L’estudi dels incendis forestals com a contribució al coneixement de l’arqueologia del paisatge de muntanya
Resum
L’estudi dels incendis forestals del passat ha permès posar en relleu la importància del foc en la configuració dels paisatges de les zones de muntanya des de l’inici de l’Holocè. Les formacions vegetals associades a les cremes regulars i les pertorbacions provocades en el paisatge han evolucionat alhora que les activitats humanes es transformaven i s’adaptaven als canvis ambientals. En els últims anys, diferents tècniques paleobotàniques emmarcades en la geohistòria ambiental han ressaltat la importància dels treballs pluridisciplinaris. Concretament, s’ha vist la necessitat de complementar i contrastar els indicadors relatius a les plantes llenyoses, com ara el pol·len i els palinomorfs no pol·línics. Per exemple, les condicions sedimentàries dels llacs i les torberes han permès l’estudi de macrocarbons (> 150 μm) i microcarbons sedimentaris (< 150 μm) interpretats a escala de cada vall. En els sòls, la pedoantracologia (> 400 μm) ha aportat informació espacial local i relativa a la composició d’espècies llenyoses. Així mateix, les marques de foc en els anells de creixement dels arbres són una opció per ajustar algunes cronologies. Aquest treball té com a objectiu valorar quines aportacions es poden fer des de la geografia històrica ambiental que siguin útils per a l’arqueologia del paisatge de muntanya. Per fer-ho, s’han revisat les principals tècniques paleobotàniques per a l’estudi dels incendis del passat en les zones de muntanya, es debat sobre la precisió espacial i temporal dels carbons segons la seva grandària i la tècnica de mostreig emprada i es discuteix com distingir els senyals climàtics i humans en els incendis forestals. Els principals resultats apunten al fet que els incendis naturals han cremat tot tipus de paisatges amb independència de la formació vegetal. La quantitat de biomassa disponible a cada moment s’ha demostrat que ha estat un factor determinant de la intensitat dels incendis. Finalment, la combinació de carbons sedimentaris i indicadors pol·línics suggereixen que han existit focs provocats per l’acció humana des de l’inici del Neolític, mentre que encara no queda clar si els incendis que van haver-hi en temps pretèrits van tenir influència antròpica o no.
Paraules clau
carbons sedimentaris, pedoantracologia, incendis, geohistòria ambiental, paisatge vegetal , HolocèReferències
BADIA, A.; PÈLACHS, A.; VERA, A.; TULLA, A. F.; SORIANO, J. M. (2014). «Cambios en los usos y cubiertas del suelo y los efectos en la vulnerabilidad en las comarcas de montaña de Cataluña: Del rol del fuego como herramienta de gestión a los incendios como amenaza». Pirineos, 169 (enero-diciembre). https://doi.org/10.3989/Pirineos.2014.169001
BAL, M. C.; RENDU, C.; RUAS, M.; CAMPMAJO, P. (2010). «Paleosol charcoal. Reconstructing vegetation history in relation to agro-pastoral activities since the Neolithic: A case study in the Eastern French Pyrenees». Journal of Archaeological Science, 37 (8), 1785-1797. http://dx.doi.org/10.1016/j.jas.2010.01.035
BATTARBEE, R. W.; GASSE, F.; STICKLEY, C. E. (2005). Past climate variability through Europe and Africa. Dordrecht: Springer.
BEATO, S.; POBLETE, M. A.; CUNILL, R. (2019). «Taxus baccata in the Sierra del Aramo (Macizo Central Asturiano)». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 81. https://doi.org/10.21138/bage.2772
BENNETT, K. D.; WILLIS, K. J. (2001). «Pollen». En: SMOL, J. P.; BIRKS, H. J. B.; LAST, W. M. (Eds.). Tracking Environmental Change Using Lake Sediments. Vol. 3: Terrestrial, Algal, and Silaceous Indicators. Dodrecht: Kluwer Academic Publishers, 5-32.
BIRD, D. W.; BLIEGE BIRD, R.; PARKER, C. H. (2005). «Aboriginal Burning Regimes and Hunting Strategies in Australia’s Western Desert». Human Ecology, 33 (4), 443-464. https://doi.org/10.1007/s10745-005-5155-0
BURJACHS, F.; EXPÓSITO, I. (2015). «Charcoal and pollen analysis: Examples of Holocene fire dynamics in Mediterranean Iberian Peninsula». Catena, 135, 340-349. https://doi.org/10.1016/j.catena.2014.10.006
CAMARERO, J. J.; SANGÜESA-BARREDA, G.; MONTIEL-MOLINA, C.; SEIJO, F.; LÓPEZ-SÁEZ, J. A. (2018). «Past growth suppressions as proxies of fire incidence in relict Mediterranean black pine forests». Forest Ecology and Management, 413 (1), 9-20. https://doi.org/10.1016/j.foreco.2018.01.046
CARCAILLET, C.; BERGMAN, I.; DELORME, S.; HORNBERG, G.; ZACKRISSON, O. (2007). «Long-term fire frequency not linked to prehistoric occupations in northern Swedish boreal forest». Ecology, 88 (2), 465-477. http://dx.doi.org/ 10.1890/0012-9658(2007)88[465:lffnlt]2.0.co;2
CARCAILLET, C.; BOUVIER, M.; FRÉCHETTE, B.; LAROUCHE, A. C.; RICHARD, P. J. H. (2001). «Comparison of pollen-slide and sieving methods in lacustrine charcoal analysis for local and regional fire history». Holocene, 11, 467-476. http://dx.doi.org/10.1191/095968301678302904
CARCAILLET, C.; HÖRNBERG, G.; ZACKRISSON, O. (2012). «Woody vegetation, fuel and fire track the melting of the Scandinavian ice-sheet before 9500 cal yr BP». Quaternary Research, 78 (3), 540-548. https://doi.org/10.1016/j.yqres.2012.08.001
CARRACEDO-MARTÍN, V.; CUNILL-ARTIGAS, R.; GARCÍA-CODRON, J. C.; PÈLACHS, A.; PÉREZ-OBIOL, R.; SORIANO-LÓPEZ, J. M. (2017). «Fuentes para la geografía histórica de los incendios forestales: Algunas consideraciones metodológicas». Cuadernos Geográficos, 56 (3), 66-89. Recuperado de https://revistaseug.ugr.es/index.php/cuadgeo/article/view/5299
CARRACEDO-MARTÍN, V.; CUNILL-ARTIGAS, R.; GARCÍA-CODRON, J. C.; PÈLACHS, A.; PÉREZ-OBIOL, R.; SORIANO-LÓPEZ, J. M. (2018). «History of fires and vegetation since the Neolithic in the Cantabrian Mountains (Spain)». Land Degradation and Development, número especial, 1-13. https://doi.org/10.1002/ldr.2891
CASTELLNOU, M.; PRAT-GUITART, N.; ARILLA, E.; LARRAÑAGA, A.; NEBOT, E.; CASTELLARNAU, X.; VENDRELL, J.; PALLÀS, J.; HERRERA, J.; MONTURIOL, M.; CESPEDES, J.; PAGÈS, J.; GALLARDO, C.; MIRALLES, M. (2019). «Empowering strategic decision making for wildfire management: Avoiding the fear trap and creating a resilient landscape». Fire Ecology, 15, 31. https://doi.org/10.1186/s42408-019-0048-6
CHRISTOPOULOU, A.; FULÉ, P. Z.; ANDRIOPOULOS, P.; SARRIS, D.; ARIANOUTSOU, M. (2013). «Dendrochronology-based fire history of Pinus nigra forests in Mount Taygetos, Southern Greece». Forest Ecology and Management, 293 (1), 132-139. http://dx.doi.org/10.1016/j.foreco.2012.12.048
CLARK, J. S. (1988). «Particle motion and the theory of charcoal analysis: Source area, transport, deposition and sampling». Quaternary Research, 30, 67-80. https://doi.org/10.1016/0033-5894(88)90088-9
CONEDERA, M.; TINNER, W.; NEFF, C.; MEURER, M.; DICKENS, A. F. (2009). «Reconstructing past fire regimes: Methods, applications, and relevance to firemanagement and conservation». Quaternary Science Reviews, 28, 555-576. http://dx.doi.org/10.1016/j.quascirev.2008.11.005
COURTNEY-MUSTAPHI, C. J.; PISARIC, M. F. J. (2014). «A classification for macroscopic charcoal morphologies found in Holocene lacustrine sediments». Progress in Physical Geography, 38 (6), 734-754. https://doi.org/10.1177/0309133314548886
CUADRAT-PRATS, J.; LASANTA-MARTÍNEZ, T.; VICENTE SERRANO, S. (2000). «Influencia de la ganadería en la evolución del riesgo de incendio en función de la vegetación en un área de montaña: El ejemplo del valle de Borau (Pirineo aragonés)». Geographicalia, 38, 33-58.
CUNILL, R.; SORIANO, J. M.; BAL, M. C.; PÈLACHS, A.; RODRÍGUEZ, J. M.; PÉREZ-OBIOL, R. (2013). «Holocene high-altitude vegetation dynamics in the pyrenees: A pedoanthracology contribution to an interdisciplinary approach». Quaternary International, 289, 60-70. http://dx.doi.org/10.1016/j.quaint.2012.04.041
DEARING, J. A.; ACMA, B.; BUB, S.; CHAMBERS, F. M.; CHEN, X.; COOPER, J.; CROOK, D.; DONG, X. H.; DOTTERWEICH, M.; EDWARDS, M. E.; … ZHANG, R. (2015). «Social-ecological systems in the Anthropocene: The need for integrating social and biophysical records at regional scales». The Anthropocene Review, 2 (3), 220-246. https://doi.org/10.1177/2053019615579128
DIETERICH, J. H.; SWETNAM, T. W. (1984). «Dendrochronology of a Fire-Scarred Ponderosa Pine». Forest Science, 30 (1), 238-247.
DUTOIT, T.; THINON, M.; TALON, B.; BUISSON, E.; ALARD, D. (2009). «Sampling soil wood charcoals at a high spatial resolution: A new methodology to investigate the origin of grassland plant communities». Journal of Vegetation Science, 20 (2), 349-358. https://doi.org/10.1111/j.1654-1103.2009.05403.x
ENACHE, M. D.; CUMMING, B. F. (2006). «Tracking recorded fires using charcoal morphology from the sedimentary sequence of Prosser Lake, British Columbia (Canada)». Quaternary Research, 65, 282-292. https://doi.org/10.1016/j.yqres.2005.09.003
EUBA-REMENTERIA, I. (2008). Análisis antracológico de estructuras altimontanas en el Valle de la Vansa-Sierra del Cadí (Alt Urgell) y en el Valle del Matriu (Andorra): Explotación de recursos forestales del Neolítico a la época moderna». Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Recuperado de https://www.tdx.cat/handle/10803/8620#page=1
FAEGRI, K.; IVERSEN, J. (1989). Textbook of Pollen Analysis. Chichester: John Wiley.
FALK, D. A.; HEYERDAHL, E. K.; BROWN, P. M.; FARRIS, C.; FULÉ, P. Z.; MCKENZIE, D.; SWETNAM, T. W.; TAYLOR, A. H.; VAN HORNE, M. L. (2011). «Multi-scale controls of historical forest-fire regimes: New insights from fire-scar networks». Frontiers in Ecology and the Environment, 9 (8), 446-454. https://doi.org/10.1890/100052
FINSINGER, W.; KELLY, R.; FEVRE, J.; MAGYARI, E. K. (2014). «A guide to screening charcoal peaks in macrocharcoal-area records for fire-episode reconstructions». Holocene, 24 (8), 1002-1008. https://doi.org/10.1177/0959683614534737
FOURNIER, T. P.; BATTIPAGLIA, G.; BROSSIER, B.; CARCAILLET, C. (2013). «Fire-scars and polymodal age-structure provide evidence of fire-events in an Aleppo pine population in southern France». Dendrochronologia, 31 (3), 159-164. http://dx.doi.org/10.1016/j.dendro.2013.05.001
FULÉ, P. Z.; RIBAS, M.; GUTIÉRREZ, E.; VALLEJO, R.; KAYED, MARGOT, W. (2008). «Forest structure and fire history in an old Pinus nigra forest, eastern Spain». Forest Ecology and Management, 255 (3-4), 1234-1242. https://doi.org/10.1016/j.foreco.2007.10.046
GENRIES, A.; FINSINGER, W.; ASNONG, H.; BERGERON, Y.; CARCAILLET, C.; GARNEAU, M.; HÉLY, C.; ALI, A. A. (2012). «Local versus regional processes: Can soil characteristics overcome climate and fire regimes by modifying vegetation trajectories?». Journal of Quaternary Science, 27, 745-756.
GIL-ROMERA, G.; GONZÁLEZ-SAMPÉRIZ, P.; LASHERAS-ÁLVAREZ, L.; SEVILLA-CALLEJO M.; MORENO, A.; VALERO-GARCÉS, B.; LÓPEZ-MERINO, L.; CARRIÓN, J. S.; PÉREZ SANZ, A.; ARANBARRI, J.; GARCÍA-PRIETO, E. (2014). «Biomass-modulated fire dynamics during the last glacial-interglacial transition at the Central Pyrenees (Spain)». Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 402, 113-124. http://dx.doi.org/10.1016/j.palaeo.2014.03.015
GONZÁLEZ-PELLEJERO, R.; ALLENDE, F.; LÓPEZ-SÁEZ, J. A.; FROCHOSO, M.; ALBA-SÁNCHEZ, F.; ABEL-SCHAAD, D. (2014). «Dinámicas naturales y antrópicas en los paisajes vegetales de los valles internos de Cantabria occidental (Norte de España)». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 65, 139-165. https://doi.org/10.21138/bage.1747
GONZÁLEZ-SAMPÉRIZ, P.; MONTES, L.; ARANBARRI, J.; LEUNDA, M.; DOMINGO, R.; LABORDA, R.; SANJUAN, Y.; GIL-ROMERA, G.; LASANTA, T.; GARCÍA-RUIZ, J. M. (2019). «Scenarios, timing and paleo-environmental indicators for the identification of Anthropocene in the vegetal landscape of the Central Pyrenees (NE Iberia)». Cuadernos de Investigación Geográfica, 45 (1), 167-193. http://doi.org/10.18172/cig.3691
GUITERMAN, C. H.; MARGOLIS, E. Q.; SWETNAM, T. W. (2015). «Dendroecological methods for reconstructing high-severity fire in Pine-Oak Forests». Tree-Ring Research, 71 (2), 67-77. https://doi.org/10.3959/1536-1098-71.2.67
JORDAN, T. B; SEEN, A. J.; JACOBSEN, G. E. (2006). «Levoglucosan as an atmospheric tracer for woodsmoke». Atmospheric Environment, 40, 5316-5321. https://doi.org/10.1016/j.atmosenv.2006.03.023
LASANTA, T.; VICENTE-SERRANO, S. M.; ANÁEZ-VADILLO, J. A. (2011). «La revegetación en las montañas españolas: ¿Dejar hacer o intervenir en el territorio?». Geographicalia, 59-60, 199-212.
LASANTA-MARTÍNEZ, T.; GONZÁLEZ-HIDALGO, J. C.; VICENTE-SERRANO, S. Y.; SFERI, E. (2006). «Using landscape ecology to evaluate an alternative management scenario in abandoned Mediterranean mountain areas». Landscape and Urban Planning, 78, 101-114. https://doi.org/10.1016/j.landurbplan.2005.06.003
LASANTA-MARTÍNEZ, T.; VICENTE-SERRANO, S. Y.; CUADRAT-PRATS, J. M. (2005). «Mountain Mediteranean landscape evolution caused by abandonment of traditional primary activities: A study of Spanish Central Pyrenees». Applied Geography, 25, 47-65. https://doi.org/10.1016/j.apgeog.2004.11.001
MARQUER, L. (2009). Apport des signaux polliniques et charbons à la reconstitution des paléoenvironnements et à la connaissance des relations homme-milieu au Pleistocène dans le bassin de la Loire moyenne (France). [Tesis de doctorado en Paleobotánica.] París: Muséum National d’Histoire naturelle. École Doctorale Sciences de la nature et de l’Homme - Évolution et écologie.
MOORE, P. D.; WEBB, J. A.; COLLINSON, M. E. (1991). Pollen Analysis. Oxford: Blackwell Scientific Publications.
NIKLASSON, M.; GRANSTRÖM, A. (2000). «Numbers and sizes of fires: Long-term spatially explicit fire history in a swedish boreal landscape». Ecology, 81 (6), 1484-1499. https://doi.org/10.2307/177301
NIKLASSON, M.; ZIN, E.; ZIELONKA, T.; FEIJEN, M.; KORCZYK, A. F.; CHURSKI, M.; SAMOJLIK, T.; JĘDRZEJEWSKA, B.; GUTOWSKI, J. M.; BRZEZIECKI, B. (2010). «A 350-year tree-ring fire record from Białowieza Primeval Forest, Poland: Implications for Central European lowland fire history». Journal of Ecology, 98 (6), 1319-1329. https://doi.org/10.1111/j.1365-2745.2010.01710.x
OLMEDO-COBO, J. A.; CUNILL, R.; GÓMEZ-ZOTANO, J. (2019). «The native status of Pinus pinaster on serpentine soils: Charcoal analysis and palaeoenvironmental history in Sierra Bermeja (southern Iberian Peninsula, Spain)». Vegetation History and Archaeobotany, 28 (4), 417-432.
PARDO, R. (2020). «La pedoantracología en España: Una revisión bibliográfica». Pirineos, 175, e059. https://doi.org/10.3989/pirineos.2020.175009
PATTERSON, W. A.; EDWARDS, K. J.; MAGUIRE, D. J. (1987). «Microscopic charcoal as a fossil indicator of fire». Quaternary Science Reviews, 6 (1), 3-23. https://doi.org/10.1016/0277-3791(87)90012-6
PÈLACHS, A.; JULIÀ, R.; PÉREZ-OBIOL, R.; SORIANO, J. M.; BAL, M. C.; CUNILL, R.; CATALAN, J. (2011). «Potential influence of Bond events on mid-Holocene climate and vegetation in southern Pyrenees as assessed from Burg lake LOI and pollen records». The Holocene, 21 (1), 95-104. https://doi.org/10.1177/0959683610386820
PÈLACHS, A.; NADAL, J.; SORIANO, J. M.; MOLINA, D.; CUNILL, R. (2009). «Changes in Pyrenean woodlands as a result of the intensity of human exploitation: 2,000 years of metallurgy in Vallferrera, northeast Iberian Peninsula». Vegetation History and Archeobotany, 18 (5), 403-416. https://doi.org/10.1007/s00334-009-0218-6
PÈLACHS-MAÑOSA, A.; GARCÍA-CODRON, J. C.; SORIANO-LÓPEZ, J. M.; PÉREZ-OBIOL, R.; CATALÁN-AGUILAR, J. (2016). «Papel de los incendios en las dinámicas forestales del Norte de la Península Ibérica durante el Holoceno». En: GÓMEZ-ZOTANO, J.; ARIAS-GARCÍA, J.; OLMEDO-COBO, J. A.; SERRANO-MONTES, J. L. (eds.). Avances en Biogeografía: Áreas de distribución: entre puentes y barreras. Granada: Universidad de Granada, 553-562.
PÉREZ-OBIOL, R.; BAL, M. C.; PÈLACHS, A.; CUNILL, R.; SORIANO, J. M. (2012). «Vegetation dynamics and anthropogenically forced changes in the Estanilles peat bog (southern Pyrenees) during the last seven millennia». Vegetation History and Archaeobotany, 21, 385-396.
PÉREZ-OBIOL, R.; GARCÍA-CODRON, J. C.; PÈLACHS, A.; PÉREZ-HAASE, A.; SORIANO, J. M. (2016). «Landscape dynamics and fire activity since 6740 cal yr BP in the Cantabrian region (la Molina peat bog, Puente Viesgo, Spain)». Quaternary Science Reviews, 135, 65-78. https://doi.org/10.1016/j.quascirev.2016.01.021
POWER, M. J.; MARLON, J.; ORTIZ, N.; BARTLEIN, P. J.; … ZHANG, J. H. (2008). «Changes in fire regimes since the Last Glacial Maximum: An assessment based on a global synthesis and analysis of charcoal data». Climate Dynamics, 30, 887-907. http://dx.doi.org/10.1007/s00382-007-0334-x
PYNE, S. (2019). Fire: A Brief History. Seattle: Seattle University.
REASONER, M.; BECKER, A.; BUGMANN, H.; GRAUMLICH, L.; HAEBERLI, W.; MESSERLI, B.; OLDFIELD, F. (2001). «The Mountain Research Initiative and Past Global Changes». PAGES News, 9, 4-6. https://doi.org/10.22498/pages.9.3.4
RIERA, S. (1996). «Paleoambient: Incendis i pertorbacions forestals d’origen antròpic durant el neolític antic al pla de Barcelona (sector central de la costa catalana)». Rubricatum: Revista del Museu de Gavà, 1, 35-42.
RIVAS-RUIZ, P. (2017). Validation and application of pyrogenic and vegetation biomarkers as proxies. [Tesis doctoral.] Universitat Autònoma de Barcelona. Recuperado de https://www.educacion.gob.es/teseo/mostrarRef.do?ref=1494759
SCOTT, A. C. (2010). «Charcoal recognition, taphonomy and uses in palaeoenvironmental analysis». Palaeogeography, Paleoclimatology, Palaeoecology, 291 (1-2), 11-39. https://doi.org/10.1016/j.palaeo.2009.12.012
SCOTT, A. C. (2020). Planeta en llamas: La historia del fuego a través del tiempo. Barcelona: Galaxia Gutenberg.
SMOL, J. P.; BIRKS, J. B.; LAST, W. M. (2003). Tracking environmental change using lake sediments. Volumen 3: Terrestrial, algal and siliceous indicators. Dordrecht, Boston, Londres: Kluwer Academic Publishers.
TALON, B. (2010). «Reconstruction of Holocene high-altitude vegetation cover in the French southern Alps: Evidence from soil charcoal». The Holocene, 20 (1), 35-44. https://doi.org/10.1177/0959683609348842
TALON, B.; CARCAILLET, C.; THINON, M. (1998). «Études pédoanthracologiques des variations de la limite supérieure des arbres au cours de l’Holocene dans les alpes françaises». Géographie Physique et Quaternaire, 52 (2), 195-208. https://doi.org/10.7202/004875ar
TOUFLAN, P.; TALON, B.; WALSH, K. J. (2010). «Soil charcoal analysis. A reliable tool for spatially precise studies of past forest dynamics: A case study in the French southern Alps». The Holocene, 20 (1), 45-52. https://doi.org/10.1177/0959683609348900
TROUET, V. (2021). Escrito en los árboles: La historia del mundo contada en anillos. Barcelona: Crítica.
TURNER, R.; ROBERTS, N.; JONES, M. D. (2008). «Climatic pacing of Mediterranean fire histories from lake sedimentary microcharcoal». Global and Planetary Change, 63 (4), 317-324. https://doi.org/10.1016/j.gloplacha.2008.07.002
VALESE, E.; CONEDERA, M.; HELD, A. C.; ASCOLI, D. (2014). «Fire, humans and landscape in the European Alpine region during the Holocene». Anthropocene, 6, 63-74. Recuperado de https://www.dora.lib4ri.ch/wsl/islandora/object/wsl%3A5001
VÉLEZ, R. (2000). «Perspectiva histórica de los incendios forestales en España». En: VÉLEZ, R. (coord.). La defensa contra incendios forestales: Fundamentos y experiencias. Madrid: McGraw Hill.
VASILEVA, P.; PANAYOTOV, M. (2016). «Dating fire events in Pinus heldreichii forests by analysis of tree ring cores». Dendrochronologia, 38, 98-102. https://doi.org/10.1016/j.dendro.2016.04.001
WHITLOCK, C.; LARSEN, C. (2002). «Charcoal as a fire proxy». En: SMOL, J. P.; BIRKS, H. J.; LAST, W. M. (eds.). Tracking Environmental Change Using Lake Sediments, Terrestrial, Algal, and Siliceous Indicators, vol. 3. Dordrecht: Kluwer Academic Publishers, 75-97. https://doi.org/10.1007/0-306-47668-1_5
WHITLOCK, C.; MILLSPAUGH, S. H. (1996). «Testing the assumptions of fire-history studies: An examination of modern charcoal accumulation in Yellowstone National Park, USA». The Holocene, 6 (1), 7-15. https://doi.org/10.1177/095968369600600102
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 Marc Sánchez Morales, Sara Rodríguez Coteron, Ramon Pérez Obiol, Albert Pèlachs Mañosa, Jordi Nadal Tersa, Juan Carlos García Codron, Raquel Cunill Artigas, Virginia Carracedo Martín, Salvador Beato Bergua, Anna Badia Perpinyà
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
