilla: Universidad de Sevilla, p. 246.
GHIBERTI, L. (1955). Commentarii. En: Prosatori volgari del quattrocento. Milán: Riccardo Ricciardi, p. 338.
GIOSEFFI, D. (1994). «Perspectiva artificialis: Per la storia della prospettiva. Spigolature e apunti». En: Arte in Friuli: Arte in Triestre, 14, p. 96.
GRAFFTON, A. (2002). Leon Battista Alberti, Master Builder of the Renaissance. Londres: Harvard University Press, p. 91.
HAMMOND, J. H. (1980). The camera Obscura. Bristol: Adam Hilger Ltd., p. 11.
HERSANT, Y. (2015). «Alberti et la camera obscura», en Albertiana, XVIII.
HUHTAMO, E. (2006). «The Pleasures of the Peephole: An Archaeological Exploration of Peep Media». En: Book of Imaginary Media. Editado por Eric Kluitenberg. Rotterdam: NAi Publishers, p. 74-155.
KEMP, M. (1990). The Science of Art. New Haven y Londres: Yale University Press, p. 203.
KEMP, M. (1999). The Science of Art. New Haven y Londres: Yale University Press, p. 13.
MANCINI, G. (1882). La vita di Leon Battista Alberti. Florencia: G. C. Sansoni Editori, p. 111.
MANETTI, A. (1976). Vita di Filippo Brunelleschi. Milán: Polifilo, p. 551-552.
MILANESI, G. (1887). Operette istoriche edite et inedite di Antonio Manetti. Florencia: Successori Le Monnier, p. 86.
MONTON. B. (1761). Secretos de Artes Liberales y Mecánicas, recopilados, y traducidos de varios, y selectos Autores, que tratan de Physica, Pintura, Arquitectura, Optica, Chimica, Doradura y Charoles, con otras varias curiosidades, raras e ingeniosas. Barcelona: Imprenta de Joseph Girart, p. 60 y 61.
MURATORI, Ludovico Antonio y ALBERTI, Leonis Babtistae (1751). «Commentarius de coniuratione Porcaria». En: Rerum Italicarum Scriptores, XXV, p. 309-315.
PASTORE, N. y ROSEN, E. (1984). «Alberti and the camera obscura». Physis: Rivista Internazionale di Storia della Scienza Firenze, 26(2), p. 259-269.
PROCACCINI, A. (1981). «Alberti and the Framing of Perspective». The Journal of Aesthetics and Art Criticism, 40(1), p. 35.
REJÓN DE SILVA, D. A. (1784). El tratado de la pintura por Leonardo da Vinci y los tres libros sobre el mismo arte que escribió Leon Bautista Alberti. Madrid: Imprenta Real, p. 216.
RENNER, E. (2009). Pinhole Photography: From historic technique to Digital Application. Londres y Nueva York: Focal Press, p. 40.
RICHTER, P. (2012). The Notebooks of Leonardo da Vinci. Nueva York: Dover Publications, p. 264.
ROSCOE, W. (1796). The Life of Lorenzo de Medici, Called the Magnificent. Londres: Bronson & Chauncey, 1, 1803, p. 130.
SCHLOSSER, J. (1976). La literatura artística. Madrid: Cátedra, p. 115.
SHANNON, J. y. CARMAN, C. H. (eds.) (2010). Renaissance Theories of Vision. Farnham, Surrey: Ashgate Publishing Group.
TIRABOSCHI, G. (1804). «Vita de Leon Batista Alberti». En: Della Pittura e della Statua di Leon Batistta Alberti. Milán: Dalla Società Tipografica de’ Classici Italiani contrada di S. Margherita, p. XXIV.
TSUJI, S. (1990). «Brunelleschi and the Camera Obscura: The Discovery of the Pictorial Perspective». Art History, 13(3) (septiembre), p. 276-292.
VASARI, G. (1568). Le Vite dei più eccellenti scultori, pittori e architetti. Roma: Orsa Maggiore Editrice, 1991, p. 390-391.
VASARI, G. (1809). Vite de più eccellenti pittori, scultori e architetti. Milán: Dalla Società Tipografica de’ Classici Italiani, p. 82.
VEGA, J. (2010). Ciencia, arte e ilusión en la España Ilustrada. Madrid: CSIC.
VELTMAN, K. H. (1992). Perspective and the Scope of Optics. Toronto: Unpublished.
WINSTON, B. (1987). «A Mirror for Brunelleschi». Daedalus, 116(3), p. 187-201, esp. p. 199.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 Joan Carles Oliver Torelló

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.