Configuració d’un temps «futurista»

Resum

Aquest estudi analitza un període limitat del moviment futurista italià (1912-1914) centrant-se en la manera d’interpretar l’«espai» d’alguns dels seus protagonistes (pintors, escultors, arquitectes), com un registre conscient del temps peculiar relacionat amb l’obra concreta.

En el cas d’obres futuristes, es tracta d’una temporalitat plural, considerada en el seu transcórrer com a velocitat, moviment mecànic, i després traduïda, en l’univers creatiu, com a «simultaneïtat de les accions» i «dinamisme plàstic».

Aquest enfocament aspira a vincular el subjecte de la representació d’una manera més creïble al món de la vida, tractant d’articular un caràcter substancial de cosa inacabada a les operacions artístiques.