Un pensamiento fantasma: Notas sobre el trasfondo schopenhaueriano de nuestro mundo

Louis Ucciani

doi:10.5565/rev/enrahonar.648

Un pensament fantasma: Notes sobre el rerefons schopenhauerià del nostre món

Autors/ores

Louis Ucciani Université de Franche-Comté

PDF (ES)

Resum

Els últims treballs dedicats a Schopenhauer, com ara els de François Félix, plantegen la centralitat del subjecte en el procés de representació. D’altra banda, l’obertura contemporània iniciada per Michel Henry, Clemente Rosset, i fins i tot Deleuze, Debord i Baudrillard, insisteixen en el fet que la representació no domina la realitat. És com si la contemporaneïtat hagués redescobert l’observació shopenhaueriana sobre el poder distorsionant de la representació. El subjecte schopenhauerià com a origen de formes, però també com una crítica de les seves pròpies formes, pot aparèixer com un model operatiu per revitalitzar la dimensió crítica en un univers teòric reclòs en l’acceptació submisa.

Paraules clau

Schopenhauer, François Félix, subjecte, representació, contemporaneïtat

Referències

DEBORD, Guy (1967). La Société du Spectacle. París: Buchet Chastel. Versión española: La sociedad del espectáculo. 2.ª ed. Traducción de José Luis Pardo. Valencia: Pre-Textos, 2002.

DELEUZE, Gilles (1967). Nietzsche et la philosophie. París: PUF. Versión española: Nietzsche y la filosofía. Traducción de Carmen Artal. Barcelona: Anagrama, 1971.

FÉLIX, François (2007). Schopenhauer ou les passions du sujet. Lausanne: L’Age d’Homme. 434 p.

GILDAS, Richard (2004). «Examen critique du jugement de Hegel sur la création ex nihilo». Les Études Philosophiques, 3 (70).

HEGEL, G. W. F. (1991). Notes et fragments. Iéna 1803-1806. París: Aubier, p. 83. Versión española: Escritos de juventud. Traducción de Zoltan Szankay y José María Ripalda. México: Fondo de Cultura Ecónomica, 1978.

HENRY, Michel (1985). Généalogie de la psychanalyse. París: PUF. Versión española: Genealogía del psicoanálisis. Traducción de Miguel García-Baró. Madrid: Síntesis, 2002.

NIEME, Lambert (2006). Pour une éthique de la visibilité dans l’invisible. París: L’Harmattan.

ROSSET, Clément (1971). La logique du pire. París: PUF. Versión española: Lógica de lo peor: Elementos para una filosofía trágica. Traducción de Francisco Monge. Barcelona: Barral, 1976.

— (2013). Faits divers. París: PUF.

Biografia de l'autor/a

Louis Ucciani, Université de Franche-Comté

Louis Ucciani, enseigne la philosophie à l’université de Franche-Comté, il appartient au laboratoire des Logiques de l’agir. A écrit de nombreux articles sur Schopenhauer, dernier livre paru, Distance irréparable, Dijon, Les Presses du Réel, 2011. Dirige Philosophique, Les Cahier Charles Fourier.