Anàlisi de textos argumentatius sobre el cicle de l'aigua: ús del coneixement científic en el posicionament d'una controvèrsia sòcio-científica
Resum
Per a posicionar-se i argumentar en un dilema de dimensions científiques i socials és necessària l’alfabetització científica, per tal d’assegurar que la decisió és presa de forma lliure i informada. La transferibilitat de coneixements de l’aula al món real és complexa, i l’ús de contexts versemblants que requereixin d’una participació activa de l’alumnat com a ciutadans i ciutadanes pot ser molt beneficiós des d’un punt de vista docent. En aquesta recerca, es va utilitzar una controvèrsia sòcio-científica entorn a l’escassetat d’aigua i la seva possible cotització a borsa per desenvolupar una seqüència didàctica sobre el cicle de l’aigua. Aquesta proposta pretén valorar si el coneixement construït durant la seqüència didàctica confereix a l’alumnat eines per actuar, decidir i esdevenir científicament competent. Els resultats mostren un increment de l’ús del coneixement científic en el discurs argumental per part de l’alumnat, juntament amb un major grau de certesa en la defensa del posicionament i textos d’estructura més elaborada al final de la seqüència didàctica.
Paraules clau
controvèrsia sòcio-científica, text argumentatiu, alfabetització científica, seqüència didàctica, cicle de l'aiguaReferències
Agelidou, E., Balafoutas, G., i Gialamas, V. (2001). Interpreting How Third Grade Junior High School Students Represent Water. International Journal of Environmental Education and Information, 20(1), 19–36.
Aksit, F. (2012). Clarification of selected misconceptions in climate topic. Procedia-Social and Behavioral Sciences, 46, 4363–4368.
Beltran, M., i Ojuel, M. (2016). L’ús de les carpetes d ’ aprenentatge per a la regulació i l ’ avaluació de l ’ assoliment de les competències. Rosa Sensat, 390, 32–36.
Blanco Anaya, P. (2015). Modelización y argumentación en actividades prácticas de geología en secundaria. Universidade de Santiago de Compostela.
Cardak, O. (2009). Science students’ misconceptions of the water cycle according to their drawings. Journal of Applied Sciences, 9(5), 865–873.
Castelltort, A. (2015). Educar a favor d’una nova cultura ambiental de l’aigua. Universitat Autònoma de Barcelona.
Chamizo Guerrero, J., i Izquierdo, M. (2005). Ciencia en contexto: una reflexión desde la filosofía. Alambique: Didáctica de Las Ciencias Experimentales, 46, 9–17.
Cotteron, J. (1995). ¿Secuencias didácticas para enseñar a argumentar en la escuela primaria? Comunicación, Lenguaje y Educación, 7(2), 79–94. https://doi.org/10.1174/021470395321340457
De Miguel, Á., Lado, J. J., Martínez, V., Leal, M., i García, R. (2009). El ciclo hidrológico: experiencias prácticas para su comprensión. Enseñanza de Las Ciencias de La Tierra, 17(1), 78–85.
Domènech-Casal, J. (2017). Propuesta de un marco para la secuenciación didáctica de Controversias Socio-Científicas. Estudio con dos actividades alrededor de la genética. Revista Eureka, 14(3), 601–620. https://doi.org/10.25267/Rev_Eureka_ensen_divulg_cienc.2017.v14.i3.07
Domènech-Casal, J., i Lope, S. (2016). Les Jornades de controvèrsia sòcio-científica i recerca i innovació responsables: ciències per a qüestionar i canviar el món. Pensar, comprendre, decidir. Ciències: Revista Del Professorat de Ciències de Primària i Secundària, 30(30), 29. https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.47
Domènech-Casal, J., Marchán-Carvajal, I., i Vergara, Q. (2016). Experiències d’aula amb el treball amb controvèrsies sòcio-científiques. Educació per al desenvolupament i la salut, pseudociències i eines per a l’avaluació d’activitats. Ciències: Revista Del Professorat de Ciències de Primària i Secundària, 30, 32–38. https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.48
Domènech, A., i Márquez, C. (2010). ¿Qué tipo de argumentos utilizan los alumnos cuando toman una decisión en un problema sociocientífico? XXIV Encuentro de Didáctica de Las Ciencias Experimentales, 261–267.
Domènech-Casal, J. (2019). Estrategias lingüísticas para el tránsito a la competencia científica. Hablar y escribir para pensar en el aula de ciencias. Revista Investigación En La Escuela, 97, 47–63. https://doi.org/10.12795/ie.2019.i97.04
Gómez-martínez, Y., Maria, A., Carvalho, P. De, i Sasseron, L. H. (2015). Catalizar la Alfabetización Científica. Una vía desde la articulación entre Enseñanza por Investigación y Argumentación Científica. Revista de Enseñanza de La Física, 27(2), 19–27.
Jorba, J. (1998). Parlar i escriure per aprendre. ICE de La UAB (Sèrie Eines i Estratègies)., 1–12.
Nebot Castelló, R. (2007). El ciclo del agua en una garrafa. Enseñanza de Las Ciencias de La Tierra, 15(3), 333–340.
https://www.raco.cat/index.php/ECT/article/view/121425/167875
Oliveras, B., Márquez, C., i Sanmartí, N. (2018). Dificultades del alumnado al aplicar los conocimientos de ciencia en el análisis de un artículo de prensa: propuestas de mejora. XXIV Encuentro de Didáctica de Las Ciencias Experimentales, 109–116.
Pérez, D. G., Sifredo, C., i Valdés, P. (2016). ¿Cuál es la importancia de la educacion científica en la sociedad actual?¿Qué razones pueden avalar la necesidad de una educación científica para todos los ciudadanos y ciudadanas ? A ¿Cómo promover el interés por la cultura científica? Una propuesta didáctica fundamentada para la educación científica de jóvenes de 15 a 18 años. (Issue 1, pp. 15–28).
Sanmartí, N., Calvet, M., Custodio, E., Estanya, J. L., Franco, R., Garcia, M. P., Izquierdo, M., Márquez, C., Oliveras, B., Ribas, N., Roca, M., Sardà, A., Solsona, N., i Via, A. (2003). Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciència. (Barcelona: Edicions 62 (ed.)).
Sanmartí, N, i Marchán Carvajal, I. (2015). La educación científica del siglo XXI: retos y propuestas. Investigación y Ciencia, 31–39.
Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Departament d’Educació de La Generalitat de Catalunya, 36.
Sardà, A. M., i Sanmartí, N. (2000). Enseñar a argumentar científicamente : un reto de las clases de ciencias. Enseñanza de Las Ciencias: Revista de Investigación y Experiencias Didácticas, 18(3), 405–422.
Solbes, J., Montserrat, R., i Furió Más, C. (2007). Desinterés del alumnado hacia el aprendizaje de la ciencia: implicaciones en su enseñanza. Didáctica de las ciencias experimentales y sociales, 21, 91–117.
Toulmin, S. (2003). The uses of argument. Updated Edition. (Cambridge Press (ed.)).
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 Elena Gayán Rico, Cristina Pardo Camacho
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
