Jocs infantils en els cicles de les edats de la vida. Una conquesta de la pintura europea entre els segles XIV i XVII

Autors/ores

Resum

La representació dels jocs infantils va despuntar en l’art clàssic. No obstant això, cal esperar fins al segle XIV perquè sorgeixi un renovat interès per les escenes relacionades amb la infància. Aquest «despertar» iconogràfic va irrompre en el cicle de les edats de la vida a través de manuscrits i pintures murals. Exemple d’això són els frescos de Longthorpe Tower a Anglaterra (1330) i unes pintures murals de temàtica profana a Itàlia entre 1360 i 1524. Aquestes pintures van servir de model per a noves imatges en les enciclopèdies i els tractats morals. A partir del segle XV la iconografia va multiplicar el nombre i l’especificitat de les joguines, però també va conquerir nous suports —tapissos, objectes mobiliaris, pintures sobre taula i llenç, així com emblemes xilogràfics i estampes. Les edats es van convertir en el centre d’un complex debat sobre els beneficis i els perills del joc en l’educació moral de l’home, alhora que la seva presència en l’art i la literatura revelava una creixent consciència sobre la infància, una edat amb dret propi en la cultura dels adults.

Paraules clau

jocs i joguines, infància, edats de la vida, pintura, art occidental, segles XIV-XVII

Biografia de l'autor/a

Oriol Vaz-Romero Trueba, Universitat de Barcelona

Departament d’Arts i Conservació-Restauració, Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona

Publicades

2020-12-28

Descàrregues