L’anàlisi de fitòlits i d’altres restes vegetals: Una nova metodologia arqueoambiental aplicada a la reconstrucció dels paisatges culturals d’alta muntanya al llarg de l’holocè
Resum
L’estudi de les microrestes biològiques dipositades als sediments és el principal mètode utilitzat per reconstruir els canvis climàtics i paleoambientals succeïts al llarg dels darrers mil·lennis a escala local. Així mateix, aquesta metodologia es pot aplicar per tal d’avaluar l’impacte antròpic que van provocar les pràctiques productives sobre els ecosistemes, generant paisatges culturals durant el passat. Entre els diferents paràmetres biològics emprats, l’anàlisi de fitòlits és una eina cada vegada més freqüent als programes de recerca arqueològics, que cal integrar a nivell multiparamètric, juntament amb unes altres microrestes vegetals, com ara el pol·len, les diatomees, els microcarbons i la matèria orgànica, entre d’altres. Malgrat el seu potencial, els fitòlits han sigut escassament estudiats en medis d’alta muntanya. En aquest treball s’hi exposa una nova metodologia arqueoambiental, que ha sigut aplicada per estudiar l’ocupació prehistòrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici (PNAESM), al Pirineu occidental de Catalunya. En aquest cas d’estudi, els fitòlits van ser utilitzats per reconstruir les pràctiques de gestió de l’alta muntanya, facilitant la caracterització dels primers paisatges antropitzats. Partint d’aquesta aproximació metodològica, serà posada en valor la potencialitat de l’anàlisi de fitòlits per estudiar la història dels paisatges d’alta muntanya i particularment l’impacte humà en aquest procés.
Paraules clau
bioarqueologia, arqueobotànica, paleoecologia, neolític, Pirineus, subalpíReferències
ALBERT, R. M. (2015). «Anthropocene and early human behavior». The Holocene, 25 (10), 1542-1552.
ALBERT, R. M.; BAMFORD, M. K.; STANISTREET, I. G.; STOLLHOFEN, H.; RIVERA-RONDÓN, C. A.; NJAU, J. K.; BLUMENSCHINE, R. J. (2018). «River-fed wetland palaeovegetation and palaeoecology at the HWK W site, Bed I, Olduvai Gorge». Review of Palaeobotany and Palynology, 259, 223-241.
ALBERT, R. M.; PORTILLO, M. (2014). «Aportaciones de los estudios de fitolitos en la prehistoria: Formación, metodología y casos de estudio». Treballs d’Arqueologia, 20, 79-93. https://doi.org/10.5565/rev/tda.48
ALBERT, R. M.; WEINER, S. (2001). «Study of Phytoliths in Prehistoric Ash Layers from Kebara and Tabun Caves Using a Quantitative Approach. En: MEUNIER J. D.; COLINE, F. (Eds.). Phytoliths, Applications in Earth Sciences and Human History, I, 251-266.
ALONSO-EGUÍLUZ, M.; FÉRNANDEZ ERASO, J.; ALBERT, R. M. (2017). «The first herders in the upper Ebro basin at Los Husos II (Álava, Spain): Microarchaeology applied to fumier deposits». Veget. Hist. Archaeobot., 26, 143-157.
AN, X.; LU, H.; CHU, G. (2015). «Surface soil phytoliths as vegetation and altitude indicators: A study from the southern Himalaya». Nature Scientific Reports, 5, 15523.
BADAL, E.; CARRIÓN, Y.; RIVERA, D.; UZQUIANO, P. P. (2003). «La arqueobotánica en cuevas y abrigos: Objetivos y métodos de muestreo». En: BUXÓ, R.; PIQUÉ, R. (Eds.). La recogida de muestras en arqueobotánica, objetivos y propuestas metodológicas: La gestión de los recursos vegetales y la transformación del paleopaisaje en el Mediterráneo occidental. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 19-29.
BAL, M. C.; RENDU, C.; RUAS, M. P.; CAMPMAJO, P. (2010). «Paleosol charcoal, reconstructing vegetation history in relation to agropastoral activities since the Neolithic: A case of study in the Eastern French». Journal of Archeological Science, 37, 1785-1797.
BENITO-CALVO, A.; CAMPAÑA LOZANO, I.; KARAMPAGLIDIS, T. (2014). «Conceptos básicos y métodos en geoarqueología: Geomorfología, estratigrafía y sedimentología». Treballs d’Arqueologia, 20, 41-54. https://doi.org/10.5565/rev/tda.45
BERGER, J. F.; DELHON, C.; MAGNIN, F.; BONTÉ S.; PERYC, D.; THIÈBAULT, S.; GUILBERT, R.; BEECHING, A. (2016). «A fluvial record of the mid Holocene rapid climatic changes in the middle Rhone valley (Espeluche-Lalo, France) and of their impact on Late Mesolithic and Early Neolithic societies». Quaternary Science Reviews, 136, 66-84.
BEVERLY, E. L.; LUKENS, W. E.; STINCHCOMB, G. E. (2018). «Paleopedology as a Tool for Reconstructing Paleoenvironments and Paleoecology». En: CROFF, D. A.; SU, D. F.; SIMPSON, S. W. (Eds.) (2018). Methods in Paleoecology: Reconstructing Cenozoic Terrestrial Environments and Ecological Communities. Nueva York: Springer, 151-183.
BROWN, A. C. (1997). Alluvial Geoarchaeology: Floodplain Archaeology and Environmental Change. Cambridge: Cambridge University Press.
BURJACHS, F.; LÓPEZ-SÁEZ, J. A.; IRIARTE, M. J. (2003). «Metodología arqueopalinológica». En: BUXÓ, R.; PIQUÉ, R. (Eds.). La recogida de muestras en arqueobotànica, objetivos y propuestas metodológicas. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 11-18.
BUXÓ, R.; PIQUÉ, R. (Eds.) (2003). La recogida de muestras en arqueobotànica, objetivos y propuestas metodológicas. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.
CABANES, D.; SHAHACK-GROSS, R. (2015). «Understanding Fossil Phytolith Preservation: The Role of Partial Dissolution in Paleoecology and Archaeology». PLOS ONE, 10 (5), e0125532.
CANTI, M. G. (1998). «The Micromorphological Identification of Faecal Spherulites from Archaeological and Modern Materials». Journal of Archaeological Science, 25, 435-444.
CARNELLI, A. L. (2002). Long Term dynamics of the vegetation at the subalpine-alpine ecocline during the Holocene, comparative study in the Aletsch region, Val d’Arpette, and Furka Pass (Valais, Switzerland) [Tesis doctoral]. Université de Genève. Section des Sciences de la Terre, 349 p. https://doi.org/10.13097/archive-ouverte/unige:212
CARNELLI, A. L.; MADELLA, M.; THEURILLAT, J. P. (2001). «Biogenic Silica Production in Selected Alpine Plants Species and Plant Communities». Annals of Botany, 87, 425-434.
CARNELLI, A. L.; THEURILLAT, J. P.; MADELLA, M. (2004). «Phytolith types and type frequencies in subalpine-alpine plant species of the European Alps». Review of Paleobotany and Palynology, 129, 39-65.
CARRILLO, E.; NINOT, J. M. (1992). Flora i vegetació de les valls d’Espot i Boí. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Arxius Secció Ciències, vol. I-II.
CATALAN, J.; BATALLA, M.; BONET, M.; VALERO, D. et al. (2019). «Análisis ecológico de la culturización del paisaje de alta montaña desde el neolítico: Los parques nacionales de montaña como modelo». En: AMENGUAL, P. (Ed.). Proyectos de investigación en Parques Nacionales, 2013-2017: Naturaleza y Parques Nacionales. Madrid: Organismo Autónomo de Parques Nacionales, 281-298.
CATALAN, J.; NINOT, J. M.; ANIZ, M. M. (Eds.) (2017). «The High Mountain Conservation in a Changing World». En: High Mountain Conservation in a Changing World: Advances in Global Change Research. Springer: Cham, 3-36.
CATALAN, J.; PÈLACHS, A.; GASSIOT, E.; SORIANO, J. M. et al. (2013). «Interacción entre clima y ocupación humana en la configuración del paisaje vegetal del Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici a lo largo de los últimos 15.000 años». En: RAMÍREZ, L.; ASENSIO, B. (Eds.) (2013). Proyectos de investigación en Parques Nacionales, 2009-2012: Naturaleza y Parques Nacionales. Madrid: Organismo Autónomo de Parques Nacionales, 71-92.
CNUTS, D.; ROTS, V. (2017). «Extracting residues from stone tools for optical analysis: Towards an experiment-based protocol». Archaeol Anthropol Sci, 10, 1717-1736. https://doi.org/10.1007/s12520-017-0484-7
COIA, V.; CIPOLLINI, G.; ANAGNOSTOU, P. et al. (2016). «Whole mitochondrial DNA sequencing in Alpine populations and the genetic history of the Neolithic Tyrolean Iceman». Sci Rep, 6, 18932. https://doi.org/10.1038/srep18932
CROFT, D. A.; SU, D. F.; SIMPSON, S. W. (Eds.) (2018). Methods in Paleoecology: Reconstructing Cenozoic Terrestrial Environments and Ecological Communities. Nueva York: Springer.
CUNILL, R.; SORIANO, J. M.; BAL, M. C.; PÈLACHS, A.; PÉREZ-OBIOL, R. (2013). «Holocene high-altitude vegetation dynamics in the Pyrenees: A pedoanthracology contribution to an interdisciplinary approach». Quaternary International, 289, 60-70.
DEARING, J. A.; ACMA, B.; ZHANG, K. et al. (2015). «Socialecological systems in the Anthropocene: The need for integrating social and biophysical records at regional scales». The Anthropocene Review, 2 (3), 220-246.
DELHON, C.; ALEXANDRE, A.; BERGER, J. F.; THIÈBAULT, S.; BROCHIER, J. L.; MEUNIER, J. D. (2003). «Phytolith assemblages as a promising tool for reconstructing Mediterranean Holocene vegetation». Quaternary Research, 59, 48-60.
DELHON, C.; THIÈBAULT, S.; BERGER, J. F. (2009). «Environment and landscape management during the Middle Neolithic in Southern France: Evidence for agrosylvopastoral systems in the Middle Rhone Valley». Quaternary International, 200, 50-65.
DUNSETH, Z. C.; SHAHACK-GROSS, R. (2018). «Calcitic dung spherulites and the potential for rapid identification of degraded animal dung at archaeological sites using FTIR spectroscopy». Journal of Archaeological Science, 97, 118-124.
FOLKE, C. (2006). «Resilience: The emergence of a perspective for socialecological systems analyses». Global Environmental Change, 16, 253-267.
GARCIA-CASAS, D.; RODRÍGUEZ-ANTÓN, D.; COSTA-BADIA, X.; GASSIOT, E. (2022). «Arqueología del paisaje en la alta montaña: Una primera aproximación al estudio de las ocupaciones ganaderas de época medieval en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Pirineo Occidental de Cataluña)». CAUN, 30 (2), 211-238. https://doi.org/10.15581/012.30.2.010
GASSIOT, E. (Ed.) (2016). Montañas humanizadas: Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Naturaleza y Parques Nacionales.
GASSIOT, E.; GARCIA, D.; NUNES, J.; SALVADOR, G. (2020a). «Modelización de territorios ganaderos en la alta montaña al final del Neolítico: Una integración de análisis espacial e información etnográfica». Trabajos de Prehistoria, 77 (1) (enero-junio), 48-66. https://doi.org/10.3989/tp.2020.12246
GASSIOT, E.; CLEMENTE, I.; DÍAZ BONILLA, S.; MAZZUCCO, N.; OBEA, L.; RODRÍGUEZ-ANTÓN, D.; SALVADOR, G. (2020b). «Des de la prehistòria fins a l’actualitat: Les ocupacions de l’Abric de les Obagues de Ratera, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Espot)». En: MONJO, M. et al. (Coords.). Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran. Diputació de Lleida, 95-101.
GASSIOT, E.; MAZZUCCO, N.; OBEA, L.; TARIFA, N.; ANTOLÍN, F.; CLOP, X.; NAVARRETE, V.; SAÑA, M. (2015). «La Cova del Sardo de Boí i l’explotació de l’alta muntanya als Pirineus occidentals en època neolítica». Tribuna d’Arqueologia 2013-2014, 199-218.
GASSIOT, E.; RODRÍGUEZ-ANTÓN, D.; PÈLACHS, A.; PÉREZ OBIOL, R.; JULIÀ, R.; BAL, M. C.; MAZZUCCO, N. (2014). «La alta montaña durante la Prehistoria: 10 años de investigación en el Pirineo catalán occidental». Trabajos de Prehistoria, 71 (2) (julio-diciembre), 262-282. https://doi.org/10.3989/tp.2014.12134
GAVRILOV, D. A.; LOIKO, S. V.; KLIMOVA, N. V. (2018). «Holocene Soil Evolution in South Siberia Based on Phytolith Records and Genetic Soil Analysis (Russia)». Geosciences, 8, 402.
GÓMEZ-GARCÍA, D. (2008). «Pastos del Pirineo: Breve descripción ecológica y florística». En: FILLAT, F.; GARCÍA GONZÁLEZ, R.; GÓMEZ-GARCÍA, D.; REINÉ, R. (2008). Pastos del Pirineo. CSIC/Diputación de Huesca, 111-140.
GONZÁLEZ-SAMPÉRIZ, P. P.; ARANBARRI, J.; PÉREZ SANZ, A.; GIL ROMERA, G.; MORENO, A.; LEUNDA, M.; SEVILLA CALLEJO, M.; CORELLA, J. P.; MORELLÓN, M.; OLIVA, B.; VALERO-GARCÉS, B. (2017). «Environmental and climate change in the southern Central Pyrenees since the Last Glacial Maximum: A view from the lake records». Catena, 149, 668-688.
KABUKCU, C.; CHABAL, L. (2021). «Sampling and quantitative analysis methods in anthracology from archaeological contexts: Achievements and prospects». Quaternary International, 593-594, 6-18. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2020.11.004
KADOWAKI, S.; MAHER, L.; PORTILLO, M.; ALBERT, R. M.; AKASHI, Ch.; GULIYEV, F.; NISHIAKI, Y. (2015). «Geoarchaeological and palaeobotanical evidence for prehistoric cereal storage in the southern Caucasus: The Neolithic settlement of Göytepe (mid 8th millennium BP)». Journal of Archaeological Science, 53, 408-425.
KATZ, O.; CABANES, D.; WEINER, S.; MAEIR, A. M.; BOARETTO, E.; SHAHACK-GROSS, R. (2010). «Rapid phytolith extraction for analysis of phytolith concentrations and assemblages during an excavation, an application at Tell esSafi/Gath, Israel». Journal of Archaeological Science, 37, 1557-1563. https://doi.org/10.1016/j.jas.2010.01.016
LISZTES-SZABÓ, Z.; BRAUN, M.; CSIK, A.; PETO, A. (2019). «Phytoliths of six woody species important in the Carpathians: Characteristic phytoliths in Norway spruce needles». Vegetation History and Archaeobotany, 28, 649-662.
LOZNY, L. R. (Ed.) (2013). Continuity and Change in Cultural Adaptation to Mountain Environments: From Prehistory to Contemporary Threats. Nueva York: Springer, 420.
MADELLA, M.; POWERS-JONES, A. H.; JONES, M. K. (1998). «A Symple Method of Extraction of Opal Phytoliths from Sediments Using a Non Toxic Heavy Liquid». Journal of Archaological Science, 25, 801-803.
MANDER, L.; PUNYASENA, S. W. (2018). «Fossil Pollen and Spores in Paleoecology». En: CROFF, D. A.; SU, D. F.; SIMPSON, S. W. (Eds.). Methods in Paleoecology: Reconstructing Cenozoic Terrestrial Environments and Ecological Communities. Nueva York: Springer, 215-234.
MANN, D. G. (1989). «The species concept in diatoms: Evidence for morphologically distinct, sympatric gamodemes in four epipelic species». Plant Systematics Evolution, 164, 215-237.
MARTÍNEZ-RIUS, A.; COMAS, J.; RODRÍGUEZ-FERNÁNDEZ, L. R. (2011). Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Guía geológica. Guías geológicas de parques nacionales. Madrid: Instituto Geológico y Minero de España. Organismo Autónomo de Parques Nacionales.
NEUMAN, K.; STRÖMBERG, C.; BALL, T.; ALBERT, R. M.; VRYDAGHS, L.; CUMMINGS, S.: INTERNATIONAL COMMITTEE FOR PHYTOLITH TAXONOMY (ICPT) (2019). «International Code for Phytolith Nomenclature (ICPN) 2.0». Annals of Botany, 124, 189-199.
NINOT, J. M.; CARRILLO, E.; FERRÉ, A. (2017). «The Pyrenees». En: LOIDI, J. (Ed.). The Vegetation of the Iberian Peninsula. Springer: Cham. Plant and Vegetation, 12, 323-366.
NINOT, J. M.; CARRILLO, E.; FONT, X.; CARRERAS, J.; FERRE, A.; MASALLES, R. M.; SORIANO, I.; VIGO, J. (2007). «Altitude zonation in the Pyrenees: A geobotanic interpretation». Phytocoenologia», 37 (34), 371-398.
OBEA, L.; CELMA-MARTINEZ, M.; PIQUÉ-HUERTA, R.; GASSIOT-BALLBÈ, E.; MARTIN-SEIJO, M.; SALVADOR BAIGES, G.; RODRÍGUEZ-ANTÓN, D.; QUESADA CARRASCO, M.; MAZZUCCO, N.; GARCIA CASAS, D.; DÍAZ BONILLA, S.; CLEMENTE CONTE, I. (2021). «Firewood-gathering strategies in high mountain areas of the Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Central Pyrenees) during prehistory». Quaternary International, 593-594, 129-143. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2020.11.044
PAULI, H.; GOTTFRIED, M.; GRABHERR, G. et al. (2012). «Recent Plant Diversity Changes on Europe’s Mountain Summits». Science, 336 (6079), 353-355.
PIPERNO, D. R. (2006). Phytoliths: A Comprehensive Guide for Archaeologists and Paleoecologists. Oxford: AltaMira Press.
PIQUÉ, R.; ALCOLEA, M.; ANTOLÍN, F.; BERIHUETE AZORÍN, M.; BERROCAL, A.; RODRÍGUEZ ANTON, D.; HERRERO OTAL, M.; LÓPEZ BULTÓ, O.; OBEA, L.; REVELLES, J. (2021). «Mid-Holocene palaeoenvironment, plant resources and human interaction in northeast Iberia: An archaeobotanical approach». Appl. Sci., 11 (11), 5056. https://doi.org/10.3390/app11115056
PLA-RABÉS S.; CATALAN, J. (2018). «Diatom species variation between lake habitats: Implications for interpretation of paleolimnological records». Journal of Paleolimnology, 60, 169-187.
RAPP, G., JR.; MULHOLLAND, S. E. (Eds.) (1992). Phytolith Systematics: Emerging issues. Advances in Archaeological and Museum Science, vol. 1. Nueva York: Springer.
RASHID, I.; MIR, S. H.; ZURRO, D.; DAR, R. A.; RESHI, Z. A. (2019). «Phytoliths as proxies of the past». Earth Science Reviews, 194, 234-250.
REMOLINS, G.; GIBAJA, J. F. (Eds.) (2018). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: Un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Monografíes del MAC, 2.
RENDU, CH.; CALASTRENC, C.; LE COUEDIC, M.; BERDOY, A. (Coords.) (2016). Estives d’Ossau: 7000 ans de pastoralisme dans les Pyrénées. Aulus-les Bains: Le Pas d’Oiseau.
RIVAS-MARTÍNEZ, S. (1987). Memoria del mapa de series de vegetación de España. ICONA.
RIVAS-MARTÍNEZ, S.; RIVAS-SÁENZ, S.; PENAS, A. (2011). «Worldwide Bioclimatic Classification System». Global Geobotany, 1, 1-634.
RODRÍGUEZ-ANTÓN, D. (2020). Ocupación e impacto humano en la alta montaña durante la prehistoria: Un estudio arqueoambiental de Aigüestortes (8 – 4 ka cal BP) mediante el análisis de fitolitos. Cerdanyola del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona. https://doi.org/10.13140/RG.2.2.10239.15528/1
RODRÍGUEZ-ANTÓN, D.; GASSIOT BALLBÈ, E. (2022). «L’impacte humà a l’alta muntanya durant l’Holocè mitjà: L’anàlisi de fitòlits aplicat a l’estudi arqueoambiental d’Aigüestortes». En: La investigació al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. XII Jornades sobre Recerca. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, 245-252.
RULL, V.; CAÑELLES-BOLTÀ, N.; VEGAS-VILLARÚBIA, T. (2021). «Late-Holocene forest resilience in the central Pyrenean highlands as deduced from pollen analysis of Lake Sant Maurici sediments». The Holocene (julio). https://doi.org/10.1177/09596836211033207
STEVANNATO, M.; RASBOLD, G. G.; PAROLIN, M.; DOMINGOS LUZ, L.; LO, E.; WEBER, Ph.; TREVISAN, R.; GALEAZZI-CAXAMBU, M. (2019). «New characteristics of the papillae phytolith morphotype recovered from eleven genera of cyperaceae». Flora, 253, 49-55.
STRÖMBERG, C. A. E.; DUNN, R. E.; CRIFÓ, C.; HARRIS, E. B. (2018). «Phytoliths in Paleoecology: Analytical Considerations, Current Use, and Future Directions». En: CROFT, D. A.; SU, D. F.; SIMPSON, S. W. (Eds.). Methods in Paleoecology: Reconstructing Cenozoic Terrestrial Environments and Ecological Communities. Nueva York: Springer, 235-287.
TZOERTZIS, S.; DELESTRE, X.; GRECK, J. (Dirs.) (2010). Archéologie de la Montagne Européenne: Actes de la table ronde internationale de Gap (29 septembre 1er octobre 2008). París: Bibliothèque d’Archéologie de la Méditerranéenne et Africaine.
WALKER, M.; GIBBARD, P.; HEAD, M. J. et al. (2019). «Formal Subdivision of the Holocene Series/Epoch: A Summary». Journal of the Geological Society of India, 93, 135-141. https://doi.org/10.1007/s12594-019-1141-9
WALKER, B.; SALT, D.; REID, W. (2006). Resilience Thinking: Sustaining Ecosystems and People in a Changing World. Washington, DC: Island Press.
WEINER, S. (2010). Microarchaeology: Beyond the Visible Archaeological Record. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511811210
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 David Rodríguez Antón
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
