Bordes, pletes i altres construccions de pedra: temps, espai i societat en els paisatges d’alta muntanya del Pirineu

Autors/ores

Resum

L’arqueologia en zones d’alta muntanya ha experimentat un notable desenvolupament en els últims vint anys, amb nombrosos programes de camp en diverses serralades del sud d’Europa. En aquests medis s’ha registrat una gran quantitat d’estructures arquitectòniques visibles en prospecció de superfície. Aquest article presenta una proposta teoricometodològica per a la classificació temporal i funcional, així com per a la interpretació sociohistòrica d’aquesta mena de vestigis. Seguidament s’aplica al registre arqueològic descobert al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici al Pirineu Central (Lleida, Catalunya). Els resultats ens informen d’una notable diversitat de pràctiques ramaderes al llarg de la història en aquesta regió pirinenca.

Paraules clau

arqueologia d'alta muntanya, Pirineus, estructures arquitectòniques, transhumància, pasturatge estacional, etnografia, assentament, territori, paisatge

Referències

ANGELUCCI, D.; CASAGRANDE, L.; COLLECHIA, A. L.; ROTTOLI, M. (2013). Paesaggi d’altura del Trentino: Evoluzione naturale e aspetti culturali. Mantova: SAP. Società Archeologica.

BERTRAND, G. (2001). «Le paysage et la géographie: Un nouveau rendez-vous». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 50, 57-68.

BINFORD, L. (1983). In Pursuit of the Past: Decoding the Archaeological Record. Londres y Nueva York: Thames and Hudson.

BOSCH GIMPERA, P. (1932). Etnología de la península ibérica. Barcelona: Alpha.

CARANDINI, A. (1996). Storie dalla terra: Manuale dello scavo archeologico. Torino: Einaudi.

CARRER, F. (2015). «Herding strategies, dairy economy and seasonal sites in the Southern Alps: Ethnoarchaeological inferences and archaeological implications». Journal of Mediterranean Archaeology, 28 (1), 3-22.

CARRER, F.; ANGELUCCI, D. E. (2017). «Continuity and discontinuity in the history of upland pastoral landscapes: The case study of Val Molinac and Val Poré (Val di Sole, Trentino, Eastern Italian Alps)». Landscape Research, 43 (6), 862-877.

CARRER, F.; MOCCI, F.; WALSH, K. (2015). «Etnoarcheologia dei paesaggi alpini di alta quota nelle Alpi occidentali: Un bilancio preliminare». Il Capitale Culturale: Studies on the Value of Cultural Heritage, 12, 621-635.

CATALAN, J.; PÈLACHS, A.: GASSIOT, E.; ANTOLÍN, F.; BALLESTEROS, A.; BATALLA, M.; BURJACHS, F.; BUCHACA, T.; CAMARERO, L.; CLEMENTE, I.; CLOP, X.; GARCÍA, D.; GIRALT, S.; JORDANA-LLUCH, L.; MADELLA, M.; MAZZUCO, N.; MUR, E.; NINYEROLA, M.; OBEA, L.; … SORIANO, J. M. (2013). «Interacción entre clima y ocupación humana en la configuración del paisaje vegetal del Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici a lo largo de los últimos 15.000 años». En: RAMÍREZ, L.; ASENSIO, B. (eds.). Proyectos de investigación en Parques Nacionales: 2009-2012 – Naturaleza y Parques Nacionales. Madrid: Organismo Autónomo de Parques Nacionales.

CHANG, C.; TOURTELLOTTE, P. A. (1993). «Ethnoarchaeological Survey of Pastoral Transhumance Sites in the Grevena Region, Greece». Journal of Field Archaeology, 20 (3), 249-264.

CHEVALIER, M. (1951). «Vacheries, cabanes et orrys: Essai de typologie pastorale». Pirineos, 19-20, 309-331.

CRIBB, R. (1991). Nomads in Archaeology. Cambridge: Cambridge University Press.

DAVID, N.; KRAMER, C. (2001). Ethnoarchaeology in Action. Cambridge: Cambridge University Press.

FERRER I MALLOL, T. (2001). «Establiments de masos després de la Pesta Negra». En: FERRER I MALLOL, T.; RIU, M.; MUTGÉ, J. (eds.). El mas català durant l’Edat Mitjana i la Moderna (segles IX-XVIII): Aspectes arqueològics, històrics, geogràfics, arquitectònics i antropològics. Actes del col·loqui celebrat a Barcelona del 3 al 5 de novembre de 1999. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, CSIC, Institución Milá y Fontanals. Departamento de Musicología, 189-242.

FOURNIER, P.; FREEMAN, A. K. (1991). «El razonamiento analógico en etnoarqueología: El caso de la tradición alfarera de Mata Ortiz, Chihuahua, México». Boletín de Antropología Americana, 23, 109-118.

GARCIA CASAS, D. (2018). Arqueologia d’un territori d’alta muntanya del Pirineu Central: Persones, ramats i prats al llarg de la història al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. [Tesis doctoral.] Cerdanyola del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona. Recuperado de https://www.educacion.gob.es/teseo/mostrarRef.do?ref=1719432

GARCIA CASAS, D.; GASSIOT BALLBÈ, E. (2022). «The Archaeology of Pastoralism in the Central Pyrenees: A Diachronic Analysis of Livestock Structures in Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park». Journal of Mediterranean Archaeology, 35 (1), 5-31.

GASSIOT, E.; CLEMENTE, I.; DÍAZ, S.; MAZZUCCO, N.; OBEA, L.; RODRÍGUEZ, D.; SALVADOR, G. (2020). «Des de la prehistòria fins a l’actualitat: Les ocupacions de l’Abric de Les Obagues de Ratera, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Espot)». Segones Jornades d’arqueologia i paleontologia del Pirineu i Aran. Lleida: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 94-101.

GASSIOT BALLBÈ, E. (2016). Montañas humanizadas: Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Madrid: Organismo Autónomo Parques Nacionales.

GASSIOT BALLBÈ, E.; CLEMENTE CONTE, I.; MAZZUCCO, N.; GARCIA CASAS, D.; OBEA GÓMEZ, L; RODRÍGUEZ ANTÓN, D. (2016a). «Surface surveying in high mountain areas, is it possible?: Some methodological considerations». Quaternary International, 402, 35-45.

GASSIOT BALLBÈ, E.; CLEMENTE CONTE, I.; GARCIA CASAS, D. (2016b). «La eclosión medieval». En: GASSIOT BALLBÈ, E. (ed.). Montañas humanizadas: Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Madrid: Organismo Autónomo Parques Nacionales.

GASSIOT BALLBÈ, E.; GARCIA CASAS, D. (2014). «Històries d’ovelles i pastures: Arqueologia dels darrers segles de ramaderia a l’alta muntanya». Afers: Fulls de Recerca i Pensament, 78, 451-470.

GASSIOT BALLBÈ, E.; MAZZUCO, N.; CLEMENTE CONTE, I.; RODRÍGUEZ ANTÓN, D.; OBEA GÓMEZ, L.; QUESADA CARRASCO, M.; DÍAZ BONILLA, S. (2017). «The Beginning of High Mountain Occupations in the Pyrenees: Human Settlements and Mobility from 18,000 cal BC to 2000 cal BC». En: CATALÁN, J.; NINOT, M.; ANIZ, M. (eds.). High Mountain Conservation in a Changing World. Nueva York: Springer International Publishing.

GASSIOT BALLBÈ, E.; MAZZUCO, N.; OBEA GÓMEZ, L.; TARIFA MATEO, N.; ANTOLÍN, F.; CLOP, X.; NAVARRETE BELDA, V.; SAÑA SEGUÍ, M. (2015). «La Cova del Sardo de Boí i l’explotació de l’alta muntanya als Pirineus occidentals en època neolítica». Tribuna d’Arqueologia 2012-2013, 199-218.

GASSIOT BALLBÈ, E.; SALVADOR BAIGUES, G.; OBEA GÓMEZ, L.; DÍAZ BONILLA, S.; GARCIA CASAS, D.; RODRÍGUEZ ANTÓN, D.; CLEMENTE CONTE, I.; MAZZUCCO, N. (en prensa). «Del territorio al asentamiento y del asentamiento al territorio: la investigación arqueológica en áreas de montaña y alta montaña en el Pirineo central». Treballs d’Arqueologia, 26.

GEDDES, D. S. (1983). «Neolithic Transhumance in the Mediterranean Pyrinees». World Archaeology, 15, 51-66.

GONZÁLEZ ÁLVAREZ, D. (2019). «The need to understand the cultural biographies of alpine and subalpine landscapes during Later Prehistory: Upland Archaeology in the Cantabrian Mountains». Cuadernos de Investigacion Geografica, 45 (1), 143-165.

GREENFIELD, H. J.; CHAPMAN, J.; CLASON, A. T.; GILBERT, A. S.; HESSE, B.; MILISAUSKAS, S. (1988). «The Origins of Milk and Wool Production in the Old World: A Zooarchaeological Perspective from the Central Balkans». Current Anthropology, 29 (4), 573-593.

GUILLOT, F. (2012). Rapport de sondages archéologiques et décapages aux orris de Jean Lamic et à l’Ouriote (vallée de Soulcem - Auzat - Ariège). Recuperado de https://hal.science/hal-00769263/file/rapportorris2012.pdf

HALSTEAD, P. (1996). «Pastoralism or household herding?: Problems of scale and specialization in early Greek animal husbandry». World Archaeology, 28 (1), 20-42. https://doi.org/10.1080/00438243.1996.9980329

KRUGUER, F. (1995). Los Altos Pirineos. Volumen II: Cultura pastoril. Huesca: Diputación General de Aragón. Departamento de Educación y Cultura.

LE COUÉDIC, M. (2010). Les pratiques pastorales d’altitude dans une perspective ethnoarchéologique: Cabanes, troupeaux et territoires pastoraux pyrénéens de la préhistoire à nos jours. [Tesis doctoral.] Tours: Université de Tours. Recuperado de https://tel.archives-ouvertes.fr/tel-00543218v2

LE COUÉDIC, M. (2012). «Modéliser les pratiques pastorales d’altitude dans la longue durée». Cybergeo: European Journal of Geography. Documento 590. Recuperado de http://journals.openedition.org/cybergeo/25123

LE COUÉDIC, M.; CALASTRENC, C.; RENDU, C. (2019). «Artefacts et écofacts d’une archéologie de l’estivage dans la longue durée». En: INDINO, G. (ed.). L’artefact dans ses multiples facettes de l’Antiquité à nos jours. Pau: Presses de l’Université de Pau et des Pays de l’Adour.

LE COUÉDIC, M.; RENDU, C.; GARCIA CASAS, D.; GASSIOT BALLBÈ, E.; CALASTRENC, C.; CLEMENTE, I.; FORTÓ, A.; GUILLOT, F.; NUNES ALONSO, J.; PUJOL, F.; REY, J.; CONTAMINE, T.; MAZZUCO, N.; QUESADA CARRASCO, M.; RODRÍGUEZ ANTÓN, D. (2016). «Comparer et modéliser les sites, les territoires et les systemes pastoraux pyrénéens dans la diachronie: Présentation et premiers résultats du projet collaboratif “Dynamiques des Espaces Pyrénéens d’Altitude” (Départ)». En: DEBOFLE, P.; SANCHEZ, J. C. (eds.). Pays Piréneens et environnement. Bagneres-de-Bigorre: Société Ramond, 321-338.

LUMBRERAS, L. G. (2005). Arqueología y sociedad. Lima: Instituto de Estudios Peruanos.

ORENGO, H. A.; PALET, J. M.; EJARQUE, A.; MIRAS, Y.; RIERA, S. (2014). «Shifting occupation dynamics in the Madriu–Perafita–Claror valleys (Andorra) from the early Neolithic to the Chalcolithic: The onset of high mountain cultural landscapes». Quaternary International, 353, 140-152. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2014.01.035

OTT, S. (1993). Le cercle des montagnes: Une communaute pastorale basque. París: Éditions du CTHS.

PALET MARTÍNEZ, J. M.; GARCIA MOLSOSA, A.; ORENGO ROMEU, H. A.; POLONIO ALAMINO, T. (2017). «Els espais altimontans pirenaics orientals a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia del paisatge del GIAP-ICAC». Treballs d’Arqueologia, 21, 77-97.

PÈLACHS, A.; SORIANO, J. M.; NADAL, J.; ESTEBAN, A. (2007). «Holocene enviromental history and human impact in the Pyrenees». Contributions to Science, 3, 423-431.

QUESADA CARRASCO, M. (2016). «Ollas, pastos y escondrijos: Análisis del poblamiento y la explotación de los recursos en la alta montaña pirenaica durante el II milenio calANE». Arkeogazte, 6, 155-170.

RAVIS-GIORDANI, G. (2001). Bergers corses: Les communautés villageoises du Niolu. Ajaccio: Albiana.

RENDU, C. (1998). «La question des orris à partir des fouilles archéologiques de la montagne d’Enveig (Cerdagne): État des recherches et éléments de réflexion». En: ROUSELLE, A.; MARANDET, M. (eds.). Le paysage rural et ses acteurs: Première journée d’étude du Centre de Recherches Historiques sur les Sociétés Méditerranéennes (25 novembre 1995). Perpiñán: Université de Perpignan.

RENDU, C. (2003). La Montagne d’Enveig, une estive pyrénéenne dans la longue durée. Canet: Trabucaire.

RENDU, C.; CALASTRENC, C.; LE COUÉDIC, M.; BERDOY, A. (2016). Estives d’Ossau, 7000 ans de pastoralisme dans les Pyrénées. Tolosa: Le Pas d’Oisseau.

RODRÍGUEZ ANTÓN, D.; GASSIOT BALLBÈ, E.; MAZZUCCO, N.; CLEMENTE CONTE, I.; OBEA GÓMEZ, L.; GARCIA CASAS, D. (2016). «Del medio natural a los paisajes pastorales: Ocupación de las zonas de alta montaña en los Pirineos centrales de Cataluña desde el Mesolítico a la Edad del Bronce (c. 9000-1000 cal ANE)». Munibe Antropologia-Arkeologia, 67, 325-337. https://doi.org/10.21630/maa.2016.67.mis11

ROS, I. (2016). Notes per a una etnografia de la vida pastoral a cavall dels S. XVI-XVII, a la ciutat de Lleida. I Congrés de Transhumància i camins ramaders de Catalunya.

TESTART, A. (2006). «Comment concevoir une collaboration entre anthropologie sociale et archéologie ? À quel prix ? Et pourquoi ?». Bulletin de la Société préhistorique française, 103 (2), 385-395.

TREBSCHE, P. (2009). «Does form follow function?: Towards a methodical interpretation of archaeological building features». World Archaeology, 41, 505-519.

VILÀ VALENTÍ, J. (1950). «Una encuesta sobre la trashumancia en Cataluña». Pirineos, 17-18, 405-445.

VILARRASSA VALL, S. (1981). La vida dels pastors. Ripoll: Maideu.

VIOLANT I SIMORRA, R. (2001). La vida pastoral al Pallars. Editado por I. Ros. Tremp: Garsineu Edicions.

VROOM, J. (1999). «Early Modern Archaeology in Central Greece: The Contrast of Artefact-Rich and Sherdless Sites». Journal of Mediterranean Archaeology, 11, 131-164.

WALSH, K.; COURT-PICON, M.; BEALIEU, J.; GUITER, F.; MOCCI, F.; RICHER, S.; SINET, R.; TALON, B.; TZORTZIS, S. (2014). «A historical ecology of the Ecrins (Southern French Alps): Archaeology and palaeoecology of the Mesolithic to the Medieval period». Quaternary International, 353 (5), 52-73.

Publicades

11-12-2023

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.