Argumentative text analysis about water cycle: using scientific knowledge to take position in a socioscientific issue
Abstract
Arguing and taking a position in a scientific and social dilemma lies in science literacy, to ensure the decision is made in a free and informed manner. In classroom practice, knowledge transferability is complex, thus using real-life plausible contexts which requires an active role from the main public may have many benefits from an educational perspective. In this research, a socioscientific controversy focused on water scarcity and its listing in the Stock Market Valuation has been used to develop a didactic sequence about the water cycle. This approach pursues to evaluate whether the knowledge built during the didactic sequence confer tools to the students to decide, act and reach scientific competence. The results show an increase in the using of scientific knowledge when students are reasoning, together with a high level of certainty defending their position and a more-elaborated structure of the texts at the end of the didactic sequence.
Keywords
socioscientific issues, argumentative text, science literacy, didactic sequence, water cycleReferences
Agelidou, E., Balafoutas, G., i Gialamas, V. (2001). Interpreting How Third Grade Junior High School Students Represent Water. International Journal of Environmental Education and Information, 20(1), 19–36.
Aksit, F. (2012). Clarification of selected misconceptions in climate topic. Procedia-Social and Behavioral Sciences, 46, 4363–4368.
Beltran, M., i Ojuel, M. (2016). L’ús de les carpetes d ’ aprenentatge per a la regulació i l ’ avaluació de l ’ assoliment de les competències. Rosa Sensat, 390, 32–36.
Blanco Anaya, P. (2015). Modelización y argumentación en actividades prácticas de geología en secundaria. Universidade de Santiago de Compostela.
Cardak, O. (2009). Science students’ misconceptions of the water cycle according to their drawings. Journal of Applied Sciences, 9(5), 865–873.
Castelltort, A. (2015). Educar a favor d’una nova cultura ambiental de l’aigua. Universitat Autònoma de Barcelona.
Chamizo Guerrero, J., i Izquierdo, M. (2005). Ciencia en contexto: una reflexión desde la filosofía. Alambique: Didáctica de Las Ciencias Experimentales, 46, 9–17.
Cotteron, J. (1995). ¿Secuencias didácticas para enseñar a argumentar en la escuela primaria? Comunicación, Lenguaje y Educación, 7(2), 79–94. https://doi.org/10.1174/021470395321340457
De Miguel, Á., Lado, J. J., Martínez, V., Leal, M., i García, R. (2009). El ciclo hidrológico: experiencias prácticas para su comprensión. Enseñanza de Las Ciencias de La Tierra, 17(1), 78–85.
Domènech-Casal, J. (2017). Propuesta de un marco para la secuenciación didáctica de Controversias Socio-Científicas. Estudio con dos actividades alrededor de la genética. Revista Eureka, 14(3), 601–620. https://doi.org/10.25267/Rev_Eureka_ensen_divulg_cienc.2017.v14.i3.07
Domènech-Casal, J., i Lope, S. (2016). Les Jornades de controvèrsia sòcio-científica i recerca i innovació responsables: ciències per a qüestionar i canviar el món. Pensar, comprendre, decidir. Ciències: Revista Del Professorat de Ciències de Primària i Secundària, 30(30), 29. https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.47
Domènech-Casal, J., Marchán-Carvajal, I., i Vergara, Q. (2016). Experiències d’aula amb el treball amb controvèrsies sòcio-científiques. Educació per al desenvolupament i la salut, pseudociències i eines per a l’avaluació d’activitats. Ciències: Revista Del Professorat de Ciències de Primària i Secundària, 30, 32–38. https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.48
Domènech, A., i Márquez, C. (2010). ¿Qué tipo de argumentos utilizan los alumnos cuando toman una decisión en un problema sociocientífico? XXIV Encuentro de Didáctica de Las Ciencias Experimentales, 261–267.
Domènech-Casal, J. (2019). Estrategias lingüísticas para el tránsito a la competencia científica. Hablar y escribir para pensar en el aula de ciencias. Revista Investigación En La Escuela, 97, 47–63. https://doi.org/10.12795/ie.2019.i97.04
Gómez-martínez, Y., Maria, A., Carvalho, P. De, i Sasseron, L. H. (2015). Catalizar la Alfabetización Científica. Una vía desde la articulación entre Enseñanza por Investigación y Argumentación Científica. Revista de Enseñanza de La Física, 27(2), 19–27.
Jorba, J. (1998). Parlar i escriure per aprendre. ICE de La UAB (Sèrie Eines i Estratègies)., 1–12.
Nebot Castelló, R. (2007). El ciclo del agua en una garrafa. Enseñanza de Las Ciencias de La Tierra, 15(3), 333–340.
https://www.raco.cat/index.php/ECT/article/view/121425/167875
Oliveras, B., Márquez, C., i Sanmartí, N. (2018). Dificultades del alumnado al aplicar los conocimientos de ciencia en el análisis de un artículo de prensa: propuestas de mejora. XXIV Encuentro de Didáctica de Las Ciencias Experimentales, 109–116.
Pérez, D. G., Sifredo, C., i Valdés, P. (2016). ¿Cuál es la importancia de la educacion científica en la sociedad actual?¿Qué razones pueden avalar la necesidad de una educación científica para todos los ciudadanos y ciudadanas ? A ¿Cómo promover el interés por la cultura científica? Una propuesta didáctica fundamentada para la educación científica de jóvenes de 15 a 18 años. (Issue 1, pp. 15–28).
Sanmartí, N., Calvet, M., Custodio, E., Estanya, J. L., Franco, R., Garcia, M. P., Izquierdo, M., Márquez, C., Oliveras, B., Ribas, N., Roca, M., Sardà, A., Solsona, N., i Via, A. (2003). Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciència. (Barcelona: Edicions 62 (ed.)).
Sanmartí, N, i Marchán Carvajal, I. (2015). La educación científica del siglo XXI: retos y propuestas. Investigación y Ciencia, 31–39.
Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Departament d’Educació de La Generalitat de Catalunya, 36.
Sardà, A. M., i Sanmartí, N. (2000). Enseñar a argumentar científicamente : un reto de las clases de ciencias. Enseñanza de Las Ciencias: Revista de Investigación y Experiencias Didácticas, 18(3), 405–422.
Solbes, J., Montserrat, R., i Furió Más, C. (2007). Desinterés del alumnado hacia el aprendizaje de la ciencia: implicaciones en su enseñanza. Didáctica de las ciencias experimentales y sociales, 21, 91–117.
Toulmin, S. (2003). The uses of argument. Updated Edition. (Cambridge Press (ed.)).
Published
Downloads
Copyright (c) 2022 Elena Gayán Rico, Cristina Pardo Camacho

This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.