Interculturalitat i TIC en els postgraus d'educació a l'Equador
Resum
La recerca ha destacat la necessitat d'abordar la complexa realitat de les societats culturalment diverses, i la importància que per a això té entrellaçar diversitat de sabers i necessitats d'ensenyament-aprenentatge. Davant d'aquest repte, els postgraus en educació constitueixen un àmbit de gran rellevància on posar en valor una perspectiva interdisciplinària, especialment relacionant l'enfocament intercultural i les tecnologies educatives. El present estudi analitza 18 programes de postgrau a l'Equador per tal de visibilitzar en quina mesura responen a aquest plantejament. L’estudi, de tall qualitativ, d'una banda, selecciona els postgraus avalats per l'òrgan rector de l'educació superior al país i en vigència. De l'altra, recorre a l'anàlisi documental per revisar pressupostos teòrics en contrast amb els dissenys de l'oferta seleccionada. Els resultats suggereixen que majoritàriament l'oferta de postgraus integra elements per promoure un diàleg de respecte, equitat i justícia social, en el que podríem considerar un canvi de paradigma. Tot i això, els resultats també visibilitzen buits curriculars, que redueixen l'intercultural i el digital a mers elements discursius en lloc de components emergents i transversals per a l'educació.
Paraules clau
Interculturalitat, Tecnologies educatives, diversitat, Diàleg de sabers, Postgrau en educacióReferències
Adam, T. (2007). Social housing reform in the transatlantic world before World War I, ponencia presentada en el taller Private Wealth, Public Welfare: Philanthropy and Social Knowledge in a Transatlantic World. Rockefeller Archive Center.
Álvarez-Gayou Jurgenson, J. L. (2003). Cómo hacer investigación cualitativa: Fundamentos y me-todología. Paidós.
Aguado, T. (2003). Pedagogía Intercultural. Editorial UNED.
Aguado, T., & Mata, P. (2017). Educación intercultural. Editorial UNED.
Alderete, M., & Formichella, M. (2017). El acceso a las TIC en el hogar y en la escuela: su impacto sobre los logros educativos. Revista de economía del rosario, 19(2), 221-242.
Arguís, R., Bolsas, A. P., Hernández, S., & Salvador, M. M. (2012). Programa “aulas felices”. Universidad de Zaragoza.
Botello, A, & Rincón, G. (2014). La influencia de las TIC en el desempeño académico de los estu-diantes en América Latina: Evidencia de la prueba Pisa 2012. Memorias Virtual Educa, Memorias VE2014.
Buckingham, D. (2008). Más allá de la tecnología. Aprendizaje infantil en la era de la cultura digital. Manantial.
Canclini, N. (2017) Culturas híbridas, poderes oblicuos. De Bolsillo.
Carrillo, A. T., & Becerra, A. J. (2004). La construcción del objeto y los referentes teóricos en la investigación social. La práctica investigativa en ciencias sociales, (13), 13-26.,
Charle, C; Vincent, J. & Winter, J (eds.) (2007). Anglo-French attitudes: comparisons and transfers between English and French intellectuals since the eighteenth century. Manchester Univer-sity Press.
Cortina, A. (2002). Ciudadanía intercultural. Glosario para una sociedad intercultural. Philosophica, (27) 7-15.
De Soria, A. (2006). Antropología de la educación para la formación de profesores. Educación y educadores, 9(2), 149-167.
Dewey, J. (1995). Democracia y educación: una introducción a la filosofía de la educación. Edicio-nes Morata.
Dietz, G. (2017). Interculturalidad: una aproximación antropológica. Perfiles educativos, 39(156), 192-207.
Fernández, S. (2002). La glocalización de la comunicación. Ámbitos. Revista Internacional de Co-municación, (7-8), 151-163.
Freire, P. (1998). Pedagogía de la liberación. Editora Moraes.
Freire, P. (1970). Pedagogía del oprimido. Siglo veintiuno editores, SA.
Fornet-Betancourt, R. (2001). Transformación intercultural de la filosofía: ejercicios teóricos y prác-ticos de filosofía intercultural desde Latinoamérica en el contexto de la globalización (Vol. 11). Desclée de Brouwer.
García, F. & Granados, J. (1999). Lecturas para educación intercultural. Ediciones Trotta.
Guerrero, P. (2008). Interculturalidad, nacionalidades indias, universidad y procesos políticos en Ecuador. Cuadernos Interculturales, 6(10), 159-169.
Leiva, J. & Moreno, N. (2011). Construyendo comunidades virtuales de aprendizaje intercultural en la escuela. Actas del VI Encuentro “Tendiendo puentes hacia la interculturalidad”. Uni-versidad de Málaga.
Asamblea Nacional (2015). Ley Orgánica de Educación Intercultural. Gobierno de Ecuador.
Asamblea Nacional (2008). Constitución de la República del Ecuador. Ecuador.
Marino, T., & Rodríguez, M. (2009). Un estudio exploratorio sobre heurísticas en estudiantes de un curso de matemática de nivel pre-universitario. Paradigma, 30(2), 159-178.
Martínez, M. (2006). La investigación cualitativa (síntesis conceptual). Revista de investigación en psicología, 9(1), 123-146.
Mateos, S., & Dietz, G. (2014). Resignificaciones locales de los discursos transnacionales de educa-ción superior intercultural en Veracruz. Revista mexicana de investigación educativa, 19(60), 45-71.
Mato, D. (2009). Instituciones interculturales de educación superior en América Latina. Procesos de construcción, logros, innovaciones y desafíos. IESALC.
Morín, E. (1999). Introducción al pensamiento complejo. Editorial Gedisa
Hall, S., & Du Gay, P. (Eds.). (2006). Questions of cultural identity. Crane Resource Centre. (2) pp-273.
Hepp, P. (2009). Las tecnologías digitales en contextos interculturales. CUHSO· Cultura-Hombre-Sociedad, 17(1), 83-90.
Paul, P. (2009). Formação do sujeito e transdisciplinaridade: história de vida profissional e imaginal. TRIOM.
Peña, T., & Pirela, J. (2007). La complejidad del análisis documental. Información, cultura y socie-dad, 16, 55-81.
Priegue, D., & Leiva, J. (2012). Las competencias interculturales en la sociedad del conocimiento: reflexiones y análisis pedagógico. Edutec. Revista Electrónica De Tecnología Educativa, (40), a207.
RRA Régimen Académico, R. (2019). Reglamento de régimen académico. Ecuador: Asamblea Na-cional del Ecuador.
Robertson, R. (1995). Glocalization: Time-space and homogeneity-heterogeneity. Global moderni-ties, 2(1), 25-44.
Salazar, N. (2005). Más allá de la globalización. La política y sociedad, 42(1), 135-149.
Sánchez, M. (2020). Estudios interculturales desde la educación. Revista historia de la educación latinoamericana, 22(34), 8-16.
Savater, F. (2001). El valor de educar. Educere, 5(13), 93-102.
Superior, C. D. E. (2014). Consejo de Educación Superior. Gobierno de Ecuador.
Tipa, J. (2018). ¿De qué me sirve la interculturalidad? Evaluación de la Universidad Intercultural de Chiapas por sus estudiantes. ALTERIDAD. Revista de Educación, 13(1), 56-71.
UNESCO (2013), Situación Educativa de América Latina y el Caribe: Hacia la educación de calidad para todos al 2015. UNESCO Santiago de Chile.
UNESCO (2005). Proyecto de Plan de Aplicación Internacional del Decenio de las Naciones Unidas de la Educación para el Desarrollo Sostenible. Doc. 171 ex/7.UNESCO.
Vickery, B. (1970). Techniques of information retrieval. Editorial Butterworths
Walsh, C. (2005). Introducción. ¿Qué es la interculturalidad y cuál es su significado e importancia en el proceso educativo? En La interculturalidad en educación (pp.4-19) Ministerio de Educación del Perú – UNICEF. LIBRO UNICEF2.cdr (cultura.pe)
Zambrano, F & Sant' Ana, H. (2020). Academia, Estado y Activismo Femenino. Antropología Ex-perimental, (20), 73-82.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2021 Bellaterra: Journal of Teaching and Learning Language and Literature

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.