El cambril del Santíssim Sagrament en la catedral d’Osca (1543) i l’herència litúrgica medieval

Resum

El 1520, el capítol de la catedral d’Osca va signar, amb el mestre Damián Forment, el contracte d’execució del retaule principal de l’església, una obra d’alabastre decorada amb escenes de la Passió de Crist. A la part superior, s’hi va obrir un ull de bou destinat a l’exhibició de l’eucaristia, comunicat amb un cambril posterior que funcionava com a capella eucarística i al qual s’accedia per una escala que partia de la nova sagristia. Aquest model és característic del Regne d’Aragó i té immediats precedents saragossans que van inspirar el d’Osca. En aquest article s’analitzen aquests precedents i la finalitat del conjunt compost per retaule i cambril; alhora que s’estudia com es van conservar els elements passionals i eucarístics medievals, com es van transformar i es van glossar en les noves concepcions desenvolupades a partir del segle XVI, i, a més, com ho van fer dins dels mateixos àmbits arquitectònics. Per dur a terme aquesta anàlisi, s’han utilitzat els costumaris redactats per a la catedral entre els segles XV i XVIII, les descripcions dels autors antics i els objectes i els espais conservats o que podem reconstruir gràcies a les fonts històriques. Després de l’estudi de tots aquests elements, es conclou que les noves obres encarregades a partir del segle XVI van respectar els antics continguts litúrgics del temple afegint-los sumptuositat i luxe, la qual cosa definia un panorama de transformació dins de la tradició.