Contrariar l’odi: Els relats de l’odi en els mitjans digitals i la construcció de discursos alternatius en alumnat d’Educació Secundària
Resum
Els relats de l’odi són discursos creats contra persones i col·lectius. Generen discriminació a partir de l’estigma, la generalització i l’exclusió de la convivència social. En l'era digital l'educació és clau per a la formació d'una ciutadania crítica, que pugui desconstruir els relats de l’odi que es difonen en línia, així com reconstruir-los com contrarelats. El present estudi analitza les competències per a la interpretació crítica de la informació digital, de 307 alumnes i alumnes d'educació secundària davant relats de l’odi presents a les xarxes socials. Els resultats mostren un rebuig general cap als relats racistes i discriminatoris. Malgrat tot, es detecten dificultats importants per aportar coneixements sobre els contextos i per construir contra-relats. D’altra banda, una minoria de l'alumnat es mostra d’acord amb aquests discursos discriminatoris.
Paraules clau
Discurs de l’odi, Contrarelats de l’odi, Literacitat Crítica, Literacitat digital, Acció socialReferències
Arroyo, A., Ballbé, M., Canals, R., García-Ruiz, C.R., Llusà, J., López, M., Oller, M., & Santiste-ban, A. (2018). La construcción de contrarelatos del odio en la formación inicial del profe-sorado. En M. A. Jara, G. Funes, F. Ertola & M. C. Nin (Eds.), Los aportes de la didáctica de las ciencias sociales, de la historia y de la geografía a la formación de la ciudadanía en los contextos iberoamericanos (pp. 635-644). Universidad Nacional del Comahue.
Butler, J. (2004). Undoing gender. Routledge.
Castellví, J. (2019). Literacitat crítica digital en els Estudis Socials. Estudis de cas en educació primària [PhD thesis]. Universitat Autònoma de Barcelona.
Clarke, V., Braun, V., & Hayfield, N. (2015). Thematic analysis. En J. A. Smith (Ed.), Qualitative psychology. A practical guide to research methods (pp. 222-248). SAGE.
Council of Europe (2017). We can! Taking action against hate speech through counter alternative narratives. No hate speech movement. European Youth Centre.
De Sousa Santos, B. (2019). El fin del imperio cognitivo. La afirmación de las epistemologías del sur. Trotta.
Díez, Mª. C. (2013). Indicadores para el seguimiento y para la evaluación de la perspectiva de géne-ro en proyectos educativos de ciencias sociales: una apuesta real por la calidad. En J. Pagès & A. Santisteban (Eds.), Una mirada al pasado y un proyecto de futuro. Investigación e Innovación en didáctica de las ciencias sociales, (Vol. II) (pp. 45-52). Universitat Autònoma de Barcelona - AUPDCS.
Djuric, N., Zhou, J., Morris, R., Grbovic, M., Radosavljevic, V., & Bhamidipati, N. (2015). Hate speech detection with comment embeddings. En A. Gangemi, S. Leonardi & A. Panconesi (Eds.), WWW ‘15 Companion: Proceedings of the 24th International Conference on World Wide Web. Association for Computing Machinery. https://doi.org/10.1145/2740908.2742760
Gagliardone, I., Gal, D., Alves, T., & Martínez, G. (2015). Countering online hate speech. UNESCO.
GREDICS. (2017). (Contra)relatos del odio. Dosier de actividades. Proyecto EDU2016-80145-P. Universitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2018/214743/EDU201680145P_contrarelatosorido_gredics.pdf
Griergson, J. (2020, mayo 13). Anti-Asian hate crimes up 21% in UK during coronavirus crisis. The Guardian https://www.theguardian.com/world/2020/may/13/anti-asian-hate-crimes-up-21-in-uk-during-coronavirus-crisis
González, B. (2020, mayo 14). Ciberhomofòbia: l’odi es trasllada a la xarxa. Universitat Oberta de Catalunya. https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2020/234-Ciberhomofobia-odi-xarxa.html
Izquierdo, A. (2019). Literacidad crítica y discurso del odio: una investigación en Educación Secun-daria. REIDICS, 5, 42-55. https://doi.org/10.17398/2531-0968.05.42
Knudsen, S. (2006). Intersectionality - A theoretical inspiration in the analysis of minority cultures and identities in textbooks. En E. Bruillard, B. Aamotsbakken, S. Knudsen & M. Horsley (Eds.), Caught in the web or lost in the the textbook? (pp. 61-76). IARTEM. https://repository.gei.de/bitstream/handle/11428/25/818102888_2015_A.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Massip Sabater, M. (en prensa). Els contra-relats de l’odi: un estudi amb professorat en formació. En M. Massip, A. Santisteban & N. González-Monfort (Eds.), El futur comença ara mateix. L’ensenyament de les ciències socials per interpretar el món i actuar socialment. Universi-tat Autònoma de Barcelona.
Osler, A. (2015). Human rights education, postcolonial scholarship and action for social justice. Theory and Research in Social Education, 43(2), 244-274. https://doi.org/10.1080/00933104.2015.1034393
Parekh, B. (2006). Hate speech. Is there a case for banning? Investigación de políticas públicas, 12(4), https://doi.org/10.1111/j.1070-3535.2005.00405.x
Ranieri, M. (Ed.). (2016). Populims, Media and Education. Challenging discrimination in contem-porary digital societies. Routledge.
Sales Gelabert, T. (2015). Lo humano, la deshumanización y la inhumanidad. Apuntes filosófico-políticos para entender la violencia y la barbarie desde J. Butler. Análisis. Revista de inves-tigación filosófica, 2(1), 49-61. https://doi.org/10.26754/ojs_arif/a.rif.20151922
Santisteban, A. (2017a). La investigación sobre la enseñanza de las ciencias sociales al servicio de la ciudadanía crítica y la justicia social. En R. Martínez Medina, R. García-Morís & C. R. García Ruiz (Eds.), Investigación en didáctica de las ciencias sociales. Retos, preguntas y líneas de investigación (pp. 558-567). AUPDCS/Universidad de Córdoba.
Santisteban, A. (2017b). Educació política i mitjans de comunicació. Perspectiva Escolar, 395, 12-16.
Santisteban, A., Díez-Bedmar, M. C. & Castellví, J. (2020). Critical digital literacy of future teach-ers in the Twitter Age. Culture and Education, 32(2), 185-212. https://doi.org/10.1080/11356405.2020.1741875
Spillman, K., & Spillman, K. (1991). La imagen del enemigo y la escalada de los conflictos. Revista Internacional de Ciencias Sociales, XLIII(1), 59-77.
Sponholz, L. (2016). Islamophobic hate speech: What is the point of counter-speech? The case of Oriana Fallaci and The Rage and the Pride. Journal of Muslim Minority Affairs, 36(4), 502-522. https://doi.org/10.1080/13602004.2016.1259054
Stanley, E. (2018). The affective commons: Gay shame, queer hate, and other collective feelings. GLQ. A Journal of Lesbian and Gay Studies, 24(4), 489-508. https://doi.org/10.1215/10642684-6957800
Universitat Autònoma de Barcelona (2020). Codi de bones pràctiques en la recerca. https://www.uab.cat/doc/DOC_CBP
Waldron, J. (2012). The harm in hate speech. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2021 Bellaterra: Journal of Teaching and Learning Language and Literature
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
