Sistema d’incompatibilitat: art i societat en l’estètica de la negativitat

Autors/ores

Resum

Les reflexions filosòfiques de Theodor Adorno sobre la teoria estètica ens confronten amb una duplicitat que dificulta la comprensió del vincle de l’art amb els problemes de la cultura capitalista. D’una banda, els objectes artístics estan determinats per una singularitat que els diferencia de les pràctiques verbals i de la base de validesa que nodreix les institucions socials. De l’altra, els fenòmens estètics són fets que no poden denegar la seva inscripció en un entramat social específic. En aquest sentit, Adorno presenta l’obra d’art com un «sistema d’incompatibilitat» en el qual es tensen determinacions irreconciliables. En aquest treball abordem aquesta paradoxa a partir de la interpretació que ofereix la perspectiva de l’estètica de la negativitat i en desenvolupem les potencialitats per al pensament social contemporani.

Paraules clau

Theodor Adorno, negativitat estètica, autonomia artística, teoria social

Referències

ADORNO, Theodor (1996a). Ästhetische Theorie (GS 7). Frankfurt: Suhrkamp.

ADORNO, Theodor (1996b). Noten zur Literatur (GS 11). Frankfurt: Suhrkamp.

ADORNO, Theodor (1996c). Musikalische Schriften I-III (GS 16). Frankfurt: Suhrkamp.

ADORNO, Theodor (2005). Zu einer Theorie der musikalischen Reproduktion. Frankfurt: Suhrkamp.

BUBNER, Rüdiger (1989). Ästhetische Erfahrung. Frankfurt: Suhrkamp.

KOCH, Gertrud y VOSS, Christiane (ed.) (2005). Zwischen Ding und Zeichen. Múnich: Wilhelm Fink.

LEIBNIZ, Gottfried W. (1982). Escritos filosóficos. Buenos Aires: Charcas.

MENKE, Christoph (1991). Die Souveränitat der Kunst. Frankfurt: Suhrkamp.

PRADLER, Andreas (2003). Das monadische Kunstwerk: Adornos Monadenkonzeption und ihr ideengeschichtlischer Hintergrund. Würzburg: Königshausen und Neumann.

PRESTIFILIPPO, Agustín L. (2018). El lenguaje del sufrimiento: Estética y política en la teoría social de Theodor Adorno. Buenos Aires: Prometeo.

RANCIÈRE, Jacques (2014). El reparto de lo sensible. Buenos Aires: Prometeo.

VALÉRY, Paul (1957). Oeuvres I. Variété. París: Gallimard.

WELLMER, Albrecht (1985). Zur Dialektik von Moderne und Postmoderne. Frankfurt: Suhrkamp.

WELLMER, Albrecht (2013). Líneas de fuga de la modernidad. México: FCE.

Biografia de l'autor/a

Agustín Lucas Prestifilippo, Universidad de Buenos Aires

Agustín Lucas Prestifilippo és doctor en Ciències Socials, màster en Estudis Literaris i llicenciat en Sociologia per la Universitat de Buenos Aires. És professor del grau i del postgrau de Sociologia i Filosofia a la Facultat de Ciències Socials i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires. Ha publicat el llibre El lenguaje del sufrimiento: Estética y política en la teoría social de Theodor Adorno (2018), així com nombrosos articles en revistes internacionals sobre teoria social, filosofia i crítica cultural. Les seves àrees de recerca són la teoria crítica de l’Escola de Frankfurt, la sociologia del neoliberalisme i la filosofia política.

Publicades

2019-10-11

Com citar

Prestifilippo, A. L. (2019). Sistema d’incompatibilitat: art i societat en l’estètica de la negativitat. Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, 63, 105–119. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1234

Descàrregues