L’escultor Josep Cardona i Furró (1878-1922)

Autors/ores

  • Fàtima López Pérez Universitat de Barcelona. Grup de Recerca GRACMON. Departament d’Història de l’Art http://orcid.org/0000-0002-4190-8109
  • M. Àngels López Piqueras Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d’Art

Resum

L’escultor Josep Cardona i Furró (Barcelona, 1878 – Moià, 1922) és poc conegut en l’actualitat, si bé a la seva època va gaudir d’un gran prestigi. S’ha considerat que s’integra dins de la segona generació d’escultors modernistes. Es formà a l’Escola de Llotja i va ser amic de Pablo Picasso, amb qui va compartir taller. Va realitzar estades a París, centre artístic del moment que va esdevenir visita obligada per conèixer la modernitat imperant. També va treballar a l’Argentina, on realitzà estàtues monumentals, i a Madrid. El fet que la bibliografia s’hagi ocupat poc d’aquest artista ha fet necessari realitzar un estudi profund del seu treball. En aquest article, ens proposem recuperar-ne la figura i donar-ne a conèixer l’obra, a més de contextualitzar-la dins del panorama de l’escultura catalana de final del segle XIX i començament del XX. Les últimes dècades del segle XIX van significar una renovació dins de l’àmbit de l’escultura, tant en referència als aspectes formals com a la temàtica. L’aparició de figures com Rodin o Meunier, conegudes a Catalunya, van influir molt en els artistes catalans, entre ells Josep Cardona, que es distingí per ser un excel·lent retratista a la manera de l’escultor d’origen rus Troubetzkoy. L’altra faceta de la seva obra, el costumisme, en particular el món del treball, ens ha permès endinsar-nos en un tema tan interessant com és el realisme social a través de noms tan significatius com Meunier o Dalou. Així mateix, recollim la participació de Cardona en exposicions i en institucions artístiques que configuraven el panorama creador del moment.

Paraules clau

Josep Cardona i Furró, escultura dels segles XIX i XX, escultura catalana del segle xx, retrat escultòric, costumisme, realisme social, segona generació d’escultors modernistes, Troubetzkoy, Rodin, Meunier, Dalou

Biografies de l'autor/a

Fàtima López Pérez, Universitat de Barcelona. Grup de Recerca GRACMON. Departament d’Història de l’Art

Doctora en Història de l'Art (Universitat de Barcelona, 2012) amb Diploma de Menció europea. Investigadora del GRACMON (Grup de recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis) de la Universitat de Barcelona. Investigadora postdoctoral al Centre André Chastel. Laboratoire de recherche en Histoire de l’Art, Université de Paris - Sorbonne (Paris IV), 2015-2016. 

M. Àngels López Piqueras, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d’Art

Llicenciada en Història de l'Art (Universitat Autònoma de Barcelona, 2005). Menció en Història Moderna i Contemporània (Universitat Autònoma de Barcelona, 2007). Màster Universitari en: Patrimoni Artístic de Catalunya (Universitat Autònoma de Barcelona, 2008). Llicenciada en Història (Universitat Autònoma de Barcelona, 2012).

Publicades

22-12-2015

Descàrregues