Del territori a l’assentament i de l’assentament al territori: la recerca arqueològica en àrees de muntanya i alta muntanya al Pirineu central
Resum
Encara que recent en la nostra disciplina, l’arqueologia de les zones d’alta muntanya a poc a poc va consolidant-se i va generant corpus empírics i procediments que en moltes ocasions constitueixen els seus senyals d’identitat. Per sobre de la diversitat d’equips i programes de recerca, alguns aspectes tendeixen a presentar-se de manera recurrent. Un és un cert interès per les seqüències de llarga durada. Un altre el constitueix la mirada cap a un espai ampli, que va molt més enllà de l’assentament. Aquest interès pel territori o pel paisatge, que a vegades es prefigura com un veritable objecte d’estudi, comporta canvis en el disseny metodològic de la recerca. En aquest treball pretenem recollir els ja gairebé vint anys d’experiència del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM) de la UAB i el CSIC per presentar una breu reflexió teòrica sobre un aspecte que, segons el nostre parer, és central en la nostra disciplina. L’arqueologia, com a ciència social, aborda una existència humana col·lectiva que ocorre tant en el temps com en l’espai. Per diversos motius, l’arqueologia en àrees d’alta muntanya ha estat especialment procliu a incorporar elements metodològics per tractar amb l’espai també com a instància social. Potser ha arribat el moment de començar a avaluar els punts forts d’aquestes propostes i tractar d’identificar les qüestions que mereixen més atenció. A la part final de l’article il·lustrem, amb un cas empíric, la pertinència de la reflexió teòrica plantejada.
Paraules clau
arqueologia espacial , arqueologia del paisatge, arqueologia de l'alta muntanya, Pirineus, Mesolític, NeolíticReferències
ANSCHUETZ, K. F.; WILSHUSEN, R. H.; SCHEICK, C. L.; JOURNAL, S.; JUNE, N.; ANSCHUETZ, K. E.; WILSHUSEN, R. H.; SCHEICK, C. L. (2001). «An Archaeology of Landscapes: Perspectives and Directions». Journal of Archaeological Research, 9 (2), 157-211.
BERTRAND, G. (2001). «Le paysage et la géographie: Un nouveau rendez-vous». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 50, 57-68.
BERTRAND, C.; BERTRAND, G. (2002). Une géographie traversière: L’environnement à travers territoires et temporalités. París: Arguments.
BINFORD, L. W. (1982). «The Archaeology of Place». Journal of Anthropological Archaeology, 1, 5-31.
CARRER, F.; MOCCI, F.; WALSH, K. (2015). «Etnoarcheologia dei paesaggi alpini di alta quota nelle Alpi occidentali: Un bilancio preliminare. Il Capitale Culturale: Studies on the Value of Cultural Heritage, 12, 621-635.
CATALÁN, J.; BATALLA, M.; BONET, M. T.; BROTONS, L.; BUCHACA, T.; […]; VILLERO, D. (2019). «Análisis ecológico de la culturización del paisaje de alta montaña desde el neolítico: Los parques nacionales de montaña como modelo». En: AMENGUAL, P. (ed.). Proyectos de investigación en Parques Nacionales: 2013-2017. Madrid: Organismo Autónomo de Parques Nacionales. Naturaleza y Parques Nacionales, serie Investigación en la Red, 281-298.
CATALÁN, J.; PÈLACHS, A.; GASSIOT, E.; ANTOLÍN, F.; BALLESTEROS, A.; […] SORIANO, J. M. (2013). «Interacción entre clima y ocupación humana en la configuración del paisaje vegetal del Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici a lo largo de los últimos 15.000 años». En: RAMÍREZ, L.; ASENSIO, B. (eds.). Proyectos de investigación en Parques Nacionales: 2009-2012: Naturaleza y Parques Nacionales. Madrid: Organismo Autónomo de Parques Nacionales, 71-92.
CLEMENTE, I.; GASSIOT, E.; REY, J. (2020). «Arqueología y prehistoria en Sobrarbe: Más de una década de colaboraciones». Sobrarbe: Revista del Centro de Estudios de Sobrarbe, 18, 9-92.
CONOLLY, J.; LAKE, M. (2009). Sistemas de información geográfica aplicados a la arqueología. Barcelona: Bellaterra.
CRIADO, F. (1999). Del terreno al espacio: Planteamientos y perspectivas para la arqueología del paisaje. Santiago de Compostela: INCIPIT. Cadernos de Arqueoloxía e Patrimonio (CAPA), 6.
DAVID, B.; THOMAS, J. (eds.) (2008). Handbook of Landscape Archaeology. Walnuck Creek: Left Coast Press.
GARCIA, D.; GASSIOT, E. (2022). «The Archaeology of Pastoralism in the Central Pyrenees: A Diachronic Analysis of Livestock Structures in Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park». Journal of Mediterranean Archaeology, 35 (1), 5-31. https://doi.org/10.1558/jma.23767
GARCIA CASAS, D. (2018). Arqueologia d’un territori d’alta muntanya del Pirineu Central: Persones, ramats i prats al llarg de la història al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. [Tesis doctoral]. Bellaterra: Universidad Autónoma de Barcelona. Recuperado de http://hdl.handle.net/10803/666995.
GASSIOT, E. (ed.) (2016). Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: Montañas humanizadas. Madrid: Organismo Autónomo Parques Nacionales.
GASSIOT, E. (2023). «Defying limits: Archaeology of social landscapes in high mountain areas of the Central Pyrenees». En: QUIRÓS, J. A.; NAVARTE, J. (eds.). People and Agrarian Landscapes. Approaches and methods for an Archaeology of Peasantry in the Western Mediterranean. Oxford: Archeopress Publishing, 52-70.
GASSIOT, E.; CLEMENTE, I.; MAZZUCCO, N.; GARCIA CASAS, D.; OBEA, L.; RODRÍGUEZ ANTÓN, D. (2016). «Surface surveying in high mountain areas, is it possible?: Some methodological considerations». Quaternary International, 402, 35-46. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2015.09.103
GASSIOT, E.; GARCIA, D.; NUNES, J.; SALVADOR, G. (2020a). «Modelización de territorios ganaderos en la alta montaña al final del Neolítico: Una integración de análisis espacial e información etnográfica». Trabajos de Prehistoria, 77 (1), 48-66. https://doi.org/10.3989/tp.2020.12246
GASSIOT, E.; CLEMENTE, I.; DÍAZ, S.; MAZZUCO, N.; OBEA, L.; RODRÍGUEZ, D.; SALVADOR, G. (2020b). «Des de la prehistòria fins a l’actualitat: Les ocupacions de l’Abric de Les Obagues de Ratera, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Espot)». En: Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran. Lleida: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 94-101.
GASSIOT, E.; MAZZUCCO, N.; CLEMENTE-CONTE, I.; RODRÍGUEZ-ANTÓN, D.; OBEA, L.; QUESADA, M.; DÍAZ, S. (2017). «The Beginning of High Mountain Occupations in the Pyrenees: Human Settlements and Mobility from 18,000 cal BCE to 2000 cal BCE». En: CATALÁN, J.; NINOT, J.; ANIZ, M. (eds.). High Mountain Conservation in a Changing World. Cham: Springer Open, 75-105. https://doi.org/10.1007/978-3-319-55982-7_4
GASSIOT-BALLBÈ, E.; MAZZUCCO, N.; DÍAZ-BONILLA, S.; OBEA-GÓMEZ, L.; REY-LANASPA, J.; BARBA-PÉREZ, M.; GARCIA-CASAS, D.; RODRÍGUEZ-ANTÓN, D.; SALVADOR-BAIGES, G.; MAJÓ-ORTÍN, T.; CLEMENTE-CONTE, I. (2021). «Mountains, Herds and Crops: Notes on New Evidence from the Early Neolithic in the Southern Central Pyrenees». Open Archaeology, 7 (1), 1015-1034. https://doi.org/10.1515/opar-2020-0193
GASSIOT, E.; RODRÍGUEZ-ANTÓN, D.; PÈLACHS, A.; PÉREZ OBIOL, R.; JULIÀ, R.; BAL, M. C.; MAZZUCCO, N. (2014). «La alta montaña durante la Prehistoria: 10 años de investigación en el Pirineo catalán occidental». Trabajos de Prehistoria, 71 (2), 261-281. https://doi.org/10.3989/tp.2014.12134
GRAGSON, T. L.; LEIGH, D. S.; COUGHLAN, M. R. (2015). «Basque Cultural Landscapes of the Western French Pyrenees». En: MOSCATELLI, U.; STAGNO, A. (eds.) (2015). Archeologia delle aree montane europee: metodi, problemi e casi di studio. Archaeology of Europe’s mountain areas: methods, problems and case studies. Macerata: Università di Macerata, 565-596.
GUILAINE, J.; MARTZLUFF, M. (dirs.) (1995). Les excavacions a la Balma de la Margineda 1979-1991. Andorra la Vella: Edicions del Govern d’Andorra.
HODDER, I.; ORTON, C. (1990). Análisis espacial en arqueología. Barcelona: Crítica.
JARMAN, M. R.; VITA-FINZI, C.; HIGGS, E. S. (1972). «Site catchment analysis in archaeology». En: UCKO, P.; TRINGHAM, T.; DIMBLEDY, C. (eds.). Man, Settlement and Urbanism. Londres: Duckworth, 61-66.
JOHNSON, M. H. (2012). «Phenomenological approaches in landscape archaeology». Annual Review of Anthropology, 41, 269-284. https://doi.org/10.1146/annurev-anthro-092611-145840
LAURENT, A.; LEA, V.; ARD, V.; BALEUX, F.; CALASTRENC, C.; […] RENDU, C. (2019). «Création de référentiels commun: La coordination complexe du travail collaboratif». Archéologies Numériques, 3 (1), 1-12.
LE COUÉDIC, M. (2010). Les pratiques pastorales d’altitude dans une perspective ethnoarchéologique: Cabanes, troupeaux et territoires pastoraux pyrénéens dans la longue durée. [Tesis doctoral]. Tours Université François‐Rabelais. Recuperado de https://tel.archives-ouvertes.fr/tel-00543218/.
LE COUÉDIC, M.; CALASTRENC, C.; RENDU, C. (2019). «Artefacts et écofacts d’une archéologie de l’estivage dans la longue durée». En: INDINO, G. (ed.). L’artefact dans ses multiples facettes de l’Antiquité à nos jours. Pau: Presses de l’Université de Pau et des Pays de l’Adour, 223-253.
LE COUÉDIC, M.; CALASTRENC, C.; RENDU, C.; ALLÉE, P. (2016). «A la recherche des sites». En: RENDU, C.; CALASTRENC, C.; LE COUÉDIC, M.; BERDOY, A. (eds.). Estives d’Ossau: 7 000 ans de pastoralisme dans les Pyrénées. Tolosa: Le Pas d’Oiseau, 60-83.
MAZZUCCO, N. (2018). The Human Occupation of the Southern Central Pyrenees in the Sixth-Third Millennia cal BC: A traceological approach to flaked stone assemblages. Oxford: BAR Publishing. British Archaeological Reports, 2905.
MAZZUCCO, N.; CLEMENTE, I.; GASSIOT, E. (2019). «Lost in the mountains?: The Cova del Sardo and the Neolithisation of the Southern Central Pyrenees (fifth-third mill. cal BC)». Archaeological and Anthropological Sciences, 11, 1461-1475. https://doi.org/10.1007/s12520-018-0603-0
MONTES, L.; DOMINGO MARTÍNEZ, R.; LABORDA LORENTE, R.; LANAU, P.; VILLALBA-MOUCO, V.; GISBERT, M.; SEBASTIÁN, M. (2019). «Le canyon de la Pardina et ses estives: Approche archéologique d’un territoire de haute montagne dans le parc national d’Ordesa et du mont Perdu (Fanlo, Huesca, Espagne)». En: DESCHAMPS, M.; COSTAMAGNO, S.; MILCENT, P.-Y.; PÉTILLON, J.-M.; RENARD, C.; VALDEYRO, N. (dirs.). La Conquête de La Montagne: Des Premières Occupations Humaines à l’Anthropisation du Milieu. París: Comité des travaux historiques et scientifiques, 251-275.
ORENGO, H.A.; PALET, J. M.; EJARQUE, A.; MIRAS, Y.; RIERA, S. (2014). «Shifting occupation dynamics in the Madriu-Perafita-Claror valleys». Quaternary International, 353 (5), 140-152. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2014.01.035
PALET, J. M.; EJARQUE, A.; MIRA, Y.; RIERA, S.; EUBA, I.; ORENGO, H. (2008). «Formes d’ocupació d’alta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí - Alt Urgell) i a la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra): Estudi diacrònic de paisatges cuturals pirinencs». Tribuna d’Arqueologia (2006-2007), 229-253.
PALET, J. M.; GARCIA MOLSOSA, A.; ORENGO, H. A.; POLONIO, T. (2017). «Els espais altimontans pirenaics orientals a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia del paisatge del GIAP- ICAC». Treballs d’Arqueologia, 21, 77-97. https://doi.org/10.5565/rev/tda.59
PALET, J. M.; OLMOS, P.; GARCIA, A.; POLONIO, T.; ORENGO, H. A. (2019). «Occupation et anthropisation des espaces de haute montagne dans les vallées de Nuria et de Coma de Vaca (Gerona, Espagne): Résultats des recherches archéologiques et patrimoniales». En: DESCHAMPS, M.; COSTAMAGNO, S.; MILCENT, P.-Y.; PÉTILLON, J.-M.; RENARD, C.; VALDEYRO, N. (dirs.). La Conquête de La Montagne: Des Premières Occupations Humaines à l’anthropisation Du Milieu. París: Éditions du Comité des travaux historiques et scientifiques, 276-291.
PARCERO, C. (2002). La construcción del paisaje social en la Edad del Hierro del Noroeste Ibérico. Santiago de Compostela: Instituto de Estudios Galegos Padre Sarmiento.
RENDU, C. (2003). La montagne d’Enveig, une estive pyrénéenne dans la longue durée. Canet-sur-mer: Trabucaire.
RENDU, CH.; CALASTRENC, C.; LE COUEDIC, M.; BERDOY, A. (coords.) (2016). Estives d’Ossau: 7 000 ans de pastoralisme dans les Pyrénées. Tolosa: Le Pas d’Oiseau Éditions.
RODRÍGUEZ-ANTÓN, D. (2020). Ocupación e impacto humano en la alta montaña durante la prehistoria: Un estudio arqueoambiental de Aigüestortes (8 – 4 ka cal BP) mediante el análisis de fitolitos. [Tesis doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria. Recuperado de http://hdl.handle.net/10803/669526.
SANTOS, M. (2000). La naturaleza del espacio. Barcelona: Ariel.
TARIFA, N. (2019). Pottery use on the Mediterranean coast of the Iberian Peninsula. [Tesis doctoral]. Departament de Prehistòria. Universitat Autònoma de Barcelona. Recuperado de http://hdl.handle.net/10803/670130.
TILLEY, C. (1994). The phenomenology of landscape: Places, paths and monuments. Oxford: Berg.
TOBLER, W. (1993). Three Presentations on Geographical Analysis and Modeling: Non- Isotropic Geographic Modeling; Speculations on the Geometry of Geography; and Global Spatial Analysis. Santa Barbara: University of California. NCGIA Technical Reports.
UCKO, P. J.; LAYTON, R. L. (eds.) (1999). The Archaeology and Anthropology of Landscape. Londres: Routledge.
VITA-FINZI, C.; HIGGS, E. S. (1970). «Prehistoric economy in the Mount Carmel area of Palestine: Site catchment analysis». Proceedings of the Prehistoric Society, 36, 1-37.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Ermengol Gassiot Ballbè, Guillem Salvador Baiges, Laura Obea Gómez, Sara Díaz Bonilla, David Garcia Casas, David Rodríguez Antón, Ignacio Clemente Conte, Niccolò Mazzucco
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
