Vulnerabilitat i deliberació en temps d’epidèmia

Autors/ores

Resum

L’epidèmia de COVID-19 ens enfronta amb una situació sense precedents en què descobrim la nostra vulnerabilitat de maneres variades i dramàtiques. Emparats en la poderosa tecnologia de què disposem, observem ara, tanmateix, la nostra enorme penúria en no poder donar una resposta adequada a l’amenaça a la nostra salut i a la nostra supervivència. La fragilitat que patim es fa palesa en diferents àmbits: la vulnerabilitat de la nostra condició corporal i mortal, que ens obliga a refugiar-nos en el confinament aïllant-nos d’un medi que ha esdevingut hostil i on també descobrim la nostra flaquesa psicològica; la vulnerabilitat de les situacions de major desvaliment, que posen en evidència la debilitat dels sistemes socials i sanitaris per protegir els qui es troben en una condició més delicada; la vulnerabilitat dels sistemes de gestió de recursos, que afronten la presa de decisions més complexa tractant de preservar la justícia, i el que podríem denominar la vulnerabilitat moral, ja que es posa en qüestió la nostra capacitat de manejar entorns deliberatius per resoldre adequadament els conflictes de valors. Cal revisar aquests entorns de vulnerabilitat per explicar com la realitat de la pandèmia ens obliga a revisar i a desenvolupar una ètica a l’altura de les circumstàncies.

Paraules clau

vulnerabilitat, justícia, deliberació, ètica, humanització

Referències

BOLDT, J. (2019). «The concept of vulnerability in medical ethics and philosophy». Philosophy, Ethics and Humanity in Medicine, 14 (1), 6.

DOMINGO, T. (2019). «Hacia una antropología hermenéutica del sufrimiento: Fenomenología de la acción (y del sufrir), ética de la resistencia y hermenéutica de la parsimonia. (Una presentación de El sufrimiento no es el dolor de Paul Ricœur)». Isegoría, 60, 75-91.

DOMINGO, T. y FEITO, L. (2013). Bioética narrativa. Madrid: Escolar y Mayo.

FEITO, L. (2007). «Vulnerabilidad». Anales del Sistema Sanitario de Navarra, 30 (3), 7-22.

FINEMAN, M.A. (2008). «The Vulnerable Subject: Anchoring Equality in the Human Condition». Yale Journal of Law & Feminism, 20 (1), 1-23.

GRACIA, D. (2011). «Teoría y práctica de la deliberación moral». En: FEITO, L.; GRACIA, D. y SÁNCHEZ, M.A. (eds.). Bioética: El estado de la cuestión. Madrid: Triacastela, 101-154.

GRUPO DE TRABAJO ÉTICA Y COVID (EUSKADI) – ABFYC (2020). ¿La salud de quién estamos defendiendo?: Desigualdades sociales y sanitarias en tiempo de pandemia. Recuperado de http://www.asociacionbioetica.com/blog/la-salud-de-quien-estamos-defendiendo-desigualdades-sociales-y-sanitarias-en-tiempo-de-pandemia

GUTMANN, A. y THOMPSON, D. (2004). Why deliberative democracy? Princeton University Press.

HAVE, H. ten (2014). «The principle of vulnerability in the UNESCO Declaration on Bioethics and Human Rights». En: THAM, J.; GARCIA, A. y MIRANDA, G. (eds.). Religious Perspectives on Human Vulnerability in Bioethics: Advancing Global Bioethics, vol. 2. Dordrecht: Springer.

HAVE, H. ten (2016). Vulnerability: Challenging bioethics. Nueva York: Routledge.

HOFFMASTER, B. (2006). «What does vulnerability mean?». Hastings Center Report, 36, 38-45.

JASPERS, K. (1978). La filosofía desde el punto de vista de la existencia. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

ORTEGA Y GASSET, J. (1923). «El tema de nuestro tiempo». En: Obras Completas. Tomo II. Madrid: Taurus.

ORTEGA Y GASSET, J. (1940). «Ideas y creencias». En: Obras completas. Tomo V. Madrid: Taurus.

RENDTORFF, J. y KEMP, P. (2000). Basic ethical principles in European bioethics and biolaw. Barcelona: Instituto Borja de Bioética.

RICOEUR, P. (2005). Caminos del reconocimiento. Madrid: Trotta.

RICOEUR, P. (2008). «Autonomía y vulnerabilidad». En: Lo justo 2: Estudios, lecturas y ejercicios de ética aplicada. Madrid: Trotta.

WALKER, M.U. (2014). «Moral Vulnerability and the Task of Reparations». En: MACKENZIE, C.; ROGERS, W. y DODDS, S. (eds.). Vulnerability: New Essays in Ethics and Feminist Philosophy. Nueva York: Oxford University Press, 111-133.

Biografia de l'autor/a

Lydia Feito Grande, Universitat Complutense de Madrid

Lydia Feito Grande és professora titular a la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid. Doctora en Filosofia i Lletres. Doctora en Neurociència. Magíster en Bioètica. Magíster en Neuropsicologia. Presidenta de l’Associació de Bioètica Fonamental i Clínica. Directora del Seminari de Recerca en Bioètica UCM. Directora de la revista Bioética Complutense. Membre del Grup d’Interès en Ètica de la Societat Espanyola de Fertilitat. Vocal del Comitè d’Ètica de l’Hospital Universitari Fundació Alcorcón. Vocal del Comitè d’Ètica de CASER Residencial. Algunes de les seves publicacions són: Neuroética: Cómo hace juicios morales nuestro cerebro (Madrid, Plaza y Valdés, 2019); Bioética narrativa, amb T. Domingo (Madrid, Escolar y Mayo, 2013) i Ética y enfermería (Madrid, San Pablo, 2009).

Publicades

2020-10-30

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.