Entorn del projecte de «l'obra nova» del Palau de la Generalitat. El «Memorial de 1603»
Resum
Quan el 1602 els diputats ordenen una nova visura de les obres d'ampliació del Palau de la Generalitat, s'està de fet qüestionant la primitiva traça de Pere Blai. Hom posa en joc tot un seguit de categories, d'acord amb un nou estil visual d'arrel renaixentista que prima la mirada. En són requeriments: els costos econòmics, la visualització de l'edifici —valor de la imatge d'acord amb una intencionada representació del poder civil-- i la seva individualització en el teixit urbà— d'aquí, el propòsit d'alliberar l'espai d'una plaça. El Memorial de 1603 s'insereix en una llarga i intricada seqüència. El document, d'interès pel cabal intrínsec d'informació projectual i constructiva, ho és també per a l'exegesi del model clàssic, del seu grau de comprensió i utilització al llindar del segle XVII en l'àmbit del Principat.Paraules clau
arquitectura, poder civil, renaixement, CatalunyaPublicades
01-12-1996
Com citar
Muntada, A., & Varela, E. (1996). Entorn del projecte de «l’obra nova» del Palau de la Generalitat. El «Memorial de 1603». Locus Amoenus, 2, 141–153. https://doi.org/10.5565/rev/locus.54
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2015 Anna Muntada, Elisa Varela

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.