En relació amb l’edició catalana de l’«Ètica» de Spinoza
Resum
Arran de la publicació de la traducció catalana de l’Ètica de Spinoza a cura de Josep Olesti, al present article, s’hi fan unes consideracions sobre la rellevància de l’obra principal de Spinoza, sobre l’estat de la qüestió de les seves edicions històriques i de les més recents, i s’hi analitzen les característiques més destacades de la traducció catalana.Paraules clau
Ètica de Spinoza, Josep OlestiReferències
AKKERMAN, Fokke (1980). Studies in the Posthumous Works of Spinoza on Style, Earliest Translation and Reception, Earliest and Modern Edition of Some Texts. Universitat de Groningen. Amsterdam: John Benjamins, 1984.
AKKERMAN, Fokke i STEENBAKKERS, Piet (eds.) (2005). Spinoza to the Letter: Studies in Words, Texts and Books. Leiden: Brill.
BERGSON, Henri (1927). «Lettre à Léon Brunschvicg, 22 février 1927». Journal des Débats, 28 de febrer.
BORGES, Jorge Luis (1976). La moneda de hierro. Buenos Aires: Emecé.
BORGES, Jorge Luis i FERRARI, Osvaldo (2005). En diálogo. Volum 2. Mèxic: Siglo XXI.
BRANDAU, John (2014). «Review of The Vatican Manuscript of Spinoza’s Ethica (Brill, 2011)». Neo-Latin News, 62 (2), 100-102.
BUNGE, Wiep van; KROP, Henri; STEENBAKKERS, Piet i VEN, Jeroen van de (eds.) (2011). The Continuum Companion to Spinoza. Londres / Nova York: Continuum International.
DELEUZE, Gilles (1980-1981). En medio de Spinoza (2a edició corregida i augmentada). Buenos Aires: Cactus, 2006.
SOLOMON, Robert C. i HIGGINS, Kathleen M. (1999). Breve historia de la filosofía. Madrid: Alianza.
SPRUIT, Leen i TOTARO, Pina (2011). The Vatican Manuscript of Spinoza’s Ethica. Leiden: Brill.
WHITEHEAD, Alfred North (1929). Process and reality: An essay in cosmology. Nova York: The Free Press, 1978.
Bibliografia Spinoza
SPINOZA, Baruch (1677). Benedictus de Spinoza, Opera posthuma, Amsterdam, 1677. Reproducció fotogràfica integral a cura de F. Mignini i nota introductòria de P. Totaro. Macerata: Quodlibet, 2008.
— (1677). De nagelate schriften. Traducció de Jan Hendrik Glazemaker. Amsterdam: Jan Rieuwertsz (impremta).
— (1836). Ethik. Traducció de Berthold Auerbach. Altenmünster: Jazzybee, 2015.
— (1906, revisada el 1934). Éthique. Traducció de Charles Appuhn, París: Flamarion, 1993.
— (1925). Spinoza Opera: Im Auftrag der Heidelberger Akademie der Wissenschaften herausgegeben von Carl Gebhardt. Volum II. Heidelberg: Carl Winter, 1972.
— (1975). Ética demostrada según el orden geométrico. Traducció de Vidal Peña. Madrid: Tecnos, 2016.
— (1982). The Ethics: Treatise on the Emendation of the Intellect. Selected Letters. Traducció de Samuel Shirley. Indianapolis: Hackett, 1992. Reedició a The Complete Works, 2002.
— (1985). The Collected Works of Spinoza. Volum I. Edició i traducció d’Edwin Curley. Princeton: Princeton University Press.
— (1988, reeditada el 1999). Éthique. Traducció de Bernard Pautrat. París: Point Essais, 2014 (revisada i esmenada).
— (1990, reeditada el 1993). Éthique. Traducció de Robert Misrahi. París: Éditions de l’Éclat, 2005.
— (1999). Ethik in geometrischer Ordnung dargestellt. Traducció de Wolfgang Bartuschat. Hamburg: Felix Meiner, 2015 (edició revisada).
— (1999 i s.). OEuvres, edició publicada sota la direcció de P.-F. Moreau. París: PUF. Tom I, Premiers écrits (Traité de la réforme de l’entendement. Court traité), 2009. Tom III, Traité théologico-politique, 1999. Tom V, Traité politique, 2005.
— (2000). Ética. Traducció d’Atilano Domínguez. Madrid: Trotta, 2015.
— (2010). Etica. Edició crítica del text llatí i traducció italiana de Paolo Cristofolini. Pisa: ETS, 2014 (segona edició revisada i actualitzada).
— (2013). Ètica. Edició, traducció i pròleg de Josep Olesti. Barcelona: Marbot.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2016 Jesús Hernández Reynés

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.