Anscombe llegint a Aristòtil
Resum
Fent-ne una lectura particular, «Modern Moral Philosophy» (La filosofia moral moderna) d’Anscombe es considera un text fundador en el renaixement de l’ètica de la virtut. Vist així, Anscombe insinua que és possible fer ètica sense emprar conceptes com «deure moral» o «obligació moral»; l’exemple perfecte n’és l’ètica aristotèlica. D’altra banda, Anscombe afirma que actualment no és útil fer filosofia moral, ja que troba que «filosòficament hi ha una gran bretxa […] que s’ha d’omplir amb una explicació de la naturalesa humana, l’acció humana […] i, sobretot, del “floriment” humà» (Anscombe, 1958: 18). La bretxa a la qual es refereix apareix on hi hauria d’haver una «prova que un home injust és un home dolent». El meu objectiu en aquest article és discutir les diverses formes en què es poden interpretar les tesis d’Anscombe, recordant dos altres filòsofs per a qui l’ètica de la virtut aristotèlica també era essencial: P. Foot i J. McDowell. Argumentaré que Anscombe no esperava que l’ètica aristotèlica respongués als problemes que l’ètica moderna ens planteja.Paraules clau
«Modern Moral Philosophy», ètica aristotèlica, ètica de la virtut, naturalisme moral, Philippa Foot, John McDowellReferències
ANSCOMBE, G.E.M. (1958). “Modern Moral Philosophy”. Philosophy, 53, 1-19. Reprinted in Anscombe 1991 and in Anscombe 2005.
ANSCOMBE, G.E.M. (1969). “On Promising and its Justice”. Critica, 3 (7/8), 61-83. Reprinted in Anscombe 1991.
ANSCOMBE, G.E.M. (1991). Collected Philosophical Papers, vol III: Ethics, Religion and Politics. Minneapolis, MN: Wiley-Blackwell.
ANSCOMBE, G.E.M. (2005). Human Life, Action and Ethics. Edited by M. Geach and L. Gormally. Charlottesville, VA: Imprint Academic.
ARISTOTLE (2009). The Nichomachean Ethics. Translated by David Ross. New York: Oxford University Press.
BLACKBURN, Simon (2005). “Simply Wrong”. Times Literary Supplement, 5348, 11-12.
CRISP, Roger (2004). “Does Modern Moral Philosophy Rest on a Mistake?”. In: Modern Moral Philosophy (Royal Institute of Philosophy, Supplement 54). Cambridge: Cambridge University Press, 75-94. https://doi.org/10.1017/S1358246100008456
FOOT, Philippa (2003). Natural Goodness. New York: Oxford University Press.
HACKER, P.M.S (2007). Human Nature: the Categorial Framework. Blackwell Publishing.
MACINTYRE, Alastair (1984). After Virtue, 2nd edition. Notre Dame, IN: University of Notre Dame Press.
MCDOWELL, John (1980). “The Role of Eudaimonia in Aristotle’s Ethics’”. In: Amélie OKSENBERG RORTY (ed.). Essays on Aristotle’s Ethics. University of California Press, 359-376. Reprinted in McDowell 1998.
MCDOWELL, John (1994). Mind and World. Cambridge, Mass: Harvard University Press.
MCDOWELL, John (1998). Mind, Value and Reality. Cambridge, Mass: Harvard University Press.
PIGDEN, Charles (1988). “Anscombe on ‘Ought’”. The Philosophical Quarterly, 38 (150), 20-41. https://doi.org/10.2307/2220265
SOLOMON, David (2008). “Elizabeth Anscombe’s ‘Modern Moral Philosophy’: Fifty Years Later”. Christian Bioethics, 14 (2), 109-122. https://doi.org/10.1093/cb/cbn015
TIBERIUS, Valerie (2003). “Cultural Differences and Philosophical Accounts of Well-Being”. Journal of Happiness Studies 5 (3), 293-314. http://dx.doi.org/10.1007/s10902-004-8791-y
VOGLER, Candace (2006). “Modern Moral Philosophy Again: Isolating the Promulgation Problem”. Proceedings of the Aristotelian Society, 106, 347-364. https://doi.org/10.1111/j.1467-9264.2006.00152.x
WILLIAMS, Bernard (1985). Ethics and the Limits of Philosophy. London: Fontana Press.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 Susana Cadilha
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
