“Soc massa bo”: Pràctiques plurilingües i de pluriliteracitat empoderadores en un programa extraescolar
Resum
En aquest article, descric les interaccions d’en Dalil, un nen plurilingüe d’origen familiar immigrant, mentre participa en un programa extraescolar de lectura a Barcelona, ciutat on viu i ha estat escolaritzat. El programa s’adreça a infants categoritzats com a ‘en risc’ de fracàs escolar per no assolir els nivells establerts de lectura en català, la llengua vehicular de l’escola, i té com a objectiu desenvolupar competències de literacitat. L'observació etnogràfica de les interaccions d’en Dalil amb companys i mentores dins del programa posa en relleu pràctiques lingüístiques i de pluriliteracitat complexes que desafien categoritzacions deficitàries sobre les seves capacitats. Analitzar aquestes pràctiques promou una comprensió més àmplia de les competències lingüístiques i de literacitat d’infants plurilingües com en Dalil, i la promoció d’enfocaments inclusius i competencials que els confereixin la legitimació –pròpia, aliena i institucional- per aprendre desplegant tot el seu repertori i múltiples competències.
Paraules clau
Programes extraescolars, Plurilingüisme, Pluriliteracitats, Aprenentatge corporitzatReferències
Ajuntament de Barcelona (2018). Perfil de la població estrangera a Barcelona. Gener 2018. https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Estadistiques_per_temes/Poblacio_i_demografia/Documents_relacionats/pobest/a2018/part1/nt27.htm
Bourdieu, P. (1991). El sentido práctico. Taurus Ediciones.
Byram, M. & Fleming, M. (Eds.) (1998). Language learning in intercultural perspective: Approa-ches through drama and ethnography. Cambridge University Press.
Canagarajah, S. (2007). Lingua franca English, multilingual communities, and language acquisition. The Modern Language Journal, 91, 923-939. https://doi.org/10.1111/j.1540-4781.2007.00678.x
Cely Ávila, F.E. (2021). Embodied Education for Coexistence. Revista Colombiana de Psicolo-gía, 30(1), 63-77. https://doi.org/10.15446/rcp.v30n1.71764
Cole, M. & The Distributed Literacy Consortium (2006). The fifth dimension: An afterschool pro-gram built on diversity. Sage.
Consell d’Europa (2001). Common European framework of reference for languages: Learning, teaching, assessment. Consell d’Europa.
Coste, D., Moore, D. & Zarate, G. (2009). Plurilingual and pluricultural competence. Consell d’Europa.
Crespo, I., Lalueza, J., Lamas, M., Padrós, M. & Sánchez, S. (2014). El proyecto Shere Rom. Fun-damentos de una comunidad de prácticas para la inclusión educativa. Psicología, Conoci-miento y Sociedad, 4(2), 138-162.
Cummins, J. (2008). BICS and CALP: Empirical and theoretical status of the distinction. Encyclope-dia of Language and Education, 2(2), 71-83. https://doi.org/10.1007/978-0-387-30424-3_36
Dooly, M. & Unamuno, V. (2009). Multiple languages in one society: categorisations of language and social cohesion in policy and practice. Journal of Education Policy, 24(3), 217-236. https://doi.org/10.1080/02680930902823039
Forés, A. & Parcerisa, A. (2021). Informe Educació 360: Més enllà del temps lectiu. Fundació Jau-me Bofill.
García, O., Bartlett , L. & Kleifgen, J. (2007). From bilingualism to plurilingualism. A P. Auer & L. Wei (Eds.), Handbook of multilingualism and multilingual communication, Vol. 5 (pp. 207228). Mouton de Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110198553.2.207
Gogolin, I. (1997). The monolingual habitus as the common feature in teaching in the language of the majority in different countries. Per Linguam, 13(2), 38-49. https://doi.org/10.5785/13-2-187
González, N., Moll, L. & Amanti, C. (Eds.) (2005). Funds of knowledge: Theorizing practices in households, communities, and classrooms. Routledge.
González Motos, S. (2016). ¿Qué impacto tienen las actividades extraescolares sobre los aprendi-zajes de los niños y los jóvenes? Fundació Jaume Bofill. https://ivalua.cat/sites/default/files/201911/20_10_2016_07_42_35_actividadesextraescolares_CA_191016.pdf
Goodwin, C. (2000). Action and embodiment within situated human interaction. Journal of Prag-matics, 32(10), 1489-1522. https://doi.org/10.1016/S0378-2166(99)00096-X
Gumperz, J. J. (1964). Linguistic and social interaction in two communities. American Anthropolo-gist, 66(6), 137-153. https://doi.org/10.1525/aa.1964.66.suppl_3.02a00100
Gumperz, J. J., & Hymes, D. (Eds.) (1972). Directions in Sociolinguistics: The Ethnography of Communication. Holt, Rinehart and Winston.
Gutiérrez, K. (2008). Developing a sociocritical literacy in the third space. Reading Research Quar-terly, 43(2), 148-164. https://doi.org/10.1598/RRQ.43.2.3
Heath, S. (1983). Ways with words: Language, life and work in communities and classrooms. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511841057
Heller, M. (2008). Doing ethnography. A L. Wei & M. Moyer (Eds.), The Blackwell guide to re-search methods in bilingualism and multilingualism (pp. 249-262). Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781444301120.ch14
Hull, G. & Schultz, K. (2001). Literacy and learning out of school: A review of theory and practice. Review of Educational Research, 71(4), 575611. https://doi.org/10.3102/00346543071004575
Intke-Hernández, M. & Holm, G. (2015). Migrant stay-at-home mothers learning to eat and live the Finnish way. Nordic Journal of Migration Research, 5(2), 75-82. https://doi.org/10.1515/njmr-2015-0012
Klassen, C. (1987). Language and literacy learning: The adult immigrant's account. University of Toronto.
Lüdi, G. & Py, B. (2009). To be or not to be… a Plurilingual Speaker. International Journal of Multilingualism, 6(2), 154-167. https://doi.org/10.1080/14790710902846715
Merleau-Ponty, M. (1985). Fenomenología de la percepción. Planeta-Agostini.
Moll, L., Amanti, C., Neff, D. & Gonzalez, N. (1992). Funds of knowledge for teaching: Using a qualitative approach to connect homes and classrooms. Theory into Practice, 31(2), 132-141. https://doi.org/10.1080/00405849209543534
Mondada, L. (2004). Ways of ‘doing being plurilingual’ in international work meetings. A R. Gard-ner & J. Wagner (Eds.), Second language conversations (pp. 27-60). Continuum.
Moore, E., Bradley, J., i Simpson, J. (Eds.) (2020). Translanguaging as transformation: The colla-borative construction of new linguistic realities. Multilingual Matters. https://doi.org/10.21832/9781788928052
Moore, E. & Vallejo, C. (2018). Practices of conformity and transgression in an out-of-school read-ing programme for ‘at risk’ children. Linguistics and Education, 43, 25-38. https://doi.org/10.1016/j.linged.2017.09.003
Moore, E., Vallejo, C., Borràs, E. & Dooly, M. (2021). Out-of-school language learning and educa-tional equity. A E. Moore & C. Vallejo (Eds.), Learning english out of school: An inclusive approach to research and action (pp. 27-42). Peter Lang. https://doi.org/10.3726/b18699
Nussbaum, L. (2013). Interrogations didactiques sur l’éducation plurilingüe. A V. Bigot, A. Brete-gnier & M. Vasseur (Eds.), Vers le plurilinguisme? 20 ans après (pp. 85‐93). Editions des archives contemporaines.
Nussbaum, L. & Unamuno, V. (2006). Usos i competències multilingües entre escolars d’origen immigrant. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Patiño-Santos, A. (2011). La construcción discursiva del fracaso escolar: una etnografía sociolingüís-tica crítica en un centro educativo de Madrid. Spanish in Context, 8(2), 235-256. https://doi.org/10.1075/sic.8.2.03pat
Rymes, B. (2014). Communicative repertoire. A B. Street & C. Leung (Eds.) The Routledge com-panion to English studies (pp. 287-301). Rouledge.
Spielberger, J. & Halpern, R. (2002) The role of after-school programs in children’s literacy devel-opment. Chaplin Hall Centre for Children at the University of Chicago.
Vallejo, C. & Dooly, M. (2020). Plurilingualism and translanguaging: emergent approaches and shared concerns. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1), 1-16. https://doi.org/10.1080/13670050.2019.1600469
Vallejo, C. & Moore, E. (2016). Prácticas plurilingües ‘transgresoras’ en un programa extraescolar de refuerzo de la lectura. Signo y Seña, 29, 33-61.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 Claudia Vallejo Rubinstein
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
