El laberint de lletres dels beats Morgan i Valcavado: diagrames per veure, llegir i recórrer

Resum

En aquest article s’estudien els laberints de lletres que se situen com a frontispicis en les còpies del segle X al Comentario al Apocalipsis de Beat de Liébana. Des d’una perspectiva que s’aboca cap a la funció d’aquest diagrama dins del llibre objecte al qual pertany, es busca establir els modes de la lectura que involucren més operacions del cos i de la ment que els que es requereixen per llegir o per escoltar una lectura. Així mateix, des d’una mirada basada en la idea del Nachleben warburgià, es busquen els senyals que donen compte dels orígens amagats de les imatges que són parts constitutives d’aquests diagrames. Seguint aquest disseny teoricometodològic, s’aconsegueix establir l’adequació d’aquests laberints de lletres als laberints en el sentit clàssic del terme, gràcies a les possibilitats que donen les figures de ser recorregudes i a l’exaltació de sentit de tetragonus mundus de les seves formes, amb les connotacions apocalíptiques que això tenia en el context dels beats altmedievals. Es proposa l’existència d’una assimilació simbòlica entre el laberint, la vida de cadascú i la vida de la humanitat, fent del laberint de lletres una entrada al llibre, un lloc on, a través de la lectura, el joc i la meditació, es generen pensaments on es troben la visualitat, l’emoció i la corporalitat, preparant la transformació de l’usuari que recorre virtualment un camí de salvació.