Sobre la revista

Focus i abast

Enrahonar és una revista acadèmica de filosofia fundada l’any 1981 i editada per la Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Filosofia). Enrahonar posa un interès especial en les contribucions sobre raó o racionalitat teòrica i pràctica en tots els seus aspectes i en totes les disciplines filosòfiques, com l’epistemologia, l’ètica, l’estètica, la metafísica, la filosofia de la ciència o la filosofia del llenguatge, de la ment, de l’acció, i també en els plantejaments històrics. L’acceptació d’articles es regeix pel sistema de censors (double blind peer review), amb avaluadors externs. Enrahonar també publica notes bibliogràfiques i ressenyes i convida a presentar propostes de números monogràfics. Enrahonar té una periodicitat semestral (març i octubre). Tots els articles, notes i ressenyes es poden consultar i descarregar gratuïtament. Les normes del procés de revisió i les instruccions per als autors es poden consultar a: http://revistes.uab.cat/enrahonar/about

Procés d'avaluació d'experts/ertes

1. Enrahonar publica treballs acadèmics de recerca originals. Excepcionalment, i per raons d’interès científic i/o de divulgació d’aportacions especialment notòries, la Redacció podrà decidir la publicació i/o traducció d’un text ja publicat.

2. Els errors de format i presentació, l’incompliment de les normes de la revista o la incorrecció ortogràfica i sintàctica podran ser motiu de rebuig del treball sense passar-lo a avaluació.

3. Un cop rebut un text que compleixi tots els requisits formals, se’n confirmarà la recepció i començarà el procés d’avaluació.

4. En una primera fase, la Redacció efectuarà una revisió general de la qualitat i adequació temàtica del treball, i podrà rebutjar directament sense passar a avaluació externa aquells treballs amb una qualitat ostensiblement baixa o que no efectuïn cap contribució als àmbits temàtics de la revista. Per a aquesta primera revisió, la Redacció podrà requerir l’assistència dels coordinadors dels números i dels membres del Consell Editorial.

5. Els articles que superin aquest primer filtre s’enviaran a dos avaluadors/es externs, especialistes en la matèria o línia de recerca de què es tracti, que elaboraran informes pel procediment de cegament doble. Els revisors hauran d’avaluar si l’article demostra prou coneixement del tema plantejat, si defensa una tesi d’interès, si la tesi està ben argumentada, si realitza una aportació original, si domina la bibliografia sobre la matèria treballada i si està escrit correctament. En cas que les avaluacions siguin discrepants, o que per qualsevol altre motiu ho consideri necessari, la Redacció podrà enviar el text a un tercer avaluador/a.

6. Segons els informes dels avaluadors/es, la Redacció, juntament amb el coordinador/a del número corresponent, podrà prendre una de les decisions següents, que serà comunicada a l’autor/a:

  • Publicable tal com està.
  • Publicable després de revisar-lo. En aquest cas, la publicació quedarà condicionada a la realització per part de l’autor/a de tots els canvis requerits per la Redacció.
  • No publicable.

7. En cas que un treball sigui acceptat per publicar-lo, l’autor/a haurà de ser revisar-ne les galerades en el termini màxim de dues setmanes.

Freqüència de publicació

Semestral, publica al març i octubre.

Política d’accés obert

Aquesta revista proveeix accés lliure immediat al seu contingut sota el principi que posar investigació a disposició del públic de manera gratuïta afavoreix un major intercanvi de coneixement global. Als usuaris/àries se’ls permet llegir, descarregar, distribuir, imprimir, reproduir parcialment, buscar o fer un enllaç als textos sense demanar permís previ a l’editora o a l’autor/a.

La revista està subjecta a una llicència de Reconeixement Creative Commons Reconeixement 4.0.

Edició en paper

Si.
Per fer comandes seguir l'enllaç.

Declaració ètica sobre publicació i males pràctiques

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es compromet a promoure una conducta ètica en la publicació de les seves revistes científiques, i pren com a referència els principis publicats pel Committee on Publication Ethics (COPE) al Code of Conduct and Best Practice Guidelines for Journal Editors (http://publicationethics.org).

Per aconseguir-ho la UAB considera imprescindible que totes les parts que participen en el procés d'edició de les seves revistes científiques —directors, avaluadors i autors— coneguin i acceptin els principis recollits en aquest codi que, en essència, són els següents:

Editors
Es comprometen a
• Concretar la relació entre editor, director i altres parts amb un contracte.
• Fomentar la independencia editorial.
• Respectar la privacitat
• Protegir la propietat intel·lectual
• Mantenir la integritat dels continguts publicats
• Publicar els continguts puntualment

Directors
• Decisió sobre la publicació de treballs: els directors de les revistes, després de consultar el consell editorial, es responsabilitzen de la decisió de publicar o no els articles que arriben a la redacció, una vegada rebuts els dictàmens de dos avaluadors externs i, en cas de discrepàncies significatives entre tots dos, d’un tercer avaluador. Es comprometen a seguir el mateix criteri per acceptar o rebutjar tots els articles d’acord amb l’originalitat, rellevància i claredat d’aquests. Els directors oferiran mecanismes per apel·lar decisions editorials davant del consell editorial. Tanmateix, oferiran directrius completes i actualitzades sobre les responsabilitats dels autors i de les característiques dels treballs enviats a la revista.
• No discriminació: els directors examinaran els articles proposats sense tenir en compte la raça, el gènere, l’orientació sexual, la religió, l’origen ètnic, el país d’origen o ciutadania o l’orientació política dels autors.
• Confidencialitat: els directors i la resta del personal relacionat amb la revista es comprometen a no revelar informació sobre els articles rebuts a persones que no siguin el mateix autor i els avaluadors. Igualment garanteixen que el procés es desenvoluparà de forma que es preservi l’anonimat dels revisors i dels autors en tots els casos.
• Conflicte d’interessos i divulgació: els directors es comprometen a no utilitzar per als seus propis treballs d’investigació els resultats dels articles rebuts sense el consentiment explícit de l’autor.
• Reconeixement d’errors: els directors publicaran correccions, aclariments, retractacions i disculpes en cas que sigui necessari.
• Qualitat: es demanarà l’opinió als autors, als revisors i al comitè editorial per tal de millorar el procés editorial.

Autors
• Autoria del text: l’article proposat haurà d’estar signat pel seu autor i, si es dóna el cas, per qualsevol altra persona que hagi col·laborat de manera significativa en la planificació, organització, elaboració o processament de la investigació que es trobi en la base de l’article. En cas de coautoria, l’autor que envia el text ha de declarar explícitament que al treball apareixen els noms de tots els autors, que han donat la seva aprovació i consentiment a la versió final de l’article per ser publicat en una revista de la UAB.
• Responsabilitat: els autors es fan responsables del contingut del seu manuscrit.
• Plagi i originalitat: els autors declararen que el treball enviat a la revista és original en totes i cadascuna de les seves parts i cita correctament totes les fonts emprades.
• Accés i conservació de les dades: els autors dels articles hauran d’aclarir, a petició dels directors, les fonts o dades sobre les quals es basa la investigació; aquestes dades es conservaran durant un període de temps raonable després de la publicació i es podran donar a conèixer en cas que sigui necessari.
• Publicacions múltiples, repetitives o en conflicte: l’autor no publicarà articles que exposin el mateix contingut en més d’una revista de manera simultània.
• Conflicte d’interessos i divulgació: els autors declaren explícitament que no existeix conflicte d’interessos que hagin condicionat els resultats de la investigació o les interpretacions que es proposen. També indicaran les fonts de finançament de la investigació, si es dóna el cas, com també el projecte en què s’emmarca l’article.
• Errors en els articles publicats: en cas que un autor identifiqui un error o inexactitud rellevant en un article publicat, n’haurà d’informar els directors de la revista i proporcionar tota la informació necessària perquè facin les correccions oportunes.

Avaluadors

• Revisió d’experts: s’adopta el sistema de revisió amb cegament doble, procediment que ajuda els directors i el consell editorial a prendre decisions sobre els articles rebuts a la redacció de la revista i que al mateix temps permet a l’autor millorar el seu treball.
• Respecte als terminis: una vegada s’ha acceptat avaluar un article, els revisors respectaran els terminis establerts; en cas de no poder-los assumir hauran de comunicar-ho amb prou antelació als directors.
• Confidencialitat: els articles sotmesos a revisió es consideren documents confidencials i, per tant, els avaluadors no podran discutir-los amb terceres persones sense el permís dels directors.
• Objectivitat: la revisió es portarà a terme de manera objectiva; no es consideraran oportuns els judicis personals sobre l’autor i els revisors argumentaran les seves opinions sobre el treball de manera apropiada i justificada.
• Indicacions bibliogràfiques: els avaluadors es comprometen a oferir dades bibliogràfiques precises d’obres importants per al tema de l’article que l’autor pugui haver omès; tanmateix, els avaluadors comunicaran als directors semblances o solapaments del text rebut amb altres obres, si es donés el cas.
• Conflicte d’interessos i divulgació: qualsevol informació reservada que s’hagi obtingut en el procés d’avaluació serà considerada confidencial i no es podrà utilitzar per a finalitats personals; en cas que la revisió d’un article suposi un conflicte d’interessos de l’avaluador a causa de relacions de col·laboració o competència amb l’autor o amb la institució de la qual procedeix, l’avaluador rebutjarà la proposta de revisió.

Taxes de publicació

Atès que els costos de publicació de la revista Enrahonar estan coberts pel pressupost interns de la universitat editora (UAB), els autors no han de pagar cap taxa per a l'edició de l'article (article-processing charges, APC). Per això la revista no té cap política per subvencionar articles (waivers).

Història de la revista

Enrahonar va ser fundada l’any 1981, tretze anys després de la creació de la UAB, com un mitjà de difusió d’idees i debats de filosofia i altres disciplines properes. La seva voluntat era continuar la tradició de la filosofia catalana, que s’havia vist interrompuda pel franquisme, i alhora fer-la participar en els debats internacionals contemporanis.

En la seva creació hi van participar els professors que van fundar el Departament de Filosofia, com ara Josep Calsamiglia, que en va ser el primer director, Josep Montserrat Torrents, Pere Lluís Font, Octavi Fullat, Joaquim Maristany, Victòria Camps i Cervera, Magí Cadevall i Soler o Josep Manuel Udina.També va tenir el suport i la participació de Javier Muguerza, Manuel Reyes Mate, Ramón Valdés o Esperanza Guisán. Els seus primers números es van fer ressò dels diferents congressos i trobades de filosofia dels anys vuitanta, i són un testimoni dels esforços per recuperar la pròpia tradició filosòfica i per fomentar les relacions amb la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i el Col·legi de Filosofia. La preocupació per l’ensenyament de la filosofia i les humanitats també hi és present des dels inicis, i es fa especialment palesa en alguns volums dedicats a la filosofia de l’educació. Després de la mort de Josep Calsamiglia l’any 1982, la revista va ser dirigida, successivament, per Josep Montserrat Torrents, Victòria Camps i Cervera, Gerard Vilar, Marta Tafalla, Jaume Mensa i David Casacuberta. Des del 2020 la codirigeixen Jordi Riba i Àlex Mumbrú.

En la darrera dècada, Enrahonar ha publicat números monogràfics sobre alguns dels debats internacionals contemponaris més fructífers, com ara les discussions sobre la causalitat, la democràcia, els drets humans, Rawls, Goodman, l’estètica de la natura o les relacions entre pensament oriental i ciències cognitives. I al mateix temps també ha dedicat alguns números a la filosofia catalana. En la seva voluntat per fomentar el diàleg internacional, Enrahonar ha publicat articles de Jürgen Habermas, Agnes Heller, Christoph Menke, Alexander García-Düttmann, Seyla Benhabib, Cristina Lafont o Thomas Pogge, entre d’altres.