Un pensament fantasma: Notes sobre el rerefons schopenhauerià del nostre món
Resum
Els últims treballs dedicats a Schopenhauer, com ara els de François Félix, plantegen la centralitat del subjecte en el procés de representació. D’altra banda, l’obertura contemporània iniciada per Michel Henry, Clemente Rosset, i fins i tot Deleuze, Debord i Baudrillard, insisteixen en el fet que la representació no domina la realitat. És com si la contemporaneïtat hagués redescobert l’observació shopenhaueriana sobre el poder distorsionant de la representació. El subjecte schopenhauerià com a origen de formes, però també com una crítica de les seves pròpies formes, pot aparèixer com un model operatiu per revitalitzar la dimensió crítica en un univers teòric reclòs en l’acceptació submisa.Paraules clau
Schopenhauer, François Félix, subjecte, representació, contemporaneïtatReferències
DEBORD, Guy (1967). La Société du Spectacle. París: Buchet Chastel. Versión española: La sociedad del espectáculo. 2.ª ed. Traducción de José Luis Pardo. Valencia: Pre-Textos, 2002.
DELEUZE, Gilles (1967). Nietzsche et la philosophie. París: PUF. Versión española: Nietzsche y la filosofía. Traducción de Carmen Artal. Barcelona: Anagrama, 1971.
FÉLIX, François (2007). Schopenhauer ou les passions du sujet. Lausanne: L’Age d’Homme. 434 p.
GILDAS, Richard (2004). «Examen critique du jugement de Hegel sur la création ex nihilo». Les Études Philosophiques, 3 (70).
HEGEL, G. W. F. (1991). Notes et fragments. Iéna 1803-1806. París: Aubier, p. 83. Versión española: Escritos de juventud. Traducción de Zoltan Szankay y José María Ripalda. México: Fondo de Cultura Ecónomica, 1978.
HENRY, Michel (1985). Généalogie de la psychanalyse. París: PUF. Versión española: Genealogía del psicoanálisis. Traducción de Miguel García-Baró. Madrid: Síntesis, 2002.
NIEME, Lambert (2006). Pour une éthique de la visibilité dans l’invisible. París: L’Harmattan.
ROSSET, Clément (1971). La logique du pire. París: PUF. Versión española: Lógica de lo peor: Elementos para una filosofía trágica. Traducción de Francisco Monge. Barcelona: Barral, 1976.
— (2013). Faits divers. París: PUF.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2015 Louis Ucciani

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.